Lo càrcer d'amor - Capítol XXVIII

Sou al capítol «Capítol XXVIII»
		Lo càrcer d'amor
	Capítol XXVII		Capítol XXIX

[XXVIII] Lo auctor

E

n lo temps que Leriano feu la letra, hordeni lo cami que fer deuia, y rebuda, parti ab la major presa que pogui; y aplegat, sens neguna altra cosa en*[e ² r.]tendre, treballi en dar lay, per que pogues ab comport esforçar se; y com pera veure la me fos negada licencia, informat duna cambrera [cambra] hon dormia, viu vna finestra ab vna reixa, no menys fort que tancada. Y venguda la nit, doblada la letra, posi la molt sobtilment en vna lança, y ab molt treball lancilay dins la cambra; y altre jorn de mati, passejant per alli en forma dessimulada, vberta la finestra, a Laureola pogui veure, y viu quem miraua, ab tot que [per] la espessura de la reixa no pogui be diuisar la. Finalment ella feu resposta, y venguda la nit, quant la remor dels meus passos sentia, lança la letra en terra; la qual rebuda, sens alguna raho poder esplicar li, per lo perill que haguera per tals coses pogut causar se, delliberi anar me. Y sentint ma partida, hoyi quem deya: «Vet aci lo guardo que reb de la pietat que he tenguda.» Y perque los que la guardauen estauen prop de mi, no li pogui respondre. Tan gran tristicia deixa en lo meu cor aquella paraula, que sim haguessen cercat, per lo rastre de mes lagremes hagueren pogut trobar me; y fon aço lo que respongue a Leriano: