Llibret de versos/Mes enllá

Sou a «Mes enllá»
Llibret de versos
MES ENLLÁ.

————



I.
E
S una nit fosca—y es un caminant.

Son front ¡quán pensívol!—sos ulls ¡qué brillants!
Poltro qu' ell cavalca—no s' atura may.
Buscant va sens treva—castell engizat.
La via que hi mena—ningú al mon la sap.
Regina donzella—ben closa allí está:
Ab eixa regina—voldrías casar.
 ¡Camina, camina—que caminarás!

II.

 Una llumeneta—se veu allá baix.
Cavalca y cavalca—lo trist caminant.
La plana s' eixampla,—s' allunya lo flam.
Al poltro esperona;—ya arriba, ya está!
Al foch s' escalfaven—quatre rabadans.
¡Cóm lladren los gossos—voltant lo ramat
Llops semblen, que udolen—al vórel passar.
 ¡Camina, camina—que caminarás!

III.

 Vesllum sanguinosa—llumena el boscam.
“¡Adins!„ y entre branques—va el poltro escapat,
Aqueixa rogenca—boyrada, ¿d' hont naix?
Pareix que no siga—cosa natural.
De sopte, una flama—s' aixeca xiulant;
Alzines y roures—fogueres son ya.
Fuig un llenyatayre,—causador del dany.
 ¡Camina, camina—que caminarás!

IV.

 Blavoses espurnes—que venen y van,
Fan córrer y córrer—al trist caminant.
¿Per qué volatejen—d'ensá pera enllá?
Al poltro esperona:—“¡Avant, sempre avant!„
S'afonen en terra—los peus del cavall,
Y brilla en la fosca—reflet d'un estany.
Les blaves espurnes—encen lo seu baf.
 ¡Camina, camina—que caminarás!

V.

 Asproses montanyes—contempla davant.
¿Qué flama espurneja—sobre el cim mes alt?
Orient té de perla;—llums té de diamants.
Si hiá en lo mon fades,—allí anihuarán.
“¡Amunt!„ foch arranca—lo poltro als penyals.
Ya munten als singles,—ya arriven,ya están!
Lo jove pensívol—ya estén les dos mans...
 ¡La llum es estrela—al fons del cel blau!

VI.

 ¡Anima, que busques—ton somni daurat,
Camina, camina—que caminarás!