Llibret de versos/Romans dels quatre Trovadors
DELS QUATRE TROVADORS 9,
premiat en lo certámen que 's feu en valencia pera 'l sext centenar de la mort del rey en jaume 'l conqueridor.
dilexerint, Deus diliget eos am-
plius, et ipsi melius facient facta
sua.
Consells del Rey En Jaume á sos
I.
La funeral procesó;
¿Hon van los macers tots negres
Y les senyeres de dol?
¿Hon porten en aquest carro
Vestit de vellut y d' or,
Eixa flamejant espassa
Entre paumes y crespons?
L' infant al sí de sa mare
S' acarona mitj plorós,
Y espahordit li demana;
“Mare meva, ¿quí s' ha mort?„
De sopte, veig aparéixer
Tres fantástichs Trovadors,
Y enmantinent un gran rogle
Fa lo popular estol.
¿De hon venen? Ningú ho sabía:
¿Quí son? No hu saben tampoch:
En los amples mantells negres
Van embolicats del tot.
Les robes son de altres segles;
Los visatges d' altre mon:
Si van, no deixen petjada.
Ni ombra fan, estant al sol.
Baix lo mantell, de la dextra
Penjada, 's veu y no molt,
Una citra coronada
De rams de ciprer y flors.
II.
Un dels Trovadors avansa,
Altiu, gentil y joyós;
Sonant van, com acamina,
Sonant van sos esperons.
Lo mantell li cau del muscle,
Y resplandeixen d' un colp
En son pit cota de malles,
Capell de ferro en son front.
Al costat lo brant li penja;
Sos guarts son de llum y foch,
Y estenent lo bras al poble,
Axís diu: “Escolteu tots.„
“Dels pichs y dels singles de la aspra montanya,
Hon l' áliga nia y el vent pren lo vol,
Creuhats del Altisme, soldats de la Pátria,
Devallen, les Barres portant als penons.
Ni els rius, ni les serres, ni el mar els aturen:
¡Mallorca, en ton illa captiva entre flors!
Desperta y ovira les naus que allá venen
Lluytant ab les ones, lluytant ab la mort.
L' alarb en la torre doná el crit de guerra;
Contra ell van los nostres, punyant com á bons;
¡Oh sanch de Moncada, la terra consagres!
¡Mallorca, eres lliure! ¡A Deu glória y pro!
¡Cristiana Valencia! ¡Marrida y plorosa,
Seguda ab cadenes en mitj dels teus horts!
Al Puig de la Verge los ulls humits gira,
La Creu hi contempla que tens en lo cor.
¿Qué val la morisma que tanca tes portes?
¡María! ¡Sant Jordi! ¡Vengut es lo jorn!
¡Oh torre del Temple, la Creu santa aixeca!
¡Al cel llau, Valencia, y á terra els genolls!
¡Garlandes y vítors á l' host generosa!
En cap ¿quí cabalca, brandant lo Tisó?
¡La gloria d' España! ¡L' amor de Valencia!
¡Lo gran rey En Jaume! ¡Lo Conqueridor!„
III.
Altre Trovador avansa
Pas á pas y poch á poch:
Seny y ciencia á son visatge
Donen tranquil resplendor.
Y ab respecte veu tothom Sa gramalla, més vermella Que les Barres d' Aragó. La citra porta y un llibre Tot empolsegat y groch; Y ab veu ferma y compasada Va parlant estes rahons.
“Penjada en lo temple l' espassa beneyta, Capell y celada llevats ya del front, Lo rey en son trono, lo ceptre empunyantne, Als grans fa justicia, y al poble, millor. L' encerclen, donantli consells de sabiessa, Guerrers y llegistes, abats y doctors; Lo rey els escolta; sos furs adés dicta; Los furs qu' el rey dicta, ben grats á tots son. Obrint ya les portes castells y abadíes, Igual lley respecten prelats y barons, Y en viles y en pobles la gent més menuda: “Ya som lliures, crida, ya som germans tots.„ De Pau y Justicia Fortuna es la filla. ¡La santa olivera, cóm s' ompli de flor! Lo ferro de tantes glorioses batalles Dels camps delitosos obrint va ya 'ls solchs. Y fins los paurosos juheus sense pátria, Y els alarbs mateixos, lo cap sota 'l jou, Als peus tots postrantse del noble rey, diuhen:
“En Jaume, bon pare, tos fills humils som.„
IV.
Lo ters Trovador avansa:
¡Venerable y sant varó!
Dijunis y penitencies
Cóm li han trencat la color!
Cau á terra el mantell negre
Y brillant flameja al sol
Sayal més blanch que la escuma
Y roja Creu sobre 'l cor,
L' esperit que en sos ulls brilla
Ert manté son feble cos;
Y diu ab la valentía
Dels profetes d' altres jorns.
“¿Per qué hiá sobre eixe pujol set estreles?
¿Qué música es esta que sona en lo fons?
Lo rey diu: “En somnis he vist á María:
Caveu la montanya, caveu sens repós.„
Los pichs y les masses obrint van les roques:
La música sona més dolsa y més prop:
“Rey, hiá una campana—Alseula de presa„
¡Gran Deu! ¡Qué armonía! ¡Gran Deu, qué claror!
¡Mireula! ¡Es la Verge! ¡La Santa María!
¡Del cel sobirana! ¡Regina del mon!
Lo rey s' agenolla y diu: “Escolteume,
Fra Pere Nolasco, Ramon Penyafort.
“Aquesta, Patrona será de mon regne:
Sa imatge divina portar vull per tot:
Esglésies bastiuli, convents y capelles;
Obriu be mes arques; prengau mes tresors.„
Axís lo rey deya, y glória cantaven
Los bisbes y els monjos, y els clercs y els devots,
Y tots per lo príncip tan grat á María,
Al cel demanaven la benedicció.„
V.
Aytal, l' un demprés del altre,
Parlen los tres Trovadors:
Mut lo poble romanía
Tot atent á eixes rahons.
¿Per qué, de sopte, en la plassa,
Naix y creix estrany soroll,
Y surt de totes les boques
Un crit d' espasme ó de goig?
¡Mireu, mireu! Hon estaven
Los tres Trovadors, hiá un nou:
¿Es ensomni de la febre,
Ó esperit miraculós?
Un donzell ab blanques ales
Pareix que mamprenga 'l vol;
Sa corona es de llum pura,
Y la citra un arpa d' or.
Y á la divinal esfera
Remuntantse poch á poch,
Axís canta, acompañantlo
Querubins y ángels en cor.
“¡Mortals, que en la terra sou hostes d' un día,
De vida gloriosa corona es la mort!
¡Mireu en su lluyta darrera al rey Jaume!
¡La Creu y 'l cilici son brant y escut son!
En dura tarima, vestit d' estamenya,
Ell jau, y el contemplen lo poble y la cort;
Y axís diu á En Pere: “Pren, fill, esta espassa:
Per Deu sols la empunya, pel dret y l' honor.
“Serveix á la Pátria, serveix á la Església:
Petits y grans, síen iguals per tu tots;
Y aquesta sentencia jamay tu la oblides:
Lo rey que ama al poble, ya es grat al Senyor.
“¿Per qué ploreu, filles? Si em dona 'l cel vida,
Poblet, que m' aguarda, será lo meu port;
Si ya Deu me crida, deixant ceptre y llansa.
Al últim judici men vaig sens pahor.„
Y ab santa alegressa los guarts al cel gira;
Entorn seu esclaten gemechs, crits y plors;
Y allá dalt un ángel de bat en bat obri
Les portes daurades del cel lluminós.
VI.
La gent veu esbalahida
Desparéixer la visió:
Les campanes, que 's planyíen,
Ya van joyoses al vol.
En la Seu va entrant en triumfo
La funeral procesó;
A la santa veu del orgue
La canonada respon.
Aleluya sembla el requiem
Dels prelats y capiscols;
Mantell rëal els draps negres,
Vestits de festa els de dol.
Y grans y petits tots criden:
“En Jaume, En Jaume, no has mort:
Eterna será ta glória;
¡Vítor al Conqueridor!„
1876.