Aquesta pàgina ha estat revisada.
SUMARI
______
CAPITOL I.—Estat actual de la nació espanyola.—Lo programa del catalanisme es lo meteix en totas las manifestacions de aquest.—Exemples en los terrenos literari é histórich.—Pobresa de la vida nacional d' avuy.—Ignorancia é inmoralitat.—Falta de solidés en las institucions.—Vicis en que la nació espanyola va al davant de totas las demés. Estat dels partits y collas politicas.—Impotencia mostrada per l' unitarisme.—Lo catalanisme regionalista ha de ser, ademés d' un sentiment, una convicció.—Sobra de negacions y falta de ideas positivas.
CAPITOL II.-Lo carácter castellá.—Diferencias entre las regions de la Península.—Contenen varias rassas ó pobles, que 's poden condensar en dos grupos.—Lo carácter castellá es un dels més marcats.—Contraposició ab l' anglo-saxó.—Encarnació del tipo en don Quijote.-Gran
epopeya castellana.—Situació pobre de Castella al empéndrela.—Resum del descubriment, conquista y assimilació de América.-Postració en que va quedar lo poble castellá—Desequilibri entre 'ls elements de son carácter.-Predomini del idealisme generalisador y del esperit de absorció y de imposició.—Decahiment y degeneració actual.—Unificació del idioma.—Autoritarisme y oligarquia fills del carácter castellá.—No es interessat, sino pródich.—Auxiliars de la oligarquía dominant.—Dificultats que trovará lo catalanisme regionalista.
CAPITOL III.—Lo carácter catalá.—Motius que'ns obligan á ser justos é imparcials.—Fals catalanisme dels que troban tot lo nostre inmillorable.-L' interés nos aconsella no viure de il-lusions.—Manifestacions contradictorias del carácter catalá.—Aquest es lo oposat del castellá.—Causa determinant de la nostra decadencia.—Lo poble catalá era genuhinament mediterránich.—No va pendre part activa en lo descubriment y conquista d' América.—Sa supeditació á Castella y pérdua de sa personalitat.—Lo positivisme particularisador es la base de son carácter.—Desequilibri entre sas facultats.—Incapacitat pera la política castellana.—Menyspreu del refinament de las formas.—Preferencia que dona á las institucions per damunt dels homens.—Catalunya es la terra de la mitjanía.—Epoca de complet decahiment.—Era nova que
portá lo periódo constitucional.—Lo moviment que produhí, posá en descubert los nostres defectes propis y 'ls empeltats.—Enumeració de alguns d' aquestos.—Exageracions perjudicials.—Desequilibri entre lavida material y la moral é intel-lectual.—Energia de la primera y ensopiment de las altras.—Indiferentisme é ignorancia.—Lo nostre estat actual motiva y llegítima las aspiracions del catalanisme.
