Lo gayter del Llobregat (1858) - Al Lector
| Sou al capítol «Al Lector» | |||||
| Lo gayter del Llobregat (1858) | |||||
|
Prólech de la primera edició | A Catalunya | 
| ||
_____
Al publicar novament lo llibre de sas poesías
catalanas, aumentat ab un gran número de composicions inéditas, son autor se gosa en aqueix fet, no molt comú , per desgracia, en nostra historia contemporánea, no perque tingue la pueril presunció de creurer que deu aqueixa especie de triunfo al mérit real de aquellas poesías ; sino perque veu en ell lo despertament de nostr' esperit patri, qu' estava com adormit tant temps feya; despertament si no causat, promogut al menos per la publicació de son Gayter del Llobregat. Ni se cregue tampoch que veje en aço cap mérit de sa part. Lo únich que
reconeix en son llibre es lo de la oportunitat; lo de haber vingut á temps pera remourer sentiments qu'estavan en lo cor de tots, y haber posat una espurna neta de foch patri en aqueixos mateixos cors, ja preparats pera rebrerla.
Lo lector haurá vist en lo prólech anterior, lo desfalliment ab que vejé lo qui escriu aqueixas lineas lo aislament angustiós, la trista soledat en que li deixaren fer llavors son camí, los que mes
podian ajudarlo á restaurar la llengua de sa patria. ¡Quant lluny estava en aquella ocasió de creurer que tan prompte, — lloat ne sia Deu —se havia de veurer rodejat de tants com se disposavan á aussiliarlo; que tant prompte se havian de agrupar tants joves y valerosos poetas entorn de la bandera que tingué la ditxa de fer onejar al aire. ¡Com podia sospitar llavors, que aquell crit seu á tots los que habian rebut del cel lo dó casi diví de la poesía, havia de ser com una especie de toch de somatent, al rumor del qual no quedás casi ningú d'ells que no despenjás dels antichs murs las arpas del trobadors, tant temps feya mudas y abandonadas!
Per aço á la tristesa de llavors ha succehit la alegria de ara, y á aquell desfalliment la esperansa de un esdevenidor gloriós y poétich pera nostra patria. Los Trobadors nous, ja molt numerosos al present, ho seran molt mes,—ajudant lo Senyor,— dintre de alguns anys; y puix que casi tot lo mitj dia de la Fransa treballa pera fer reviurer la poesia y lo idioma, que se parlava én sos jochs florals tan famosos, havent tingut la sort de possehir un Jas min, lo trobador de la caritat, pera santificar la una y lo altre; puix que Mallorca, ab l' ajuda de alguns de sos fills, restaura com ferho podria un argenter ab una joya antigua, la llengua y la poesía de Ramon Lull y sas vellas rondallas y sa poética historia; y puix que fins Valencia, recordantse de son estimat Conquistador, sembla que se disposa també á cantar sos recorts en la llengua en que escrigué En
Jaume I sa crónica, ¿perquè no havem d’esperar —y ara mes que may— que naixe un jorn lo sol que illumine en tots los que foren dominis de aquell gran rey, una poesía tan original y diferent de la de las nacions que nos rodejan, com lo nostre carácter, nostre geni, nostre clima y la llengua y la bistoria nostras ho son de las de aquellas?
Lo autor dels presents versos , també ara mes que may, té fé en que aquell dia arribará, y ell, que ausent de sa patria no ha deixat de oferirli de quant en quant son tribut de adoració y de carinyo, ara que va allunyantse cada volta mes de la juventut y de la poesía, continuará de la mateixa manera treballant en aquesta especie d' emancipació lliteraria, y oferint á sa patria, encara qu' en sofresca son amor propi, las músticas y descoloridas flors que creixen en lo camí herm y fret que li falta recórrer, com li consagrava avans las delicadas floretas que naixen en lo tros ameno y ple de llum que ha recorregut fins ara.
Lo Gayter del Llobregat tingué la ditxa, de que may se ba cregut digne, de que lo saludassen algunas veus á son passatge. A tots los qui, coneguts ó desconeguts, sia en prosa ó en vers, se han dignat dirigirli algunas paraulas afectuosas, ó alentarlo pera que proseguis en sa carrera los dòna un doble tribut de agrahiment: lo un per lo carinyo envers ell que aquellas manifestacions suposan; lo altre perque á no ser per ells tal vegada no haurian vist la llum las novas poesías de aquest volúmen.
Lo autor ha procurat que aquesta edició sortís mes correcta que l'anterior. Per lo que atany á las novas composicions que ha entremesclat sense ordre ab las primeras, ignora si son millors ó pitjors que aqueixas; pero sab que una gran part d' ellas son com telas despresas de son cor y han format part de sa propia existencia, y per açó las estima tant com á las altres.
Vulla Deu que aquestas fillas de sas entranyas, quant queden órfanas de pare, troben una nova mare en la patria á qui las dedica, y quedarán satisfetas totas las ambicions, y realisats los somnis dorats de aquest pobre Gayter del Llobregat, á qui may mentres visca falte son amor á Catalunya, axí com may li faltan á son riu las ayguas.