Obres completes d'en Joan Maragall - Escrits en prosa I/Una carta d'en Maragall
| ← La Lliga del bon mot | Una carta d'en Maragall Obres completes d'en Joan Maragall - Escrits en prosa I |
Cançons de pandero → |
Estimat Pere Corominas: Sí que'm feu mal lo que en «La Veu» deien de vos. Fa molt temps que es un dol per tot bon català lo que us anèu dient els uns dels altres. En nom de Catalunya, prou! Quí ha faltat? Tots heu faltat. Quí ha començat? Pregunta de criatures: en esperit tots heu començat, perquè abans de ofendre-us ja us odiaveu.
Això no ho dic per vos, que ja sé que teniu prou alt posat el cor perquè'ls odis personals no puguin arribar a torbar-lo. Però, què sou vos, ni què soc jo, ni què val la integritat de cadascú a casa seva, si així que'ns posèm tots en la plaça pública, un malastre collectiu fa que les passions d'uns quants abrandin la massa, i no 's trobi cap home prou fort dintre d'ella per domar-la ni tant sols per resistir-la? Entre nosaltres sempre resulta'l més fort el més mal intencionat, i això'ns inhabilita a Catalunya per una política catalana. Sols quan ens ve de fòra una ofensa prou forta i general per moure'ns en un odi comú, deixèm d'odiar-nos els uns als altres. I llavores d'això'n dièm amor a Catalunya. Trist amor!
Escoltèu. No estava en la nostra ànima que al dividir-nos en conservadors i progressius era, més que per una diferencia radical en el sentir polític, per atraure al catalanisme (que en rigor, políticament tot ell era un centre), els verament radicals de la dreta i de la esquerra que encare en restaven fóòra? Doncs, còm es que desseguida, al començar la respectiva actuació, hem començat igualment a tractar-nos els uns als altres de traidors a Catalunya, de servidors d'en Maura, de còmplissos d'en Lerroux i'ls anarquistes? I doncs què, ja no us en recordèu que an això anavem? No a esser servidors ni còmplissos de ningú, però que per força haviem de semblar-ho a l'acosta'ns-hi per comunica'ls-hi el nostre sentit de catalanitat. Què per ventura la gent se converteix de lluny i a cops de pedres? Talment sembla que'ns haguèm begut l'enteniment.
I sinó, quín altre motiu tenieu per dubtar i, lo que es pitjor, per voler fer dubtar a tot el poble, de la llealtat catalana d'en Prat de la Riba, d'aquest home pastat tot ell de catalanisme, quan desde la presidencia de la Diputació feia obra tan gran i positiva d'administració i de cultura catalanes, i are li anaveu a reparar si havia acceptat favors d'un Govern del qui depenia tot lo que ell pogués fer en be de Catalunya; i de si s'aliava amb els antics del caciquisme per fer-los col-laborar en la seva obra, i de si declarava o no oficials la nostra llengua i la nostra bandera, que mai seràn res més ni menys de lo que tots nosaltres en cada moment sapiguèem conquerir-les? I doncs què, havia de tirar la creu a la cara del rei, i havia d'hostigar als caciquistes perquè se aferressin més a la antiga servitut centralista, i havia de decretar les Bases de Manresa, perquè a l'endemà se'n anés en pols, amb la seva presidencia, tot lo que havia fet i tot lo que podia fer encare per Catalunya?
I lo meteix diria an els altres: Per què heu de dir que avui la fè catalanista ha quedat vinculada en la Lliga, i que'ls nacionalistes anteposen la República a la patria, i que s'han tornat promotors de desordre i enemics de Catalunya, perquè formen al costat dels radicals en empreses revolucionaries? I doncs què, pretenèu que les masses, avui revolucionaries, vagin an ells per la seva bona cara o pel be que vosaltres en dièu, i al catalanisme per un cop sobtat de la gracia? Semblants miracles son massa poc freqüents perque pugui fomentar s'hi una tàctica política.
Deixèu, doncs, que cadascú faci sa via com li inspiri son amor a Catalunya; i en quant an aquest, vigili'l cadascú en sí meteix i no en els altres, que cadascú ne donarà son compte: no us llencèu tan fàcilment l'anatema, que en aquesta iglesia no hi ha més Pontífex que'l poble de Catalunya: ell es l'únic que pot dir en definitiva quins són els seus i quins han deixat de esser-ho. Allà hont hi hagi lloc per combàtre-us, combatèu-se enhorabona'ls principis, mai les persones; que prou falta li fan a Catalunya'ls seus prestigis personals en cada una de les tendencies polítiques; i cada un que n'ensorrèu l'ensorrarèu per Catalunya, i us privarèu vosaltres meteixos d'un company en la obra comuna d'exaltació de la pàtria.
I per això meteix us dic que així com us es lícit combàtre-us en nom dels principis polítics allà hont no sofreixi contradicció la causa essencial de Catalunya, així meteix fora vergonya per tots combàtre-us de cap manera o dividir-vos allí hont l'abominable encasellament centralista se presenti contra Catalunya en batalla.
De la Solidaritat, un pacte resta en peu que cap català pot trencar-lo sense fer-se indigne de la sang que l'aguanta: i aquest pacte es el de no permetre que la representació de la nostra terra'ns vingui pastada de fòra. Mirèu còm els meteixos radicals que externament no s'hi lligaren, el senten tant consubstancial amb la dignitat de tot partit de Catalunya, que l'han fet respectar de la seva potencia central, recabant-ne una airosa independencia. Volèu que pugui dir-se que en això, que aquest moment es lo principal per Catalunya, ells han sigut més bons catalans que tots nosaltres?
Corominas estimat, podeu fer d'aquesta carta l'ús que us sembli mellor per Catalunya: ja publicant-la si creièu que un crit de bona intenció pot tenir entre nosaltres alguna virtut encare, o guardant-vos-la si us sembla que sols pot aumentar una confusió ja prou funesta. En tot cas us prego que la acceptèu com una expressió d'amor a Catalunya per damunt de tot, i expansió d'una amistat que sabèu ben vostra.