Rondalles del poble/Notes
Este cuento fou premiat en el primer certámen que la revista literaria L'Atlàntida (de Barcelona), celebrá 'l any 1897 en 28 de Novembre.
En Alberich se 'l titola també El Nubol; y es notable en dit cuento la memoria que 'ns fa, encara que de un modo fantástich, del tribut de las cent doncelles, y les metamórfosis que sufrix Valentí, tal aixís com susuía en la faula pagana; sent de entre elles la més hermosa, la que 'l transforma en rajada de llum, com va fer Júpiter pera conseguir á Egina. També Barcelona té un cuento semejant á este.
Son molts els pobles encara que creuen, ó manifesten creure, en la maravillosa propietat de la falaguera y flor d' esta, quan se la cull en la misteriosa nit de San Joan á les dotce en punt de la mateixa.
En Moixent se conta, que si algú, que porte penjat al coll un reliquiari, s' atrevix á cullir del barranch la esmentada planta en la nit y hora que hem apuntat, al moment es colpejat horriblement per sers desconeguts. Si s' afig que la tal planta té la propietat, seguint les supersticións, de fer divinament hermosa á la jove que la cull en les circunstancies dites, se compendrá be de lo que nos hem valgut pera compondre nostra tradicioneta.
Se conta en molts pobles ab alguna variant, y també 'l hia semejant en Barcelona.
En el mateix Alcoy té algunes variants esta tradició.
Esta penya es verament notable. Segóns apunta Escolano, té un pes de uns sixanta quintals; y está colocada sobre un inmens roch en tals circunstancies, que la pot moure l home ab sols una ma.
Ha donat lloch á nostra tradició lo següent que encara es conta en Montesa. Se diu, que si en la nit de San Joan y prop de la mateixa penya, esclama algú ábrete penya y ciérrate monte, al moment apareix en aquell punt una dona de tanta hermosura, que 's fa difícil averiguar si és una princesa, ninfa ó deesa.
Nosaltres, en vista de lo desgavellat de la frase esmentada, hem presentat un' altra més conforme ab lo que pot ser.
Hem tret esta llegenda de la Canal de Navarrés, encara que apenes si 's troba indicada en tal regió.
Esta tradició se titula en Domeño, El Salt de la Mora; en Navajas, El Salt de la Nuvia, y en Alfondiguilla, La penya de la Viuda; encara hian més variants.
En Xátiva está encara viva esta tradició. La esmenta Boix en la obra que escrigué sobre aquella.
Unich romanç, com dihem al començ, que hem trobat en valenciá. Apenes si hem posat la ma en ell.