Lo càrcer d'amor - Capítol XXXII

Sou al capítol «Capítol XXXII»
		Lo càrcer d'amor
	Capítol XXXI		Capítol XXXIII

[XXXII] Respon lo Rey

P

er ben aconsellat me tinguera de vosaltres, si no tingues per cert esser tan deguda cosa venjar les desonres, com perdonar les culpes. No era menester dir me les rahons perque deuen pendre consell los poderosos, car aquelles que haueu deixat de dir me tinch yo be conegudes. Mas be *[e ⁶ r.] sabeu, quant alguna passio lo cor empacha, quel consell y orelles se tapen, y en tal temps les fructuoses paraules, en loch damansar, creixen la força de la yra, perque abiuen en la memoria la causa della. Pero si de tal impediment estaua delliure, yo creuria la mort de Laureola ordenar y sauiament dispondre. La qual cosa vull mostrar vos per causes, segons honor y justicia, justament determenades. Si la erra desta dona restaria sens pena, no seria en la mia desonor menys culpable que Leriano. Sabent se que tal cosa perdone, seria dels comarcans menys preat, y dels naturals desobehit, y de tots tengut en molt poca stima, y poria ser acusat que he sabut mal conseruar la generosidat de mos predecessors; y a tant esta culpa se poria estendre, si no fos castigada, que a la fama deis passats y a la honra deis presents poria fer gran damnatge, y la sanch dels que son per venir, que sola vna macula tocas lo linatge, tota la generacio confondria. Perdonant a Laureola, daltres majors maldats seria causa, quen esforç del meu perdonar se farien. Donchs mes ame posar temor de cruel, que per ser piados donar causa alguns altres se atreueixquen, y sere degudament estimat, ab tot quels reys ho sien, segons justicia. Mirau quantes rahons en sentenciar la tinch per la part mia. Be sabeu les nostres leyes que es lo que estableixen: que la dona que de tal peccat sera acusada, que per allo muyra. Donchs ja veus *[e ⁶ v.] (L. 8) quant me conue mes esser nomenat rey just, que culpat perdonador; quen cer ho seria, sin loch de guardar la ley la trencaua. Donchs a si mateix condamna, qui al malfactor perdona, y egualment se deu guardar lo dret, y lo cor del jutge nos te de moure per fauor, ni amor, ni cobdicia, ni per negun *[e ⁷ r.] altre acident. Essent recta la justicia, es per tot lo mon loada, y si es fauorable, es auorrida; nuncas deu torcre, puix de tants bens es causa. Posa temor als mals, soste los bons, pacifica los differents, atalla les questions, escusa les contencions, aue los debats, assegura los camins, honra los pobles, affauoreix los chichs, refrena los grans, y peral be comu en gran manera molt profitosa. Donchs pera conseruar tal be, perque les leyes se sostinguen, es justa cosa quen les mies coses la vse. Si tant voleu la salut de Laureola y tant loau la bondat sua, donau vn testimoni de sa innocencia com ni ha tres de son carrech, y sera perdonada ab raho y ab vergonya [veritat] loada. Dieu que deuria dar tan gran fe al juhi de Deu com al testimoni dels homens: nous marauelleu com nou faç axi, car veig lo testimoni verdader y lo juhi no acabat. Car posat cas que Leriano haja hagut lo millor de la batalla, podem jutgar lo medi y no saber la fi. No responch, per no fer larch lo proces, a tots los apuntaments de vostres paraules, y a la fi deixar vos sens esperança; quen cert yo volria molt acceptar vostres pregaries per vostre mereixer; y si nou faç, preneu ho per ben fet, que no menys deueu desigar la honor del pare, que la saluacio de la filla.