Sou a «Enviant flors»
Poesies (Joan Maragall)

ENVIANT FLORS


Veig flors, i penso en tu. Faré portar-les
a tu pel dolç camí de cada dia;
qu'omplin d'aromes devant meu la via,
després a vora teu vindré a olorar-les.

Grat ens serà tenirles devant nostre,
a l'hora de parlar de l'amor meu:
vers el gerro florit baixaré'l rostre,
tot alçant els meus ulls al somrís teu.

Tu triaràs una poncella encesa,
al damunt del teu pit la clavaràs,
i, am moviment de cignïa bellesa,
arquejant el teu coll l'oloraràs.

Al sentir l'alè tebi am què la mulles,
al frec constant del teu bell rostre ardent,
la rosa adreçarà totes ses fulles
i es badarà desesperadament.

I encare'm mitj-riuràs; mes quan me veges
de tu a la flor, mentres juguèu aixís,
moure l'esguard guspirejant d'envejes,
fugirà en sec ton confiat somrís.