Lo càrcer d'amor - Capítol XXXI
[XXXI] El cardenal al Rey
N
o sens alguna raho justa los grans princips passats, en lo que hauien a fer lo consell hordenaren, segons quants profits sen atenyen, y ab tot que fossen (L. 8) *[e 4 v.] diuersos, per sis rahons deu esser aquella ley conseruada. La primera, perque millor acerten los homens en les coses estranyes quen les sues propies, perque lo cor que pren lo cas per propi no pot estar sens ira, o cobdicia, affeccio, o desig, o altres coses semblants pera determenar les. La segona, perque practicades les coses, tostemps resten en lo que fa mes vera mostra. La terça, perque si los que consellen acerten, encara que ells voten, del qui pren lo consell es la gloria. La quarta, per lo ques segueix del contrari, si per estrany sentiment se erral negoci, lo que demanal parer resta sens carrech, y no sens culpa qui loy dona. La quinta, perquel bon consell moltes voltes asegura les coses dubtoses. La sisena, perque no deixa tan prest caure la bona fortuna, y tostemps en las aduersitats senyala sperança. Per hon, senyor, no pot negu dar bon consell, estant torbat y cech, a si mateix, essent occupat de passio y fellonia; y per aço nons culpes si venim a enujar te en lo ple de les forces de la tua yra; que mes estime, per quet enugam, ab la yra que tens nos reprengues, que no, penedit, perque not hauem consellat nos condamnes. Senyor, les coses ab delliberacio y acort obrades procuren profit y fama al qui les exicuta, y les ques fan ab hira, ab penediment se consideren. Los sauis com tu, quant obren, primer delliberen que no disponen, y son los presents totes les coses quels poden venir, axi del que esperen *[e 5 r.] profit, com del que temen aduersitat; y si de qualseuol passio impedits se troben, no sentencien en res, fins en veures delliures; y encara quels fets se allarguen, han ho per bo, perquen semblants coses es damnosa la pressa y la tarda segura; y com tenen gana de fer cosa justa, pensen totes les coses, y ans que les facen, seguint la raho estableixen los exicucio honesta. Propietat natural es dels homens discrets prouar los consells y per laugera creença no dispondre, y en lo que sembla dubtos tenir en peu la sentencia, car no es tot veritat lo que de veritat fa mostra. Lo pensament del saui, encara que recorde, o mane, o hordene, nos parteix del ques pot esdeuenir, y com a zelador de la sua fama, guardas de cauren error; y per no estropeçar en aquella, te memoria en lo passat, per pendren lo millor y ordenar lo present ab temprança, y, per tenir auis de tot, ab discrecio lesdeuenidor contempla. Totes estes coses, senyor, te hauem dites, perque de ta prudenciat recordes, y en lo que ara estas, hordenes, no segons enugat, mas com a saui. Torna, donchs, al teu reposat tento, perque lo teu natural sentiment al accident de la tua yra force. Hauem sabut que vols condemnar a mort Laureola, filla tua. Si la sua bondat no mereix esser sentenciada, en cert tu seras molt injust jutge. No vulles offuscar ab tal juhi la tua gloriosa fama, que posat cas algun dret hi tinguesses, ans series, si lay daues, diffamat per cruel *[e 5 v.] pare, que loat per Rey justicier. Has donat credit a tres mals homens: en cert, tanta raho tenies de informar te de sa vida, com pera creure son testimoni. Guarda que son en la tua cort en molt mala fama, y ab tota maldat se conformen; tostemps se gaben, en les rahons que dien, dels engans que fan. Donchs, ¿perque dones mes fe a la falsa informacio dells, que al diuinal juhi, lo qual, en les armes de Persi y de Leriano clarament se mostra? No sies botchi de la tua sanch mateixa, quentrels homes series mal volgut. No culpes la ignocencia per consell de yra; y sit semblara que per les rahons ja dites, Laureola no deu esser saluada, per lo que deus a ta virtut, per lo que la tua real condicio tobliga, per los serueys quet hauem fet, te suplicam nos faces merce de la sua vida; y perque menys paraules de les que hauem dites, pera fer ho segons ta clemencia, hi bastauen, no volem dir mes, sino que penses quant es major que pereixca ta yra que la tua real fama.