Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII: Bartomeu Simon/Text 5

Text 5
Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII: Bartomeu Simon

[Càller, 1811. Ens ha arribat només un fragment i diversos versos solts corresponents a la següent poesia, copiada en un esborrany de molt mala qualitat on manca la primera cobla i el respost, igual que el del Text 4 tal com permet de deduir la coincidència de les retronxes]

I[Misegnor, abisumeu
que de Algher s'és olvidat.
O que és l'infern congiurat,
o que és volontat de Déu].4

II[.........................
..........................
..........................
..........................8
..........................
..........................
O que és l'infern congiurat,
o que és volontat de Déu].12

IIIPerdoni, donchs, si atrevit
veinch a contar-li l·història.
No n'aguanta la memòria
de tott quant y ha susseït16
després che se n'és partit
y che·n Càller és anat.
O que és l'infern congiurat,
o que és volontat de Déu.20

IVLa partenza fonc fixada
en lu mil vuit-cents y sis
y, luego che s'és decís,
en agost fonc effettuada. 24
A vint y quatra és estada,
dia de San Bartumeu.
O que és l'infern congiurat,
o que és volontat de Déu.28

VA la tarda de acheill dia,

poch abans de ascurigar,
Ferrandini a l'avisar
venghé che partir vulia,32
mentras che li parexia
che·n bo·l vent s'era pusat.
O que és l'infern congiurat,
o que és volontat de Déu.36

VISa mercè, ab gran valor,
dighé che anava a embarcar-sa
y primer vulghé abrassar-sa
a la duegna. Oh, que dolor!40
Luego sa casa en terror
per sa partenza ha pusat.
O que és l'infern congiurat,
o que és volontat de Déu.44

VIIAh, si yo explicar pughés
lu tittiu de al·lora y·l dol!
Ningú trobava cunsol
ni che de plorar cessés.48
Pareix che·l cor nos dighés
que·l retorn fóra tardat.
O que és l'infern congiurat,
o que és volontat de Déu.52

VIIIPughés yo fer-li saber
las llàgrimas derramadas
de se sogra y ses cunyadas
y sa neboda y muller.56
Ya lu sab tott lu carrer
quant a tottas és custat.
O que és l'infern congiurat,
o que és volontat de Déu.60

IXNo li parl del ascrament
che Teresa y Pepa han fet:

fins lu cap a la paret
sa dàvan del sentiment.64
No li dich del meu torment,
che·l sarvell quasi he girat.
O que és l'infern congiurat,
o que és volontat de Déu.68

XDeix ancara de parlar
de Luís Cocco y de ciu Pera.
Han plurat en tal manera
che creyévan de espirar72
y sol pudían esplicar:
"Ah, y com nus ha dexiat!"
O que és l'infern congiurat,
o que és volontat de Déu.76

XIDeix també de fet menzió
dels boncs amichs y parents
che sa trobàran presents
en la més trista occasió. 80
Totts en una processió
l'han al port acumpagnat.
O que és l'infern congiurat,
o que és volontat de Déu.84

↑ TEXT 5
30. ascurigar: 'fer-se de nit' (log. iscurigare).
62. Teresa y Pepa: es tracta de dos membres del servei de la família Simon, als quals l'autor ja s'havia referit a les estrofes XXIX-XXX del Text 3.
70. Luís Cocco y ciu Pera: es tracta de dos altres membres del servei de la família Simon, als quals l'autor també s'havia referit a l'estrofa XXXI del Text 3. Pel que fa a "ciu Pera", veg. encara les estrofes XXX i XXXV-XXVI del Text 6.

[Text5-1] TEXT 5
30. ascurigar: 'fer-se de nit' (log. iscurigare).
62. Teresa y Pepa: es tracta de dos membres del servei de la família Simon, als quals l'autor ja s'havia referit a les estrofes XXIX-XXX del Text 3.
70. Luís Cocco y ciu Pera: es tracta de dos altres membres del servei de la família Simon, als quals l'autor també s'havia referit a l'estrofa XXXI del Text 3. Pel que fa a "ciu Pera", veg. encara les estrofes XXX i XXXV-XXVI del Text 6.

[1]