Lo càrcer d'amor - Capítol XXVII

Sou al capítol «Capítol XXVII»
		Lo càrcer d'amor
	Capítol XXVI		Capítol XXVIII

[XXVII] Letra de Leriano a Laureola

A

ns posara en mi mateix les mans per acurtarme la vida, quen lo paper pera començarte escriure, si de la tua preso fossen estat causa mes obres, axi com es estada la mia aduersa fortuna. La qual, encara no ha pogut esser me tan contraria que nom haja posat en estament de ben morir, segons lo que pera saluar te fer dellibere. Hon, si en tal demanda termena mon viure, tu seras delliure de preso, e yo de tantes desauentures, y vna mort, de dos libertades sera causa. Suplich te nom tingues mal volença per lo que comportes, puix com ja he dit, no te daço la culpa lo que yo he fet, mas lo que vol ma ventura. Be pots creure, per grans que sien les tues angusties, que sent yo major turment en lo pensament delles, que tu en elles mateixes. Plagues a Deu que not hagues coneguda, quencara que fos perdedor del major be desta vida, que es hauer te vista, fora benauenturat en no saber ni hoyir lo que comportes. Tant ha quem dura viure vida trista, que ab la mateixa tristor, per causat la tu, maconsole. Mas lo que ara sent, repos ni consolacio pot rebre, perque no deixa lo cor en *[e ¹ r.] (L. 4) negun repos. No augmente la pena que comportes la mort que tems, que les mies mans te saluaran della. Yo he cercats remeys ab que la yra del Rey fos temprada; si en ells hagues mancat esperança, en mi la pots tenir, que tant fare per la tua libertat, que sera memoria tant com lo mon dure, en exemple de fortalea; y not parega gran cosa lo quet rahone, que *[e ¹ v.] sens lo que tu vals, la injusticia de la tua preso fa just lo meu atreuit animo. ¿Qui pora resistir a les forces mies, puix tu les me dones? ¿que no gosara lo cor empendre, puix tu dins ell reposes? Sols ha vn mal en la saluacio tua: que segons lo que mereixes, per poquet preu se compra, encara que per ell perda la vida; y no sols aço es poca cosa, mas lo ques pot desigar no es res, encara ques perda. Esforça ab la mia esperança la tua flaquea, perque sit dones als pensaments della, pora ser que desfalleguesses, don porien dues grans coses creixer: la primera y mes principal seria la tua mort; laltra, quem leuaries a mi la major honra de tots los homens, no podent saluar te. Confia en mes paraules; espera en mes prometences; no sies com les altres dones, que de poques coses sespanten. Si la condicio femenil te causara temor, ta discrecio causet fortalea, la qual pots rebre de les seguretats mies; y per que lo que fare del que dich sera proua, suplich te queu cregues. Not escrich tan largament com volria, per prouehir lo que satisfa a la tua vida.