Obres completes d'en Joan Maragall - Escrits en prosa I/An en Clavé





AN EN CLAVÉ[1]



 Avui fa vint-i-quatre anys que va morir en Clavé, i avui, amb més devoció que mai, cantèm les cançons seves: les cantèm com a cosa nostra, rejovenides, perque lo que té bones arrels en la terra, a cada primavera treu brotada nova i més extesa.
 La gran virtut d'en Clavé va ser aquesta: l'haver fet arrelar el seu Art en la terra, i el jovent treballador català de quaranta i cinquanta anys endarrera, al sentir el reclam d'aquelles melodies d'ànima catalana, anava acudint com fascinat, a l'entorn d'aquell home perque'ls ensenyés de cantar-les.
 Allí va naixer lo mellor del nostre art popular modern, la música poesia del poble dins el gran centre industrial. Aquest poble tant individualista i esquerp va començar a enamorar-se de la armonia: els que abans eren cinquanta, cent homes, allavores van ser un coro; i ajuntats van coneixer un goig més de la vida: el goig de produir una cosa bella en comunitat d'acció i de sentiment.
 Obrant i sentint junts la bellesa catalana, es van anar adonant de que era un poble amb virtut propia i de que, per disfrutar, i per estimar, i per avorrir i per lluitar no 'ls calien capitosts forasters ni ideals manllevats.
 Per això avui, que'l nostre poble's va acostant a la plena revindicació de la seva personalitat, els treballadors catalans senten més que mai la bellesa dels cants d'en Clavé i comprenen la trascendencia de la seva obra més de lo que la podien compendre'ls treballadors de quaranta anys endarrera. Per això quan senten el reclam dels artistes herèus d'en Clavé, també com fascinats se'n hi van a l'entorn perquè'ls ensenyin còm se canten are aquelles passades, i en quines de noves se fa sentir avui l' ànima catalana. Per això en aquest dia en que fa anys que'n Clavé va morir, volèm mostrar que l'esperit que'l movia es més viu que mai i va fent el seu camí.
 No us heu adonat mai de que, quan se treballa d'aire, ve molt be'l cantar, i que sembla que'l cant ajuda a la acció com el vent que mou les veles d'un barco? Doncs, cantèm i treballèm per nosaltres i per Catalunya, i per la Catalunya nova, que som nosaltres meteixos; cantèm els cants d'en Clavé que van despertar-nos, i cants nous, que'ns acabin d'aixeribir i ens aumentin les forces. Cantèm i treballèm... i bon aire!

___________


  1. Publicat en el follet de la Societat Choral «Catalunya Nova» del 24 de febrer de 1898, amb motiu del XXIV aniversari de la mort d'en Clavé.