Phaedri Fabularum - Llibre II
| Versió original |
Versió en català.
|
X. Lupus et Vulpis Iudice Simio
Quicumque turpi fraude semel innotuit,
etiam si verum dicit, amittit fidem.
Hoc adtestatur brevis Aesopi fabula.
Lupus arguebat vulpem furti crimine;
negabat illa se esse culpae proximam.
Tunc iudex inter illos sedit simius.
Uterque causam cum perorassent suam,
dixisse fertur simius sententiam:
'Tu non videris perdidisse quos petis;
te credo subripuisse quod pulchre negas'.
|
X. El llop i la guineu, al tribunal de la mona
Qui ha estat una vegada cèlebre per un engany comès,
encara que digui la veritat, perd el seu crèdit.
Una breu faula d'Isop demostra això.
Un llop acusava la guineu d'un furt;
aquella negava estar prop del lloc del furt.
Llavors entre ells, la mona va emetre el seu judici.
Quan tots dos van acabar d'exposar la seva causa,
la mona va concluir a tot el que s'havia dit:
'Tu no sembla que hagis perdut el que demanes;
crec que has robat el que saps prou bé negar'
|
