Lo càrcer d'amor - Capítol XXXIII

Sou al capítol «Capítol XXXIII»
		Lo càrcer d'amor
	Capítol XXXII		Capítol XXXIV

[XXXIII] Lo auctor

L

a poca sperança de la resposta del Rey perals que la hoyien, de greu tristor fon causa; y com yo trist hagues vist *[e ⁷ v.] que aquell remey mera contrari, cerqui lo qui mes profitos me semblaua, ço es, suplicar la Reyna que suplicas al Rey la saluacio de Laureola; y anant ab aquest pensamen a ella, com aquella que tant en la dolor de la filla participaua, encontri la en vna (L. 10) *[e ⁸ r.] sala, acompanyada de moltes generoses dones y dames, que venia a fer lo que yo volia suplicar la, la qual auctoritat bastaua per atenyer qualseuol cosa, per [in]justa y greu que fos, quant mes aquella que ab menys raho lo Rey deuria fer la, ans que la Reyna demanar la. La qual, posada de genolls en terra, li dix paraules axi sauies, culpant la, com piadoses per amansar lo. Deya li la moderacio per als reys necessaria; la perseuerança de la hira li reprenia; recordaua li quera son pare; parlaua li coses pera notar tan discretes, com enujoses pera sentir les; suplicaual que si tan cruel juhi disponia, que volgues satisfer se matant a ella, que tenia passada la major part de sos dies, y dexar a Laureola, tan digne de viure; prouaua li que la mort della, sens culpa, mataria la fama del jutge, y la vida de la jutgada, y encara los bens de la quel suplicaua. Mas tan endurit estaua lo Rey en son preposit, que les rahons que li deya, ni les lagremes quescampaua, neguna cosa tengueren; y axi sen torna a la sua cambra ab tan poca força pera plorar, com ne tenia pera viure. Y vent yo quen lo Rey menys gracia trobaua, la Reyna, acostim com a desesperat sens tembre la sua yra, y digui li perque donas ab clara justicia la sentencia, que Leriano daria vna pressona que ab los tres falsos testimonis faria armes, o que ell per si mateix ho faria, encara que abaixas lo seu mereixer, perque mostras Deu lo que justament obrar deuria. *[e ⁸ v.] Responguem quem deixas dembaixades de Leriano, quen hoyir lo seu nom la passio li creixia. Apres, tornant a la Reyna, sabent que no hauia remey en la vida de Laureola, fon a la preso hon estaua, y besant la diuerces vegades, tals paraules, ab molta dolor acompanyades, li deya: