Lo càrcer d'amor - Capítol VIII

Sou al capítol «Capítol VIII»
		Lo càrcer d'amor
	Capítol VII		Capítol IX

[VIII] Lo auctor

E

ncara que Laureola fos breu en lo seu respondre, fon larga en lenuig, que li impedia la lengua; y despedit della, entri en pensament de coses diuerses que greument me turmentauen. Pensaua quant luny estaua d Espanya. Recordauam de la gran tarda que feya, portant me a memoria la dolor de Leriano; desconfiaua de la salut sua; e vist que no podia complir lo quem dispongui a fer, sens lo perill meu o libertat sua, delliberi de seguir mon preposit fins a finar la vida a [o] portar a Leriano bona sperança; y ab aquest delliber torni altre jorn a palacio per veure quina cara a Laureola trobaria. La qual, en veurem, tractam sens fer mudanza com lo primer dia, de la qual seguretat prengui diuerses sospites. Pensaua siu feya per no esquiuarme, no hauent per mal que tornas a la raho comentada. Creya que desimulaua per tornar al proposit, pera pendre del meu atreuiment esmena; de manera que no sabia a qual de mos pensaments pogues donar fe. A fi, que passat aquell y molts altres *[b ⁵ v.] dies, trobaua en les sues demostracions mes causes per atreuir me, que raho pera tembre; y ab aquest credit esperi temps rahonable, e fiu li altre rahonament, ab demostracions de temor — y neguna cosa recelaua — perque ab tals presones, menejant tals coses, la torbacio es necessaria, car en tals parts la expedicio es aguda per desestima, y par que nos guarda ni sestima lauctoritat de qui escolta ab la poca vergonya de qui rabona; y, per saluar me desta erra, parli ab ella, no segons desempachat, mas segons la temor en questaua. Finalment li digui tot lo que en remey de Lerianom semblaua, y fon la sua resposta de la forma de la primera, saluo que hague en ella menys fellonia; y com encara que les sues paraules no fossen menys esquiues per hauer de callar, en les sues demostracions trobaua licencia pera mes dir atreuir me. Totes les voltes que tenia loch, la suplicaua se dolgues de Leriano, y cascuna que loy deya, que foren diuerses, trobaua aspre lo que responia, y sens aspredat lo que mostraua; y com estigues apercebit en tot lo que profit sesperaua, miraua en ella algunes coses en que lo cor enamorat se pot conexer; quant estaua sola, veya la pensatiua; estant acompanyada, no molt alegra. Era li la companyia aborrible y la soledad agradable. Algunes voltes, per fugir de plaers, que staua mal se clamaua. Quant la veyen, tenir algun mal fengia; quant la deixauen, dolorosament *[b ⁶ r.] sospiraua. Si Leriano en sa presencias nomenaua, en lo que deya desuariaua. Tornauas vermella, apres groga; tornauas la sua veu rugallosa, secauas la boca. Per molt que volgues cobrir ses mudances, forçaua la passio piadosa a la disimulacio discreta: dich piadosa perque sens dubte, segons lo que apres mostraua, ella mes de pietat que de amor estes alteracions prenia. Pero com yo altra cosa pensaua, vent tals senyals en ella, tenia en ma expedicio alguna sperança, y partim ab tal pensament pera Leriano. Y apres que del passat larga relacio li hagui feta, digui li que sesforças a scriure, proferint me a dar li la letra a Laureola; y ab tot que el stigues mes pera fer memorial de sos bens que letra de sa passio enamorada, escrigue la; les rahons de la qual, eren estes: