Lo càrcer d'amor - Capítol XXIV

Sou al capítol «Capítol XXIV»
		Lo càrcer d'amor
	Capítol XXIII		Capítol XXV

[XXIV] Lo auctor

E

ncara Leriano lo seu rahonament, per lo Rey atentament escoltat, no acabaua, quant respos lo Rey que hauria son consell sobre lo que fer deuia; quen cosa semblant, ab delliberacio se hauia de dar la sentencia. Es veritat que no fon la real resposta tan dolça com deuia: fon la causa perque si a Laureola, segons lo que hauia vist, daua per delliure, ell nou estaua denuig quiti; perque Leriano hauia pensat en seruir la, tenint per culpat lo seu pensament, encara que nou fos sa intencio; y axi, per aço com per leuar lescandel quentre la parentela de Leriano y de Persi anaua, mana li que anas a vna vila sua que dos leguas de la cort estaua, nomenada Susa, en lo entretant quen lo cas acordaua. La qual cosa feu molt alegre, tenint ja a Laureola per desculpada, cosa que ell tant desijaua. Y en ser despedit del Rey, Persi, que tostemps treballaua en offendre la honor sua per condicio y en defendre la per malicia, crida los que hauia conjurat ans que Laureola fos delliure, dient los que cada hu per sa part anas al Rey, dient li com que dells mateixos partia, per apartar los de dubtes, que ell ab veritat hauia acusat *[d ⁶ r.] Leriano, de la qual cosa eren ells testimonis, quel veren diuerses vegades parlar a soles ab ella. La qual cosa ells feren de la manera que dit los hauia, y saberen de si donar tal forma, y axi lo seu testimoni affirmaren, que torbaren al Rey. Lo qual, apres de hauer sobre aço molt y diuersament pensat, feu los cridar; y venint, feu a cascu per si demandes molt subtils y agudes, per veure sils trobaria mudables o desuariats en lo que respondrien. Y com haguessen guastat sa vida en estudi de falsedat, quant mes parlauen millor sabien concertar sa mentida; de manera quel Rey los dona ferma fe en lo que deyen. Per la qual informacio, tenint a Persi per leal seruidor, creya que mes per sa mala fortuna que per sa poca veritat hauia portat lo pijor de la batalla. O Persi, quant te fora millor la mort vna vegada que merexer la tantes! Puix volent lo Rey que pagas la innocencia de Laureola per la traycio dels falsos testimonis, dellibera que per justicia fos sentenciada. La qual cosa venint a noticia de Leriano, estigue en poch del seny o la vida perdre; y ab vn arrebatament y passio desesperada, delliberaua danar a la cort per delliurar a Laureola, y matar a Persi, o perdre la sua vida. Y vent yo esser aquell consell de mes perill que desperança, posat ab ell en raho, treballi en desuiarlon; y estant en tanta yra desconcertat, volgue seruir se de mon parer, en lo que hagues de delliurar. Lo qual me plague dar li, per que no *[d ⁶ v.] dispongues ab alteracio, ab pesar hagues a penedir se; y apres quen lo meu flach juhi la major seguretat fon representada, digui li lo ques segueix: