Lo càrcer d'amor - Capítol IX

[IX] Letra de Leriano a Laureola

S

i tingues tal raho per escriure, com per amar te, sens temor me atriuiria. Mas pensant quescrich per a tu, perdent se lo sentiment, lo seny se va a perdre, y per esta causa ans de comentar he tengut en mi grand confusio. La fe deya que gosas y la tua grandesa que degues tembre. En la hu trobaua sperança, y per laltre desesperaua, y a la fi en aço volgui acordar me. Mas, guay de mil que tan prest he començat a dolrem y he tardat clamarme, *[b ⁶ v.] (L. 6) perqué a tal temps so vengut, que si alguna mercet merexia, noy ha en mi cosa viua pera sentir la, sino sols la fe mia. Lo cor esta sens força, lanima sens poder yl juhi sens memoria. Pero sim volguesses fer tan gran merce que[t] plagues a les *[b ⁷ r.] mies rahons respondre, la fe ab tal be poria bastar pera restituhir les altres parts que has destruhides. Yom culpe en demanar te guardo sens hauer te fet seruicis. Encara que, si prens en compte del seruir lo penar, per molt quem pagues tostemps pensare quem restes deutora. Poras dir com he pensat escriuret: not marauelles, que la tua gran gentilea ha causat la affeccio, y la affeccio lo desig, y lo desig la pena, y la pena latreuiment; y per queu he fet te sembla dega merexer mort, mana que lam donen, que molt millor es morir per causa tua, que viure sens la tua esperança; y parlant te veritat, la mort, sens que tu lam donasses, yo mateix lam pendria, per trobar en ella la libertat quen la vida cerque, si tu no restasses diffamada per matadora; donchs fos malauenturat lo remey que a mi delliuras de pena y a tu causas culpa. Per leuar tais inconuenients, te suplique faces ta letra de mos mals lo guardo, quencara que nom mate per lo que a tu toca, no pore

viure per lo que comporte, y tostemps restaras condemnada. Si volras ferme algún be, nou tardes, sino pora ser que tingues temps pera penedir te, y no loch de remeyar me.