La confessió
Aquest text tracta sobre una versió de 1909. Per a altres versions, vegeu Lo confès fingit.
Una pastora galana,
molt aimada del pastor,
se'n posa llastimoseta
an els peus del confessor.
Li diu:—Pare confessor,
així Déu li dó salut
si ha conegut amor
a la seva joventut.
-Amb la joventut, pastora,
ara ja no hi puc pensar:
quan els habits vareig pendre
al món vaig renunciar.
Pastora, deixa-t d'això
i arrima 'ls teus pensaments,
i, si amb mi vols confessar-te,
comença'ls dèu manaments.
—El primer manament, pare,
jo m'acuso, pare meu
sols per amar al pastor
hi deixat d'amar a Déu.
El segon manament, pare,
jo m'acuso, pare meu,
que hi jurat i perjurat
que no'l deixaria an ell.
El tercer manament, pare,
jo m'acuso, pare meu,
no hi oit missa completa
sols pera pensar en ell.
El quart manament, pare,
jo m'acuso, pare meu,
no hi estimat pare i mare
sols pera estimar-lo an ell.
El quint manament, pare,
jo m'acuso, pare meu,
mataria a qualsevulga
que n'anés en contra d'ell.
El sisè manament, pare,
jo m'acuso, pare meu,
que si no es estat d'obra,
es estat de pensament.
El setè manament, pare,
jo m'acuso, pare meu,
que or i joies robaria
per oferir-les an ell.
El vuitè manament, pare,
jo m'acuso, pare meu,
mentiria una i mil voltes
per no perdre-l mai an ell.
El novè manament, pare,
jo m'acuso, pare meu,
si ell fos casat amb altra
jo'l desitjaria an ell.
El desè manament, pare,
jo m'acuso, pare meu,
que voldria 'ls béns dels altres
sols per dar-los tots an ell.
