Rondalles del poble/La Bona justicia
I
De la guerra vingué 'l comte,
Tres díes ja que vingué.
Valguera més no tornara
A la llar de son castell.
La esposa que bé 'l volía,
Huy no 'l mira poch ni gens;
Sospita que fals va serli,
Li va ser ab una infel
Una gitana morena,
Llabi ros y esguart encés,
Li va fer creure que al comte
Bella mora dava alberch.
Bona ventura va dirli,
Mala ventura va ser;
Na Blanca al comte no mira
Perque fals al comte creu.
II
A son castell vingué 'l comte,
Tres dies ja que vingué
De la guerra que 'l rey fea,
Que 'l rey fea contra infels.
Com no li parla sa esposa,
Lo que pensa vol saber;
Y aixís al dins de la cambra
Li diu sentantla prop d' ell:
—«¿Qué teniu hermosa Blanca,
«Qué teníu que no 'm mireu?»
—«Calle, calle lo mal comte
»Que parla ab llabi mesell.»
—«¿Qué és lo que m' oixch de ma esposa?
»¿Qué és lo que 'm diu ma muller?»
—»No ho fora si no 'm casaren,
»Que sou feló com plebeu.»
—«A no mirar que sou fembra
»Moriríeu sens remey;
»Caiguéreu pe'l sol de terra
»Sens llengua en lo gargamell.»
—«Si morira desllenguada,
»Vos moriríeu també;
»Mos germans vos mataríen
»Puix feren l' agravi seu.»
—«Que la rabia no m' acore,
»La rabia que 'l pit m' encén...
»Si sou de la bordellada,
»¡Malhaja qui us conegué!»
—«Bona criança 'm donaren,
»Millor que la que m' heu fet.
»Vos partireu á la guerra,
»A la guerra contra infels,
»Mes al amor us donareu
»Sens recordarvos del meu.»
—«Mentíu, mentíu mala fembra;
»La llengua vos tallaré,
»Si no me dareu les probes
»De la calumnia que 'm feu.»
—«¿Les probes? ¡Lo Sant Crist válgam!»
—«Per ell jurí servos fel,»
—«A la promesa faltareu
Buscant redós d' altre alberch.»
—«Les probes, les probes pronte;
»Be que 'l magí 'l teniu sem!
»¡No pot ser sino esquerrera
»La borda de pensament!»
—«Comte lo comte, perilla,
»Que tot vos ho fassa cert.»
—Próbeu tot, punt per agulla,
»La mal-pensada muller»
—«¿Qué haveu fet del reliquiari,
»Del hermós y rich joyell
»Que ab cadeneta daurada
»Vos pengí al coll n' el moment
»Que á la guerra vos partíeu
»Deixantme lo cor desfet?»
—«¿Qué haveu dit?... Un reliquiari?»
—«Que duya al bon Jesuset
»A qui sempre yo pregava
»Perque us salvara de infels.»
—«Per mon nom que no remembre...»
—«Feu memoria, recordeu.»
—«Vos jure per ma nobleça
»Que tal joya no conech.»
—«¡Oh Verge santa, ampareume!
»¿A quí l' heu dada? Dieu!
»¿No vos va per la memoria
»Quan al exir del castell,
»Plens los ulls de ploraguera,
»Cor-nafrá pe 'l sentiment,
»Tremolosa, acongoixada,
»Vos vaig posar lo joyell?»
—«Jure pe 'l nom de ma mare
»Que tal joya no conech
»Sense dubte, bella Blanca,
»Que teníu folla la esment.»
—«Comte lo comte, perilla,»
»Que est vos ho fassa cert.»
—«Probeu tot, punt per agulla,
»La desllenguada muller.»
—«Turneume lo reliquiari
»Que duya el bon Jesuset.»
—«Per vos nom vos jure, Blanca,
»Que tal joya no conech.»
—«La donareu á una mora?»
—«Jure altra volta per ell...
»Que res sé de tal penyora,
»Que és calumnia lo que 'm feu.»
—«Vos la vaig deixar penjada;
»La vareu besar també,
»Y per ella em prometereu...»
—«Jure altra volta per Deu,
»Mala fembra verinosa,
»Que de tal joya no 'n sé.»
»Deu en l' hora me castigue
»Si mon llabi noble ment.»
Va callar l' altivol comte;
Calla plorant sa muller.
III
Apenas era passada
Una hora ronegament,
Quan jove moro venía
Cavalcant á lo castell.
Al punt que l' aguayta 'l comte,
Ix á rébrelo sorprés.
Lo moro se descavalca
Y diu al noble superb:
—Sou vos lo comte Ginesta?
—Parlantvos está ell mateix.
—M' envía la hermosa Zaida,
Que feló enganyada haveu,
A que us torne 'l reliquiari
De que li fereu present
Allarga la ma lo comte
Pera rebre lo joyell,
Tot confós y plé de basca
Perque está prop sa muller
Mes apenes l' arreplega,
Quan el moro rápit, llest,
Li clava al pit una daga
Que al noble fa caurer ert
Al adonarsen Na Blanca
Cau desfallida també,
Perque al comte be volía
Lo volía ab cor sancer.