Llibret de versos/A la Senyera
————
¡Gonfanó de la ciutat!
¡Drap gloriós d' or y de grana
Que corona el Rat-Penat!
Vuy, rejuvenint la história,
Mamprens, al vent de la glória,
Altra volta l' antich vol;
Y banyante en llum encesa,
Per tu, de nostra grandessa
Torna á eixir lo brillant sol.
No arrives, no, coronada
De sanguinosos llorers,
Ni entristix en ta tornada
Gemechs de hórfens llastimers.
Entre vítors y alegríes,
Tan gloriós com ans veníes,
Vens, ¡oh pehó may vensut!
De donar, en lloch insigne,
Al Geni homenatje digne,
Y á la Pátria honrós tribut.
Triomfalment la cort d' Espanya
Te ha vist, en carro de honor;
Y la gent própia y la estranya
La veu uní en ta llahor.
Complaguts en ta victória,
Han abaixat de la Glória
Y te han mirat sonrïent,
(Públich digne de tal festa)
Lo gran rey de la Conquesta,
Ausias-March y Sant Vicent.
Tu, tradicional bandera
De Fe, Pátria y Llibertat,
A Espanya, á Europa sansera,
Nostra história has recordat.
De nostres insignes avis,
Poëtes, guerrers ó sabis,
Evocaves lo grat nom;
Darrere de tú marxaven,
Y al vórelos com passaven,
Abaixáva el cap tot hom.
Passaven, vestits de malla,
Reys, capdills y almogavers,
En perdurable batalla
Contra els alarbs traicioners;
Passaven pel plá y la serra
Consagrant la nostra terra
Ab gloriós bateig de sanch;
Y sobre ells, capità y guía,
Sant Jordi s' aparexía
En son famós caball blanch.
Passaben bisbes y frares,
Predicadors y romeus;
Y á la fé de nostres pares
Vensuts, muslims y juheus.
Passaven, donant eixemples,
Reynes que bastien temples,
D' hon l' infern confundit fuig;
Y pasaven—¡oh alegría!—
Les estreles de María
Sobre el sant tossal del Puig.
Passaven, ab la gramalla,
Los justicies y els jurats,
Donant, per escut y valla,
La lley á les llibertats;
Passaven pavordes, destres
En tot saber; y los mestres
En les arts del trovador;
Y encenent honestes flames,
Passaven hermoses dames
Doctes en les lleys de amor.
Tota eixa despareguda
Y anyorada majestat,
En tu Valencia saluda,
¡Senyera del Rat-Penat!
D' eixes perdudes grandesses
Veu brotar noves promeses
Plenes de dolsos conhorts;
Y tant pots y tant alcances,
Que 't fas nunci d' esperances
Tu, la insignia dels recorts!
Teníes tu, quant lo poble
Duyes als combats guerrers,
Pera defensarte, un noble
Centenar de Ballesters.
Vuy, centenar de centenes,
Ab lo calor de les venes,
Ab la fé que no decau,
De ta custódia responen;
Y millor defensa 't donen,
Bandera de amor y pau!
Ab la Corbella ó l' aixada,
Ab llansadora ó martell,
Ab la ploma, may cansada,
Ab lo crëador pincell,
Ab la má curtida y forta,
Ab la pensa, que un mon porta,
Ab lo cor, sagrat fornall,
Serem per ta glória, oh Reyna,
Lo Centenar de la feyna,
Y els Ballesters del trevall.
Jurem per lo nom del pare,
Que es nostre millor espill;
Per lo bes que cada mare
Li dona á son tendre fill;
Jurem per la llar sagrada,
Jurem per la etat passada,
Jurem per lo esvenidor,
Jurem, ab fé en la victória,
Lluytar sempre per ta glória,
Senyera del patri amor!
Juny de 1881.