IX. Passer ad Leporem Consiliator
Sibi non cavere et aliis consilium dare
stultum esse paucis ostendamus versibus.
Oppressum ab aquila, fletus edentem graves,
leporem obiurgabat passer 'Ubi pernicitas
nota' inquit 'illa est? Quid ita cessarunt pedes?'
Dum loquitur, ipsum accipiter necopinum rapit
questuque vano clamitantem interficit.
Lepus semianimus 'Mortis en solacium:
qui modo securus nostra inridebas mala,
simili querella fata deploras tua'.
|
IX. L'ocell conseller de la llebre
No tenir cura d'un mateix i donar als altres
consell és de babaus, en pocs versos ho demostrem.
Un ocell criticava la llebre oprimida per
un àguila i es planyia amb grans planys: 'On', va dir,
'és la teva famosa velocitat? Que n'has fet dels peus?'
Mentre parlava, un esparver l'enxampa per sorpresa
i se l'emporta mentre es lamenta inútilment.
La llebre mig morta 'Un consol per la teva mort:
Tú que te'n reies segur els nostres infortunis,
ara lamentat del teu destí de la mateixa manera'.
|
