llas, tot ho tenen menos lo esser populars. Lo qual es grossa falta; jo potser so pecat pe'l estrem contrari, pus las he posadas tal com las he sentidas contar. Així es que no es estrany que en algunas, com per exemple, y principalment, en la de Joan de l' os, s'hi trobi certa incoherencia y que altras com Xixarandoneta, que no es en aquest tomo, lo Castell del Sol y Floridablanca, lo Taronjer y lo Castell d'irás y no hi veurás en part semblin una variant las unas de las altras; la veu mateixa del poble me las ha dictadas y no he fet mes, salvo en algunas vegadas la forma, que transcríurelas de la mateixa nanera com me las son ditas. Podria haberlas arregladas un xich, mes no haurian tingut llavoras son caracter propi, que es lo que mes me plavia servar; ademés no so prou pera ferho, pus com dihuen molt be Asbjœrnsen y Moe en son prolech de Norske Folkeeventyr, seria precís que tingués coneixement profundo del poble, de sas costums, de sa manera d'esser y de pensar y en una paraula de sa vida íntima. Jo sols m'he proposat conservar en lo que fos possible, los quentos populars nostres tal com se contan y diuhen, ja que ab la facilitat de comunicacions, ab lo mes comunas que son entre uns territoris y altres y ab la mudansa de costums y de creencias, qu'es d'allí ahont naixen, se van los mateixos perdent. Algú ab mes estudi y coneixensa, ne podrá publicar altres potser mes acabats y rodons, mes jo hauré complert per ma part l'objecte que 'm proposava, de donar á coneixe, en quan me fos possible, una part de la literatura popular. Tan de bó que de sa lectura y del estudi de los altres que's publiquin, ab la bona coneixensa del poble que donguessin, ne nasqués una nova literatura popular, ja que l'una cria l'altra.
Las tradicions populars, com diu un conegut escriptor[1] encara que no espressin ab tota fidelitat la veritat dels fets, son un escullit element pera la interpretació histórica, ja que reve-
- ↑ Feu. La tradicion de los pueblos literaria, filosófica y socialmente considerada.
