Phaedri Fabularum - Llibre I/Fabula XIII


Versió original Versió en català.

      XIII. Vulpis et Corvus

Quae se laudari gaudent verbis subdolis,
sera dant poenas turpes paenitentia.
Cum de fenestra corvus raptum caseum
comesse vellet, celsa residens arbore,
vulpes invidit, deinde sic coepit loqui:
'O qui tuarum, corve, pinnarum est nitor!
Quantum decoris corpore et vultu geris!
Si vocem haberes, nulla prior ales foret'.
At ille, dum etiam vocem vult ostendere,
lato ore emisit caseum; quem celeriter
dolosa vulpes avidis rapuit dentibus.
Tum demum ingemuit corvi deceptus stupor.

    XIII. La guineu i el corb

Qui gaudeix de ser lloat amb paraules enganyadores,
pateixen malaurats sofriments per causa d'un tardà penediment.
Quan un corb volia menjar un formatge furtat
d'una finestra, i mentre romania en un alt arbre,
la guineu el veié, i llavors va parlar així:
¡Oh, corb, qui en són de resplendents les teves plomes!
Que en queden de bé al teu cos i a la teva cara!
Si puguessis cantar, cap ocell podria igualar-te!.
I aquell, quan volgué presumir del cant,
deixà caure del bec el formatge; el qual ràpidament
l'astuta guineu recollí amb les goludes dents.
Llavors el corb es lamentà de la seva ingènua estultícia.