Represa i exercici de la consciència lingüística a l'Alguer (ss.XVIII-XX)/Primer viatge de Toda a l'Alguer

 V.Eduard Toda i la represa de la consciència lingüística

 V.1. Primer viatge de Toda a l'Alguer

 Gràcies a una complexa, però ben estudiada, xarxa de relacions intel·lectuals que porten de Francesc Martorell a Milà i Fontanals i a Marià Aguiló, una aproximativa informació relativa a la catalanitat de l'Alguer es va anar difonent en un restringit cercle erudit català, fins a arribar a Eduard Toda, que acabava de rebre un encàrrec que havia de dur-lo a Sardenya d'acord amb un ambiciós projecte diplomàtic endegat i seguit de la vora per Víctor Balaguer: Eduard Toda sabia, en definitiva, que a Sardenya hi existia una colònia catalana, i havia de recollir-ne informació per compte d'alguns d'aquests erudits romàntics que li ho havien expressament demanat.^[1]
 Eduard Toda va arribar a Sardenya el dia 1 de juny de l'any 1887.^[2] Ajudat per la joventut, anava donant forma al personatge que li agradava representar als ambients romàntics de l'època: s'havia fet un nom al cos diplomàtic gràcies als seus encàrrecs consulars a Macao, Hong-Kong i Egipte d'on, alhora, havia tornat amb una certa fama d'aventurer audaç i poc escrupolós –per emprar una expressió vaga i condescendent. A la Xina havia reunit una col·lecció de quinze mil monedes, que generosament consignà al Museu Arqueològic de Madrid, on encara ara són exposades al públic. Aquest donatiu devia procurar una bona satisfacció a la seva imatge, de manera que pocs anys després, el 1886, va repetir amb un aparat més ambiciós l'espectacularització d'aquella generositat, tot lliurant a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú... una mòmia autèntica, que acompanyava una rica col·lecció d'objectes d'art egipci.
 Ara tenia trenta-dos anys. Es fa de mal definir el precís itinerari que seguí, entre Itàlia i l'Estat Espanyol, el seu encàrrec a Sardenya: tal com havia fet a l'Extrem Orient i a Egipte, Toda, inquiet de mena, anava i venia. El cert és que l'any 1890, reintegrat a Madrid i definitivament desinteressat d'aquella experiència que deixava enrere, havia expoliat els arxius sards d'un immens patrimoni documental difícil de quantificar (aproximadament «vint mil documents històrics nacionals», segons afirmació seva),^[3] generosament cedit, com de costum, o bé venut a les principals biblioteques de Barcelona i de Madrid.
 A més d'un ric llegat documental, però, devem a Eduard Toda una sèrie de llibres d'importància fonamental per a la catalanística sarda. Es tracta de: Un poble català d'Itàlia: L'Alguer (1888), Records catalans de Sardenya i La poesia catalana a Sardenya (aquests dos darrers, apareguts sense data), a més de la fonamental Bibliografía española de Cerdeña (1890), que anticipava de gairebé trenta anys la Bibliografía espanyola d'Itàlia (1928). En definitiva, malgrat la seva breu estada a l'illa, Toda esdevingué el principal divulgador del fet alguerès a Catalunya –i el principal animador de l'esperit català a l'Alguer–, prestigiosa primacia que ha arrossegat fins ara, quan les noves generacions, amb més mitjans i una formació especialitzada, comencen a aprofitar l'impuls del pioner.
 Al moment de desembarcar a Porto Torres, al nord de Sardenya, Eduard Toda no sap pràcticament res dels fons documentals conservats als arxius de l'illa. Tot i el seu tarannà arrauxat, el jove diplomàtic es devia haver preparat per a aquell viatge, ni que sigui a partir de la lectura dels manuals d'història habituals a l'època. Pensem sobretot a la Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón (1860-63), de Víctor Balaguer, amic seu gairebé inseparable malgrat la diferència d'edat (Balaguer era del 24 i Toda del 55). Però, de fet, el nostre diplomàtic coneix només vagament l'Alguer.
 Hi va fer la seva primera estada en un període comprès entre el 20 de setembre de 1887 (data en què sortí de Càller) i mitjan novembre del mateix any, en què s'embarcà cap a Roma i, d'allí, tornà a Reus per les festes de Nadal i Cap d'any. Es tractà, doncs, d'un sojorn extremament breu, però proficu del vessant erudit, des del moment que li va permetre de redactar un llarg seguit d'articles que, un cop reunits i articulats de manera oportuna, donaren lloc al nucli primordial dels llibres de temàtica sardocatalana que hem esmentat més amunt. Concretament, l'any 1887 va publicar dotze articles a la revista La Renaixensa^[4] i uns altres quatre a La Ilustració Catalana.^[5] Cal tenir en compte, encara, un text publicat en llengua castellana a la revista madrilenya El Globo, firmat amb el pseudònim d'Alí Bey.^[6]
 El mes de gener de 1888 trobem Eduard Toda a Barcelona, treballant en la recol·lecció dels seus articles de temàtica algueresa per tal de publicar el seu primer llibre d'aquesta sèrie, l'esmentat Un poble català d'Itàlia: L'Alguer.^[7] El jove diplomàtic sap que ha de tornar a Sardenya, i vol fer-ho de manera que la seva imatge li permeti d'accedir als fons documentals que li interessa estudiar (i contemporàniament expoliar). Compta, per a això, amb la monografia que durà sota el braç i que el farà popular a la ciutat sardocatalana; però vol fer també donatiu d'una Biblioteca Catalana que lliurarà al Municipi de l'Alguer. Comença, per tant, una campanya de recollida de materials bibliogràfics, lliurats al Municipi alguerès el mes d'abril de 1888 i encara ara custodiats a la Biblioteca Rafael Sari de la ciutat. El seguiment i la descripció d'aquest fons és l'objecte del present capítol.

---

1. Veg. sobretot August BOVER, «Notícia de l’obra lingüística inèdita de Joan Palomba», dins La Sardegna e la presenza catalana nel Mediterraneo. Atti del VI Congresso dell’Associazione Italiana di Studi Catalani. Cagliari 11-15 ottobre 1995, ed. Paolo MANINCHEDDA, 2 vols. (Cagliari 1998), I, 540-554; i Josep MASSOT, «L’obra del Cançoner Popular de Catalunya i Sardenya», ibid., 401-402
2. Aquesta data és la que ell mateix consigna a l’article intitulat «Port Torres», escrit a Càller el 24 de juny de 1887. Així i tot, Eufemià FORT I COGUL reporta la data de 31 de maig i assegura que Toda, «l’endemà, 1 de juny 1887, s’instal·llà a Càller, lloc oficial de la seva residència consular»; veg. Eduard Toda, tal com l’he conegut, (Montserrat: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1975), 80.
3. Cit. Antoni NUGHES, «Toda i l’Alguer a 100 anys de aquella visita», L’Alguer (II, núm. 3, maig-juny de 1989), 9.
4. Hem localitzat els originals manuscrits dels següents articles, que volem comparar amb les versions aparegudes a La Renaixensa, XVII (1887): «Desde la Sardenya» (firmat el 9.VI.1887 i publicat el 16.VI.1887); «Port Torres» (24.VI.1887); «Sàsser» (11.VII.1887); «Notas sassaresas» (sense data); «Càller» (2.IX.87); «Un poeta català d’Alguer» (setembre de 1887); «Cartas de Alguer. La ciutat» (firmato il 4.10.1887).
5. La Ilustració Catalana, VIII (1887): «Arribada a l’Alguer d’un almirall espanyol al sigle XVIII» (núm. 164, 15.V.1887); «Bonayre» (núm. 168, 15.VII.1887); «Cançons populars catalanas en Sardenya» (núm. 171, 31.VIII.1887), «Poesia catalana en Sardenya» (núm. 174, 15.10.1887).
6. «El colera en Italia» (13.VII.1887).
7. Barcelona: La Renaixenxa, 1888.