Lo càrcer d'amor - Capítol XXX

[XXX] Lo auctor

M

olt fuy dubtos, al rebre desta letra de Laureola, sobre lembiar la a Leriano —per dos inconuenients que mi occorregueren— o esperar a yo mateix portar lay: la hu era perque nostre secret se posaua en perill fiant lo en mans daltri; laltre perquels damnatges della li porien causar tal mouiment, que errara sens temps lo que ab ell hauia acertat, per hon se poguera tot perdre. Mas tornant al primer preposit, tempti, lo dia que aplegui a la cort, les voluntats dels principals de aquella, pera posar en lo negoci als que en la mia opinio trobaria conformes, y no trobi negu de contrari desig, sino los parents de Persi; y essent segur desta certinitat, supliqui al cardenal que he dit, li plagues suplicar al Rey per la vida de Laureola. La qual cosa matorga ab la mateixa amor que yo loy demanaua, y sens mes tarda, junt ab tots los prelats y grans senyors que presents se trobaren, posat en presencia del Rey, en son nom y de tots los que ab ell anauen, parla desta manera: *[e ⁴ r.]