Phaedri Fabularum - Llibre I/Fabula XII


Versió original Versió en català.

     XII. Cervus ad Fontem

Laudatis utiliora quae contempseris,
saepe inveniri testis haec narratio est.
Ad fontem cervus, cum bibisset, restitit,
et in liquore vidit effigiem suam.
Ibi dum ramosa mirans laudat cornua
crurumque nimiam tenuitatem vituperat,
venantum subito vocibus conterritus,
per campum fugere coepit, et cursu levi
canes elusit. Silva tum excepit ferum;
in qua retentis impeditus cornibus
lacerari coepit morsibus saevis canum.
Tum moriens edidisse vocem hanc dicitur:
'O me infelicem, qui nunc demum intellego,
utilia mihi quam fuerint quae despexeram,
et, quae laudaram, quantum luctus habuerint'.

    X. El cèrvol a la font

Allò que sovint menyspreem, ho podem trobar
més útil que allò que lloem, aquesta història ho demostra.
Un cèrvol, desprès d'haver begut, va romandre a la font,
i a l'aigua hi va veure la seva imatge.
Mentre admirava la seva ramificada cornamenta,
i criticava l'excesiva feblesa de les seves potes,
de sobte, espantat per les veus d'uns caçadors,
va fugir camp a través, i amb ràpida cursa
va fugir dels gossos. Un bosc, llavors l'ocultà;
en el qual les banyes s'entrebancaren
va començar a ser esquarterat per les mossegades dels cruels gossos.
En el moment de la mort hom diu que va alçar aquest clam:
'Oh, infeliç de mi, ara per fi entenc,
que útils eren les coses que vaig menysprear,
i, les que lloava, quant de mal m'han fet'