Lo gayter del Llobregat (1858) - Amors que matan




AMORS QUE MATAN.


A E. LL.




 La flor.—¿Perqué, hermosa, me has privat
 Dels besos del sol ardents,
 De las caricias dels vents,
 Dels cants del aucell amat?
 ¿Perque 'n eix gerro daurat,
 Fret, com sens amor un cor,
 Tens presa á eixa trista flor?
 ¿Es un delit náixer rosa?
 La nina.—Oh, no! mes si ets tan hermosa,
 Com vols que no 't tingue amor?

 Com vols que vehente tan pura,
 Deixás tacar ta diadema
 Per la pols que tot ho crema,
 Dels cuchs per la baba impura?
 ¿Com podia ma ternura
 Contemplarte sens dolor
 Morir del fret al rigor?
 Jo 't guardo perque te adoro.
 La flor.—Mes si lluny del jardí 'm moro
 ¿Qué me importa ton amor?

 Lo aucell.—Llibre y ditxós era ahí,
 Y volant de rama en rama,
 Ja cantava á la qui me ama,
 Ja als primers raigs del matí.
 Perfums me dava 'l jardí,
 Aygua 'ls rius y 'l sol calor:
 ¿Perqué donchs en grillons d' or
 Ma ditxa has tornat, ingrata?
 La nina.—Si ets tan hermós, si es tan grata
 Ta veu, vols no t' tingue amor?

 Vols que 't vege 'n aspre niu
 Mitj gelat per la rosada
 De hivern, y en la mitgdiada
 Cremat pel sol del estiu ?
 ¿En lo bech del falcó altiu
 O en los peus del cassador
 Vols que 't plore mon trist cor?

 Estimo tant ta bellesa!
 Lo aucell.—Mes si 'm moro de tristesa,
 Qué me importa ton amor?

 La nina.—Es, ma mare, tan galant
 Lo jovenet que me adora!
 Es tan dols quant m' enamora!
 Es tan trist de amor son cant!
 En son ample front brillant
 Llú del geni la claror:
 ¿Perquè donchs ab tant rigor
 Me tancas balcons y reixas?
 La mare.—Si ets tan bella, no mereixas,
 Ma filla, que 't tingue amor?

 ¿No mereixas que gelosa
 Guarde fins dels raigs del sol
 Ton front hont no ha pres lo dol,
 Ton bell cor de ángel, hermosa?
 Que no gose 'n tu, com gosa
 Lo avaro en son rich tresor,
 Sent de ma vida la flor?
 Perque te amo' 't tinch guardada.
 La nina.—Mes si 'm moro de anyorada,
 ¿Qué me importa ton amor?


Valladolit, desembre de 1852.