Lo càrcer d'amor - Capítol XXIX

Sou al capítol «Capítol XXIX»
		Lo càrcer d'amor
	Capítol XXVIII		Capítol XXX

[XXIX] Letra de Laureola a Leriano

N

o se, Leriano, quet puga respondre, sino quen les altres gents la pietat per virtut se loa, y en mi se castiga per vici. Yo he fet lo que deuia segons piadosa, y tinch, segons desuenturada, *[e ² v.] (L. 9) lo que puch mereixer. No fon, per cert, la tua fortuna ni tes obres causa de la preso mia, nim clame de tu ni daltra pressona, sino de mi sola en esta vida, que per delliurar te de mort me carregues de culpa, ab tot quen esta compassio *[e ³ r.] quet he agut, mes hi ha pena que carrech, puix ho he remeyat com ignocenta, hiu pague com culpada; pero tostemps me plau mes la preso sens erra que la libertat culpada, y perço, encara que per comportar la pene, descanse en no mereixer la. Yo so, entre les que viuen, la que menys deuia esser viua. Sil Rey nom salua, espere la mort; si tum delliures, la tua y dels teus. De manera, que per vna part o per altra, sent dolorosa pena. Si nom remeyes, he desser morta; sim delliures y men portes, sere condemnada; y perçot pregue molt, treballes en saluar me la fama y no la vida, puix la vna se acaba y laltra dura. Cerca, com dius, qui amanse la hira del Rey, que de la manera que dius no puch esser salua sens destrucio de ma honra; y deixant aço a ton consell, que sabras lo millor, escolta lo guardo que tinch per lo be que he fet. En les presons hon posen los que han fet alguns delites, me tenen, perque les tues escuse; ab groses cadenes estich ligada; ab aspres turments me turmenten; ab grans guardes me guarden, com si tingues forces per anarmen; lo meu comport es tan delicat, y tan cruels les mies penes, quencara quel Rey, mon pare, no done sentencia, morint en esta dura preso, pendra la vengança. Espantada stich com de tan cruel pare naixque tan piadosa filia. Si en la condicio li tingues semblança, nol tembria en la justicia, posat cas *[e ³ v.] la vulla fer tan injusta. Al que toca a Persi, net vull respondre, perque no ensutzie ma lengua, axi com ha fet ma fama. Es ver que mes amara se desdigues del seu testimoni, que no que per ell hagues de morir. Pero encara que yo diga, tu determena, que segons lo teu juhi, no poras errar en la deliberacio tua.