Lo càrcer d'amor - Capítol XXIII

Sou al capítol «Capítol XXIII»
		Lo càrcer d'amor
	Capítol XXII		Capítol XXIV

[XXIII] Leriano al Rey

A

b major voluntat, senyor, comportara, en cert, lo castich de la tua justicia, que la vergonya de ta presencia, si ayir no men hagues portat lo millor de la batalla; hon, si tu ho hagueres per be, de la falsa acusacio de Persi restara del tot delliure. Car, posat cas a vista de tots yo li hagues dat lo guardo que merexia, gran es lo auantatge del fare al fet es. La raho perque manist departir nos no puch pensar la, especialment tocant a tu mateix lo debat. Quencara que de Laureola com *[d ⁴ v.] (L. 8) a generos desigasses vengança, not faltaria pietat de pare, ab tot quen aquest cas be crech restes satisfet del seu descarrech. Siu has fet per compassio que de Persi tinguesses, tan justa cosa fora, essent te natural, laguesses tenguda de la honor mia, com de la sua vida. Si peruentura ho has consentit *[d ⁵ r.] vent te importunat de la suplicacio de sos parents, quant los atorguist la merce deuies recordar te dels serueys quels meus te hauien fet, puix sabs ab quanta constancia de cor, molts dells en moltes batalles y combats perderen per ton seruey les vides. Nunca gent darmes has ajustada que no fos dells la terça part de aquella. Suplich te que ab sentencia me satisfaces la honra que per mes mans mas leuada. Guarda que seruant les leyes, los naturals se conseruen. No consentes que home que tan mal guarda les preminencies dels seus passats, mes en lo mon vixca, perque los que ab ell participaran, lo seu veri no corrompa. Quen cert, no tinch altra culpa sino esser amich de[l] culpat; y si per aquest juhi mereixch yo pena, dona lam, encara que la mia ignocencia daquella mabsolga, donchs conserue la sua amistat creent que bo sia y no jutgant lo mal. Si li dones vida per seruir te dell, dich te sera [lo] mes leal cercador de zizanies quen lo mon trobar pugues. Yot requir en tu mateix, puix est obligat a esser egual en dret, quen aço ab la prudencia que tens determenes, y sentencies ab la justicia que acostumes Senyor, les coses de la honra deuen esser clares, y si en aquest perdones, per pregaries, o per ser principal en ton regne, o per lo quet sembla, no restare en lo juhi de les gents per desculpat del tot, que si vns creuhen la veritat per raho, altres la torbaran ab malicia; y dich te ques sapia lo cert en lo teu regne, car nunca la fama porta *[d ⁵ v.] luny la veritat. ¿Com sonara en los altres lo ques passat, si resta sens castich o paga manifesta? Deixa, senyor, te suplique, la honra mia sens disputa, y de ma vida y de mi mana lo que bet vinga.