Phaedri Fabularum - Llibre I/Fabula XIV


Versió original Versió en català.

       XIV. Ex Sutore Medicus

Malus cum sutor inopia deperditus
medicinam ignoto facere coepisset loco
et venditaret falso antidotum nomine,
verbosis adquisivit sibi famam strophis.
Hic cum iaceret morbo confectus gravi
rex urbis, eius experiendi gratia
scyphum poposcit: fusa dein simulans aqua
illius se miscere antidoto toxicum,
combibere iussit ipsum, posito praemio.
Timore mortis ille tum confessus est,
non artis ulla medicum se prudentia,
verum stupore vulgi, factum nobilem.
Rex advocata contione haec edidit:
'Quantae putatis esse vos dementiae,
qui capita vestra non dubitatis credere,
cui calceandos nemo commisit pedes?'
Hoc pertinere vere ad illos dixerim,
quorum stultitia quaestus impudentiae est.

    XIV. De sabater a metge

Havent caigut un sabater en la més absoluta de les misèries,
va decidir dedicar-se a la medicina en un indret on no era conegut
i vendre un antídot sota un nom fals,
amb barateres paraules va adquirir fama.
Llavors com que el rei de la ciutat va caure al llit
per causa d'una greu malaltia, amb la intenció de posar-lo a prova
va demanar una copa: hi abocà aigua simulant
que en ella hi havia el verí amb el seu antídot,
demanà de beure'l al sabater, prometent-li un premi.
Ràpidament, per por de morir, va confesar
que ell era famòs no per la seva destresa com a metge
sino perquè el poble era estúpid.
El rei va convocar el poble i digué:
'Com podeu arribar a ser tan capsigranys,
que no dubteu en confiar el vostre cap,
a qui no heu confiat calçar els vostres peus?'
Jo diria que això s'escau molt bé a aquells
l'estupidesa dels quals és en benefici dels poca-vergonyes.