Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII: Bartomeu Simon/Text 4

← Text 3

Text 4 Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII: Bartomeu Simon

Text 5 →

^[1]

[Càller, 1811. La següent poesia correspon també a l'any 1811 tal com es desprèn del v. 29, on l'autor fa dir a "Alexu" que "Sem già sinch aygns esperant" el retorn a l'Alguer de Bartomeu Simon, que s'havia traslladat a Càller el 24 d'agost de 1806. Ens ha arribat en dos esborranys: A, que seguim per a la nostra transcripció per tal com és més complet que no pas l'altre, tot i que les cobles I-VIII hi apareixen ratllades; i B, sense el respost, on són copiades, plenes de correccions, les cobles I-IX i encara una tercera versió, definitiva i sense cap correcció, de la cobla III. Tots dos esborranys, a més de les lectures ratllades o substituïdes, presenten correccions posteriors, de caràcter gràfic, que per llur interès reportem fidelment. Veg. el Text 5, que compta amb el mateix respost que el present]

Per lo retart del retorn de D. Bartomeu Simó de Càller al Algher, Alexu seu servidor le fa la següent

Canzó

IMisegnor, abisumeu
que de Algher s'és olvidat.
O qu·és l'infern congiurat,
o qu·és volontat de Déu.4

IIJo comens, si no s'enfada,
en fer-le la relassió
de quanta tribulassió
sa ausènzia nos és costada.8
Cada dia és suspirada
perquè òrfans nos ha dexiat.
O qu·és l'infern congiurat,
o qu·és volontat de Déu.12

IIITenghi, puis, la sufferènzia
de ascultar, si tinch memòria,
achesta tràgica història,
che li cont am a violènzia.16

Totts am a gran impassiènzia
esperem lu resultat.
O qu·és l'infern congiurat,
o qu·és volontat de Déu.20

IVSe creyeva sertament
che achesta beneita anada
apenas fóra durada
alguns mesus solament. 24
Ara sem de sentiment
che·l retorn és prolungat.
O qu·és l'infern congiurat,
o qu·és volontat de Déu.28

VSem già sinch aygns esperant
sa molt pressiosa venguda,
qui hi ha sempre pusat duda,
qui la creyeva al instant. 32
Y·ls de casa, entretant,
amargament han plurat.
O qu·és l'infern congiurat,
o qu·és volontat de Déu.36

VIPer contar-li achestus fetts
no m'és bastant lu papé
y al meu estat no cunvé
de los diura clars y netts. 40
Si parlessin las paretts
entendria lu ch·és passat.
O qu·és l'infern congiurat,
o qu·és volontat de Déu.44

VIISi yo li pughés escriura
mal com sé tottas las cosas,
veuria ancara las rosas
ch·espinas se pòdan diura 48
y que ténan rahó de riura
veyent lu teatru cambiat.
O qu·és l'infern congiurat,
o qu·és volontat de Déu.52

VIIIMa és ver che ancara escrivissi
lu che pens y see al meu veura,
chi pudria mai preveura
che anés tott en desperdissi?56
Però al dia del giudissi
se sabrà la veritat.
O qu·és l'infern congiurat,
o qu·és volontat de Déu.60

IXPodria dir-li (a, dolu meu!)
lu che me costa y me passa,
ma saria parlar massa
y tal volta no·l vol Déu. 64
Lu dia de Sant Bartumeu
già·l puch tendra segnalat.
O qu·és l'infern congiurat,
o qu·és volontat de Déu.68

XGià me'n dech arrecordar
y già·l puch tendra present,
dia de pena y turment
che ha fet y fa suspirar; 72
dia en tott molt singular
che grans cosas ha causat.
O qu·és l'infern congiurat,
o qu·és volontat de Déu.76

XISa mercè en aquest dia
los aygns sous sol cumplir.
Un tal dia deghé partir
per Càller am a agonia 80
e yo, sighi com se sia,
en tal dia he desposat.
O qu·és l'infern congiurat,
o qu·és volontat de Déu.84

XIIMa dexiem per un instant
fer pronòstich de aygns y dia.

Vuldrà Déu che am a alegria
lus gosi de aquí en avant.88
Lu ch·és per ara important
és che no foss ausentat.
O qu·és l'infern congiurat,
o qu·és volontat de Déu.92

XIIIAchest és lu meu assunt
del che m'era distrahït.
Su mercet, quan és partit,
dexià tott pusat a punt, 96
ma han pres lu punt en demunt
los béns que me ha encumanat.
O qu·és l'infern congiurat,
o qu·és volontat de Déu.100

XIVÉs ver che primer de anar
ha dispost che misegnora
com a sua procuradora
deghés un tott guvernar, 104
però entrada a cumanar
oh, quanta guais ha pruvat!
O qu·és l'infern congiurat,
o qu·és volontat de Déu.108

XVYo lu see y lu sab ella
quant li costa achest guvern.
Ha passat vida de infern
che l'ha fetta venir vella. 112
Però la cosa més bella
és que al vent ha traballat.
O qu·és l'infern congiurat,
o qu·és volontat de Déu.116

XVIHa tingut mala fortuna
en totts los fruits y en los preus;
no n'ha pugut treura'ls peus
a m·empegnu en cosa alguna. 120
Culpa no n'ha té ninguna

perchè·l gastu era subrat.
O qu·és l'infern congiurat,
o qu·és volontat de Déu.124

XVIIGià pott saber, misenyor,
che faltant lo cap de casa
tots ordénan, cada u y nasa
y no se osserva rigor. 128
No avent amor ni timor
encara l'orde és mudat.
O qu·és l'infern congiurat,
o qu·és volontat de Déu.132

XVIIIMisenyora s'és fiada
ara d'u, ara d'un altre.
Algú de mi més escaltre
l'avrà tal volta engagnada, 136
y axí la casa és anada
com see che l'han informat.
O qu·és l'infern congiurat,
o qu·és volontat de Déu.140

XIXMe chexiava a misegnora,
le dieva lo que passava.
A les voltes m'ascultava
y que remediat lu fóra,144
ma una serta servidora
me feva sempre enculpat.
O qu·és l'infern congiurat,
o qu·és volontat de Déu.148

XXElla sempre am a bonesa,
dunant a totts massa crèdit,
moltes voltes en descrèdit
ha pusat la mia esatesa. 152
Però yo, ab gran firmesa,
lo meu honor he guardat.
O qu·és l'infern congiurat,

o qu·és volontat de Déu.156

---

<references>

1. TEXT 4
   1. abisumeu: 'segons la meva opinió', 'em sembla' (log. abbisu meu).
   9. suspirada: referit a "dia", femení com en sard.
   61. dolu: 'dolor' (sard com. dolu).
   106. guais: 'problemes' (it. guai).
   127. y nasa: 'hi fica el nas' (a partir de nasar, 'olorar').
   135. escaltre: 'espavilat' (it. scaltro).