Llibret de versos/Valencia y Barcelona
————
Ab llabi humil vos besa los peus la mateix' ona,
Portantvos les memóries d' uns altres temps més grans.
Yo á vostres fronts gloriosos done també iguals paumes;
Los fills anyoradissos dels Berenguers y els Jaumes
Serem sempre germans.
Un mateix cau tinguérem en la materna soca:
Els uns, al separarnos, buscáreu l' aspra roca,
Y els altres acampárem en lo flayrós jardí;
Mes, sempre que 'ls cors junta de nostres mans la estreta
Los pensaments s' envolen, com au que al niu va dreta,
Al vell tronch llemosí.
Los pensaments s' envolen als temps en que la glória
En les daurades fulles de la inmortal história
Donava per eixemples al mon nostres recors;
Quan verts llorers brotaven lo Llobregat y el Túria,
Y amostrá nostra llengua á tots los pobles Llúria
Y March á tots los cors.
¡Roger, vostre hom de ferro! ¡Ausias, nostre poëta!
Glória que l' una á l' altra s' unix, y que completa
Lo nostre distint geni; perque, sent tots germans,
Rius brolla, per nosaltres, de llet y mel la terra,
Y ab ses dures mamelles vos va nodrir la serra
Dels antichs laletans.
Forts, com los faigs que creix en ferrenys en ta montanya
De la mar, Barcelona, que tes muralles banya,
Tos fills en amples veles los vents feren captius;
Y ocupats nostres pares en més tranquiles lluytes,
Culliren, á mans plenes, les ensucrades fruytes
En los vergers ombrius.
Mes, aixís que les hores de batallar veníen,
Valerós l' un com l' altre, y ab igual pas, surtíen
Del hort y la montanya dos guerrejants estols;
Y ab lo mateix coratge, les hosts agermanades,
Del cavall de Sant Jordi seguíen les petjades
Entre núbols de pols.
Y quant les que 'ls havíen dictat los antichs segles
Pera bé dels reyalmes, prudents y sábies regles,
Menysprëar maquinaven reys mal aconsellats,
Coberts ab la gramalla, valents, llëals y dignes,
“Contrafur„ els cridaven tos Concellers insignes
Y els nostres grans Jurats.
Y aixís units romanen, d' una y altra germana,
De la Ciutat comptesa y la Ciutat sultana,
Los noms pera memória de lo esdevenidor;
Y avuy yo vinch á dirlos, en inspirades troves,
Que gotjarán, unides també, les glóries noves
D' un pervindre millor.
Dels vells palaus caigueren per terra de murs de marbre,
Y en los durs blochs s' estenen les arrahils del arbre
A qui en les branques penjen candits fruyts de la pau:
Culliulos, d' eixe glavi trencat, que 'l temps robella,
Fent, oh ciutats glorioses, tú, del forcat la rella;
Tú, 'l timó de la nau.
Fills dels boschs y les ones, homens de pit de ferro,
Los que 'n les llunyes platges no us miren en desterro,
Perque viva la Pátria porteu sempre en lo pit;
Poble que á totes hores cants entonant alegres,
Del sant travall aixeques l' incens en núbols negres
Fins al cel, dia y nit;
Y vosaltres, vosaltres, als que lo front vos crema
En les brussentes planes lo sol de la verema;
Los que feu de la terra brotar les garbes d' or;
Los que, puntejant destres la cítara moresca,
Feu l' aixam de donzelles ballar á l' ombra fresca
Dels tarongers en flor:
Vingau los uns y els altres, y oixcau lo que vos diga
De les comunes glóries y la grandor antiga
Lo Trovador, que encara guarda l' antich parlar;
Y demprés, junts armantvos en la més santa guerra,
Desgarreu les fecondes entranyes de la terra,
Solqueu la inmensa mar.
Enjamay disputeuvos, germans, vostra corona;
Les dos podeu ser reynes, Valencia y Barcelona:
La corbella es un ceptre lo mateix que 'l trident.
Deu, pera que al port tornen les vostres naus lleugeres,
Y pera que net caiga lo gra en les nostres eres,
Envia 'l mateix vent.
Siau, puix, sempre unides, de cent pobles enveja;
Cascun sigle que passe més ditjoses vos veja,
Y creixcau en fortuna y en glória sense fí,
Les mans fraternes juntes, com convé á les besones,
Y sentades á l' ombra que tú á les dos els dones,
Gloriós tronch llemosí!
1864.