Segona serie de cançons populars catalanes/La monja de Moià
Aquest text tracta sobre una cançó d'una versió de 1909. Per a altres versions, vegeu La monja.
Una filla que tenen
no me l'han volguda dar:
volen que sigui monja,
lairum fa, lairum fa,
del convent de Moià,
lairum lairà.
—Nena, si te'n fas monja,
jo'm faré capellà
o frare de Sant Fracisco,
lairum fa, lairum fa,
dels ultims novicis que hi ha,
lairum lairà.
Cap d'un temps que seras dintre
m'enviaras a buscar.—
Cap d'un temps que a dintre n'era,
lairum fa, lairum fa,
la monja malalta està,
lairum lairà.
N'entra la mare abadessa:
—Filla, qui us confessarà?
Un frare de Sant Francisco,
lairum fa, lairum fa,
l'ultim novici que hi ha,—
lairum lairà.
Per confessar a una monja
tres hores s'hi va estar;
n'entra la mare abadessa:
lairum fa, lairum fa,
—Prou confessadeta està,
lairum lairà.
La monja està més malalta:
jo no sé lo que tindrà.-
Contesta'l frare Francisco:
lairum fa, lairum fa,
—Nou mesos li durarà,—
lairum lairà.
—Ai frare, lo bon frare,
això bé haureu de pagar.—
Ja n'arreglen la capella,
lairum fa, lairum fa,
i allí los varen casar,
lairum lairà.
De monges com aqueixes
mai més diu que n'hi haurà,
perquè això no més passava
lairum fa, lairum fa,
en el convent de Moià,
lairum lairà.
