Libre del gentil e los tres savis/Terç libre/Del nove article

Del noue article

JHESVCRHIST NAT DE VERGE

DE BONEA E GRANEA

DIX lo crestia al gentil: Aytant con lo be es major que altre be, d aytant coue esser sa obra major e meylor que del be menor. On la major natiuitat e la pus nobla qui sia ni esser pusca, es la natiuitat del fil de Deu, qui neix de Deu lo pare; la qual natiuitat es infinida bonea, granea, eternitat et cetera, nexent infinida bonea, granea, eternitat et cetera, de infinida bonea, granea, eternitat et cetera. On si es feyta vnitat de be, nat infinit en bonea, granea, eternitat et cetera, ab be creat, finit, nat, e que amdos los dos bens sien nats de fembra verge, la major natiuitat e la pus noble qui pusca esser de creatura, es nexer Deu e home de fembra verge, justa, sancta e vertuosa. E si aço no era la pus noble natiuitat qui pusca esser en creatura, no seria la natiuitat de Deu lo fil, qui neix de Deu lo pare, pus noble que nuyla altra natiuitat. On enaxi con a bonea se coue bonejar, e a granea granejar, ^[1] enaxi s coue a signifficança signifficar, e segons que l be es major, coue esser feyta signifficança per gran signifficacio. E per aço, segons les condicions del arbre, Deus volch pendre natura humana en fembra verge, e volch esser vna persona ab natura humana, e volch que aquella persona nasques de verge, a exalçar la natiuitat qui es feyta en creatura, a demostrar la gran natiuitat qui es feyta en creador. § En natura ^[2] no pot esser natiuitat sens començament ne sens corrupcio de fembra; e en Deu, lo fil neix de Deu lo pare tan solament, sens començament, e les condicions de est arbre son que les flors no sien contraries. On si lo fil de Deu volch nexer de fembra verge, sens que no es son voler contrari a eternitat, qui no ha començament, e lo voler e lo poder se couenen en ço que pot nexer Deu e home de verge, pus maniffestada es al huma enteniment que les flors no poden esser per nuyla cosa contraries, que no fore si lo fil de Deu no volgues esser home ni nexer ab natura humana de fembra verge. ^[3] E cor ço per que mils sia signifficada impossibilitat que les flors sien contraries sia de necessitat, per aço en esta impossibilitat es maniffestada la sancta natiuitat que ensercam, ^[4] e atrobam en la necessitat damuntdita; per la qual es signifficada la concordança de les flors del primer arbre.

DE PODER E PERFECCIO

TOTA la major perfeccio qui sia en obra natural es que, segons cors de natura, vna cosa nasqua de altra. E per aço lo major poder, e l pus noble que natura pusca hauer, es que, per sa obra, pusca vna cosa enjenrrar altra, e que vna cosa pusca nexer de altra. E si aço no era enaxi, seguir sia que perfeccio natural e poder natural fossen contraris, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficada la natiuitat en que los crestians creuen de Deu e de creatura. Cor de la influencia de la natura de Deu fil, qui neix de Deu pare, coue esser vna altra natiuitat menys noble que la natiuitat que Deu fil fa de Deus pare, e que sia pus noble que la natiuitat qui s fa en creatura, segons cors natural, ^[5] a signifficar major perfeccio e major poder esser en Deu que en creatura; la qual creatura no ha poder ne perfeccio sobre si matexa; cor si ho hauia, seria son poder increat e sa perfeccio increada, e aço es impossibil. On si no fos la natiuitat de Christ ^[6] sobre natura, poder e perfeccio no s couengren tan be en obra qui fos entre Deu e creatura, con fan si es natiuitat sobre natura, e que en aquella natiuitat sia lo senyor de natura e sia natura. E cor la major concordança de poder e perfeccio signiffica major nobilitat en Deu que menor concordança, e la major nobilitat couenga esser coneguda a Deu, segons la condicio del arbre, on es la flor de poder e perfeccio, per aço, en la condicio es signifficada la natiuitat de Jhesuchrist, Deu e home, e la virginitat de nostra dona sancta Maria. § Lo poder e la perfeccio de Deu se couenen tan fortment en infinida bonea, granea et cetera, que segons cors de natura han donada virtut al sol que pas sos raigs per lo vidre a illuminar la cambra, sens corrupcio del vidre, e sens que l raig del sol no s enterromp. ^[7] On si la roda del sol pasaua entegre per lo vidre entegre, sens corrupcio del sol e del vidre, pus noble perfeccio de poder e de virtut hagra Deus posada en lo sol e en lo vidre, que no hagra en eyl, en quant ^[8] lo sol no poria passar entegre per lo vidre entegre, ne l vidre no poria romanir entegre si n pasaua la roda del sol. ^[9] E cor per lo poder e la perfeccio de Deu, cors glorifficat no sera embargat a passar entegre per altre cors entegre, e segons la condicio de la flor, Deus couenga hauer ordenat con lo trespassament de cors glorifficat sia signifficat, e aquell trespassament sia signifficat si hom es nat de verge, per aço coue que hom sia nat de verge, a signifficar al huma enteniment lo trespassament damuntdit, sens la qual natiuitat la flor ne ses condicions no foren aytan maniffestades.

DE SAVIESA E CARITAT

EN Deu ha sauiesa, e en home ha caritat. On aytant con per la sauiesa de Deu ha major caritat en hom, ^[10] d aytant la caritat qui es en hom pot mes amar la sauiesa de Deu. On si l fil de Deu ha presa natura humana, e es nat en lo mon ab aquella humanitat, e ha illuminada aquella humanitat de major sauiesa que tota la sauiesa qui es en tots los angels e en tots los homens, e en aquella ha infusa major caritat que tota la altra caritat creada, ^[11] segueix se que en la natiuitat de la humanitat que l fil de Deu ha presa, sia nada major sauiesa e major caritat creada que tota altra sauiesa e caritat creada; ^[12] e si major sauiesa e caritat hi es nada, mils ne sera coneguda e amada la sauiesa e amor increada. E cor ço qui mils se coue a conexer e a amar la sauiesa e amor increada, se couenga ab esser e ab veritat, per aço en aquesta major conueniencia ^[13] de esser e de veritat, es maniffestada la natiuitat de Jhesuchrist.

DE PERFECCIO E AVARICIA

TV, gentil, sabs que en perfeccio no ha ges de auaricia; cor si ho hauia, seria deffayliment contra auaricia. Ne en auaricia no ha ges de perfeccio; cor si ho hauia, perfeccio e deffayliment se concordarien. On si neix vna bestia de altra, pus perfecta natiuitat es que si neix vn arbre de altra; e aço es per ço cor natura es pus noble en cors animat, ^[14] que en cors animat de sensualitat. E si neix hom de fembra, pus perfecta natiuitat es que si neix vna bestia de altra. ¿E sabs per que? Per ço cor lo home neix ab anima racional, e la bestia neix ab anima on no ha raho. On con aço sia enaxi, donchs, si neix home de fembra, e que aquell home sia Deu, pus perfecta natiuitat es, que no es tota la natiuitat de tots los altres homens. E aytant con la natiuitat es major en perfeccio, d aytant signiffica pus fortment liberalitat de Deu, qui es contraria a auaricia; la qual auaricia es contra liberalitat. On, segons aço, gentil, pots entendre e saber que Deus demostra major sa larguea, on pus fortment beneficieja ^[15] sa creatura; e on pus larch se demostra, mils signiffica al home que hom sia enemich de auaricia. E cor en aquesta major signifficança de perfecta larguea, sia mester natiuitat de Deu ab creatura e en creatura, per aço la natiuitat de Deu e de home es signifficada. § Pus perfect do dona Deus a fembra cant li dona fil, que no fa cant li dona fila. ¿E sabs per que? Per ço cor home es pus perfect en natura que fembra. E si Deus donas tu per fil a ta mare, e que nasquesses d ella ab tota la sauiesa que has, ne que per nosaltres sauis hauras, pus noble do li donara que no fo cant tu nasquist d eyla ignorable. ^[16] On si Deus ha donat fil a nostra dona sancta Maria, qui sia aytant saui cant nasch con fo depuys que fo nat, ^[17] pus perfect do li dona que no fahera si nasques ignorable. E si aquell fil que li dona hac tanta de liberalitat, que tot se dona al huma linatge, a reebre e a sostenir pobrea e torments e angoxosa mort, pus contrari fo a auaricia que no fora si no s donas a les coses damuntdites. On con major larguea creada sia mils signifficant perfeccio de larguea increada que menor, per aço en lo major e menor damuntdit es la natiuitat que demanes signifficada, segons les condicions dels arbres e de lurs flors.

DE PRVDENCIA E CARITAT

DIX lo crestia al gentil: On mes entens mes pots amar o desamar ço que entens; e on mes ho pots amar o desamar, mes ho pots entendre. On si Deus es home, e es nat home de fembra estant verge; e si aço entens e ames, major ne s la flor damuntdita, que no es si ho ames e no ho entens, o si ho entens e ho desames. ^[18] E si aço no era enaxi, seguir sia que prudencia e caritat fossen contraris, e que prudencia e lo contrari de caritat se concordassen, e que caritat e imprudencia se concordassen, e aço es impossibil; en la qual impossibilitat es signifficat que ço per que prudencia e caritat mils se couenen, se coue ab esser; e si s descouenia ab esser, son contrari se couenrria ab esser; e seguir sia que esser se couengues mils ab ço per que prudencia e caritat menys se couenguessen, que ab ço per que mes ^[19] se couenguessen, e seguir sia que esser e major virtut fossen contraris, e aço es impossibil. Cor si era possibil, seguir sia que Deus se n concordas ^[20] ab menor esser, contra major esser, e aço es impossibil e contra les condicions dels arbres; en la qual contradiccio ^[21] es signifficada la natiuitat del fil de Deu. § Per los miracles e les obres que Deus fa contra cors de natura, pots mils multiplicar habit de prudencia en ton enteniment, e habit de caritat, amant sciencia, que per entendre obra miraculosa en creatures tan solament. On con aço sia enaxi, donchs, mils pots multiplicar habit de prudencia e de caritat en ta anima, si Deus fa obra miraculosa de creatura en si mateix, prenent carn humana ^[22] e nexent de verge, que no faries si Deus tan solament no fahia obra miraculosa sino en les creatures. E cor ço per que l habit damuntdit sia major en conexer e amar Deu, se couenga ab les condicions dels arbres, per aço, en la major signifficacio de obra miraculosa feyta en Deu e en creatura, natiuitat de Deu e de home es signifficada.

DE JVSTICIA E SVPERBIA

JVSTICIA e superbia son contraris; on en nostre pare Adam e nostra mare Eua nasch colpa e peccat per superbia. ^[23] On con superbia e injuria se concorden contra justicia e humilitat, per aço, segons les condicions de les flors, couench que justicia e humilitat se concordassen ab natiuitat ^[24] de meylor creatura que totes les altres, per ço que fos en creatura justicia major e humilitat, ^[25] que tota la colpa e lo peccat qui nasch en hom ^[26] per injuria e superbia. E si aço no fos enaxi, les condicions de la flor serien destrohides, e en la flor de perfeccio e justicia seria contrarietat, per la qual seria signifficada concordança en la flor de perfeccio e superbia; la qual concordança es impossibil; en la qual impossibilitat es signifficat quel fil de Deu es nat ab humana natura, per ço que sia ^[27] nada en humana natura ^[28] major virtut de justicia e humilitat. § Cant lo crestia hac prouat l article damuntdit al gentil, lo gentil li demana: Digues me, aquexa fembra que tu dius, de la qual nasch lo fil de Deu, ¿de qual rey fo fiyla? ¿ne qual nobilitat de fembra pot bastar que Deus hi volgues pendre natura humana, ne que de eyla volgues nexer? ^[29] § Respos lo crestia: Veritat es que nostra dona sancta Maria fo de linyatge de Dauid, qui fo rey lo pus honrat e lo pus noble que nuyl temps fos en lo poble dels juheus; mas lo pare de nostra dona sancta Maria no fo rey, ne sa mare no fo reyna, enans foren pobres persones, e nostra dona sancta Maria fo fembra pobre d aquests bens temporals, mas de virtuts fo pus rica e pus noble que nuyla altra creatura, exceptat son benehit fil. E aquesta dona hauia tanta de pobrea, ^[30] que cant lo saluador del mon nasch d eyla, no hauia casa en que infantas; ^[31] e en l estable, qui es com vna casa a les besties, infanta. ^[32] On tot aço fo a signifficança de la gran humilitat del fil de Deu, qui es pus contraria a superbia que nuyla creatura. ^[33] Cor si lo fil de Deu volgues nexer de regina dona de tots los regnes qui son en el mon, ^[34] be n pogra nexer; ^[35] mas no n signifficara tan gran concordança de humilitat e justicia contra injuria e superbia.

---

1. A bonea se coue bonifficar, e a granea granifficar. Edit. lat. Sicut bonitati convenit bonificare, hoc est, bonum facere, et magnitudini magnificare.
2. En creatura. Edit. lat. In natura.
3. Edit. lat. De Virgine incorrupta.
4. Edit. lat. Quam investigamus his rationibus.
5. Edit. lat. Et quae sit nobilior, quam nativitas, quae sit in creaturis secundùm cursum et regulam naturalem.
6. De Jhesuchrist.
7. No se n corromp. Edit. lat. Et absque hoc, quod radii solis sint interrupti.
8. Que no ha en quant.
9. Edit. lat. Deus in sole et vitro posuisset nobiliorem perfectionem potestatis et virtutis, quàm posuerit in eo, quod integer sol non possit penetrare per integrum vitrum, nec, si rota solaris per ipsum transiret, posset vitrum remanere integrum.
10. Edit. lat. Quanto major est divina sapientia et charitas in homine.
11. Edit. lat. Quam sit quaelibet alia creata charitas.
12. Edit. lat. Quàm quaelibet alia sapientia et charitas.
13. Inconueniencia.
14. Edit. lat. Melior et nobilior est in animato corpore sensuali.
15. Beneficia.
16. Edit. lat. Sinè sciencia.
17. Edit. lat. Qui in primis cunabulis et in ipsa nativitate fuit ita sapiens, sicut fuit post perfectionem suae completae aetatis.
18. Edit. lat. Vel si illud intelligis et odis.
19. Mils. Edit. lat. Magis.
20. Deus se concordas. Edit. lat. Quod Deus melius concordaret.
21. En la qual contra condicio. Edit. lat. Contradictio.
22. Edit. lat. Assumendo humanam naturam.
23. Edit. lat. Culpa et peccatum et superbia.
24. En natiuitat. Edit. lat. Cum Nativitate.
25. Justicia major e major humilitat.
26. Edit. lat. Quae ceciderunt in hominem.
27. Que n sia.
28. Edit. lat. Ut in humana natura oriatur.
29. Edit. lat. Et ex eadem divina nobilitas vellet nasci?
30. Edit. lat. Habuit tantam paupertatem et inopiam.
31. Edit. lat. In quo discumberet et pareret suum Filium.
32. Edit. lat. Et in stabulo, quod est commune bestiis, peperit.
33. Que nuyla altra creatura.
34. En aquest mon.
35. Be hi pogra.