Segona serie de cançons populars catalanes/Els tres dallaires
N'hi havien tres dallaires
que'n dallen del bon blat.
Els dos dalla que dalla,
petita bonica.
l'altre no pot dallar,
petita com va.
Lom la que de l'aire l'aire,
lom la que de l'aire va,
lom la que de l'aire l'aire,
lom la que de l'aire va
N'hi ha una minyoneta
que'ls ne porta 'l dinar
—Que teniu el dallaire,
petita bonica,
que no podeu dallar?
petita com va.
—Mon mal es d'amoretes,
es mal de festejar:
una polleta rossa,
petita bonica,
que'm fa morî i penar,
petita com va.
Jo li diré al seu pare
si me la vol donar.
Si ell no me la dóna,
petita bonica,
jo la faré robar,
petita com va.
pels miquelets d'Andorra
o pels de Perpinyà.—
Ja'n truquen a la porta,
petita bonica,
—Hola, hola, qui hi ha?
petita com va.
—Baixeu, baixeu, rosseta,
que us ne volen casar.
—Ja baixo desseguida,
petita bonica,
que ho tinc tot arreglat,
petita com va.
Les vintinou camises
acabo de plegar.—
Al baixant de l'escala,
petita bonica,
n'encontra son germà,
petita com va.
—Ont vas, falsa traidora,
que me l'has de pagar?
—Calla, mon germà, calla,
petita bonica.
Calla, no'n vols callar?
petita com va.
—Ja sabs que amb gent de guerra
no hi ha res a guanyar.
—Si les forques són noves,
petita bonica,
te les faré estrenar,—
petita com va.
Obren tantost la porta
i pres ja l'han posat:
abans de morî'l dia
petita bonica,
varen penjâ'l germà,
petita com va.
Lom la que de l'aire l'aire,
lom la que de l'aire va,
lom la que de l'aire l'aire,
lom la que de l'aire va.