Libre del gentil e los tres savis/Terç libre/Del deçe article

Del deçe article

JHESVCHRIST FO CRVCIFICAT

DE GRANEA E ETERNITAT

TV sabs, gentil, que gloria e passio ^[1] son contraris; e per aço pots saber que passio, en quant se coue ab no esser, es contra eternitat e gloria, e en quant se coue ab esser, se coue ab eternitat. On con esser e no esser se descouenen, e no esser se couenga ab menor, e esser se couenga ab major, per aço major ^[2] se coue ab eternitat; la qual conueniencia fo signifficada en la passio de Jhesuchrist; cor lo fil de Deu volch en aquella passio signifficar que en eyl se couenen granea e eternitat. Cor si lo fil de Deu fo vna persona ab la humanitat de Jhesuchrist, e aquella humanitat mori, e hac passio per la qual mori; e de home que era, fo per la mort feyt no home, e la natura del fil romas en sa granea e en eternitat, sens nuyla alteracio de infinida bonea, granea et cetera, ^[3] per aço lo fil de Deu se maniffesta impassible e inmortal, pus fortment que no fahera sens la vnio de la humanitat que pres, e sens la passio e la mort de la humana natura. E cor ço per que lo fil demostra s mils si mateix inmortal e impassible, a signifficar la granea e eternitat, sia affermable, segons les condicions d est arbre, per aço en la affermabilitat es la passio de Jhesuchrist maniffestada. § Angel e anima racional son creatures inmortals; e cor anima e cors son vna persona, ço es, vn home, e en l anitxilament ni en la mort d aquell home, la anima no mor, e roman en si mateixa; per aço, per esperiencia, mils es signifficada al huma enteniment la inmortalitat de la anima, que la inmortalitat del angel. On per aço es signifficat que a demostrar Deus sa inmortalitat, volch que lo fil fos vna persona ab home, e que en la mort del home no fos causa per la qual lo fil fos inmortal. E cor ço per que mils es signifficada inmortalitat de la natura diuina, se couenga ab esser; per aço en esta conueniencia de esser es maniffestada la encarnacio del fil de Deu, e la mort de la humanitat que pres. § Dix lo crestia al gentil: Nos crehem que la deitat romas ab lo cors de Jhesuchrist, qui romas penjat en la creu con la anima deuayla als inferns; e crehem que la anima nos parti de la deitat, jats fos ço que s partis del cors. On si la deitat fo axi vna persona matexa ab la humanitat de Christ, apres la mort, con era ans de la mort, jats fos que aquella natura humana no fos home apres la mort, segueix sen major demostracio de granea e de eternitat esser en Deu; cor en tant lo fil fo en la creu ab lo cors, e fo en los inferns ab la anima, qui deuayla en infern per trer Adam, e ls prophetes, se maniffesta sa granea, e en quant romas la vnitat de la natura diuina, e de la natura humana, jats fos que l home, qui hauia natura humana, moris, fo maniffestada la eternitat de la vnitat del fil de Deu. ^[4] On si ab la natura humana fo axi vna persona, jats fos que la natura humana fos mortal, quant mes es vn en essencia ab lo pare e ab lo sanct esperit qui fon inmortals. On a demostrar aquesta vnitat de persones esser en la deitat, volch en la passio e vnio de home mostrar sa granea e eternitat; per la qual volentat, qui s coue ab perfeccio, la passio de Jhesuchrist es maniffestada, sens la qual, granea e eternitat no fora en Deu tan perfectament maniffestada.

DE AMOR E CARITAT

DIX lo crestia al gentil: Segons les condicions del primer arbre, coue que la major amor que hom pusca atribuhir a Deu, li conega e li atribuesca; cor si no ho fehia, seria contrari a la noblea de Deu, qui s coue ab infinida bonea, granea et cetera. On con aço sia enaxi, donchs, de les condicions del primer arbre se seguexen les condicions del segon arbre, ço es a saber, que aquella cosa per que hom pot mils esser obligat a amar Deu, se coue ab esser; cor si no ho fehia, seguir sia que mala cosa fos amar Deu, e aço es impossibil; en la qual impossibilitat es signifficat que Deus, segons que sa amor se concorda ab infinida bonea, granea et cetera, vuyla esser home per amar molt home; cor mes es amat l amat per l amant, cant l amant vol esser vn ab son amat, ^[5] que si l amant no amaua esser vn ab l amat. On en aquesta major amor es demostrat que Deus volch esser home, e con pot pus amar home Deu, per ço cor volch esser home, e morir per home en quant era home; e cor aytal amor tan gran no pogues esser en los homens sens que Deu no fos home, e no fos Jhesuchrist mort per home, per aço es signifficada, en aquell tan gran amar, la passio d aquell home, lo qual Deus volch esser. ^[6] E si aço no era vera signifficacio, seguir sia que les condicions dels arbres fossen falses, e aço es impossibil. § Segons les condicions damuntdites, se segueix que ço qui sia pus inconuenient cosa a esser contraria la amor de Deu a home, e la caritat de home a Deu, se coue ab esser; e aço qui es causa per que la amor de Deu e caritat de home sien contraris, se coue ab no esser; per lo qual no esser, e per la qual cosa, caritat en home no pot esser, dementre que home es contra la amor de Deu. On con aço sia enaxi, e cor per nuyla altra manera tan inconuenient cosa no es, con sia contrari entre lo voler de Deu e lo voler de home, con es esser Deu e home, e aquell home morir per saluar home; per aço es signifficat que Deus es home, e que aquell home es mort per home, per ço que home no haja son voler contrari a la amor diuinal.

DE BONEA E GOLA

CERTA cosa es que la bonea diuina honra ^[7] en Adam la natura humana sobre lo cel, e la mar, e la terra, e sobre tot ço que dels cuatre elements se compon; cor en nuyla de estes coses no ha tan noble creatura con home. E cor Adam peccas per gola, e fos desobedient a Deu ^[8] en paradis terrenal, per aço en Adam e per Adam fo en major viltat natura humana que totes les creatures damuntdites, con sia cosa que, per colpa e peccat, Adam fos contra la bonea de Deu, a la qual no son contrarics les creatures damuntdites. On con aço sia enaxi, couen se, segons la bonea de Deu e segons les condicions de est arbre, que si Adam ha destrohit ço que Deus hauia tant exalçat, que Deus retornas en pus alt estament la natura humana que d abans no era; lo qual estament pus noble no hagra compliment sens que natura humana no fos vna persona ab infinida bonea, granea et cetera; per la qual persona la natura nostra fos recreada, per tal que retornas concordança esser entre nos e la final raho ^[9] a la qual som creats a contemplar Deu en sa gloria.

DE CARITAT E JVSTICIA

AYTANT con caritat te fa mes amar Deu, aytant justicia te fa mes ahirar injuria; e aytant con pus fortment ahires injuria, d aytant ames mes justicia; e on mes ames justicia, mes pots amar Deu. On con aço sia enaxi, donchs, per aço es signifficada concordança esser entre caritat e justicia a seruir Deu. On si es ver que Deus sia home, e ha jutjat aquell home a passio e a mort, per complir en aquell home lo gran seruici que Deus vol hauer de la caritat e justicia qui es en aquell home; e encare ha volgut jutjar aquell home a mort per saluar tot home qui sia amat per aquell home, ne qui sia amant aquell home, ^[10] maniffesta cosa es que en tu, e en mi, e en aquell home ne pot esser major concordança entre caritat e justicia, e n podem mils esser contraris a los contraris de caritat e justicia, que no seria si Deu no era home, ne aquell home no era mort per saluar home. E cor, segons les condicions de est arbre, ço per que les virtuts se couenen ab esser, deja esser; per aço en les condicions de est arbre, e en la flor damuntdita, es signifficada la sancta passio de nostre senyor Deus Jhesuchrist.

DE ESPERANÇA E AVARICIA

AVARICIA es contra esperança; e per aço los homens pobres se desesperen dels homens richs e auars, e han esperança en los homens larchs e liberals. On si Deus es home, e aquell home es mort per saluar mi, e tu, e aquell, pensa t en tu mateix, si per nuyla altra manera, sens aquesta, te pots mils confiar ni esperar en Deu, ne n pots esser pus contrari a auaricia. E cor per l encarnacio del fil de Deu, e per la passio de Jhesuchrist, puscas hauer major esperança, e n pots esser pus contrari a auaricia, per aço en la major esperança, e en la major contrarietat de esperança e auaricia es signifficada la encarnacio del fil de Deu e la passio de Jhesuchrist. § Los sarrahins dien que Jhesuchrist no mori. ¿E sabs per que ho dien? Per ço cor li cuyden atribuhir major honor en no esser mort. Mas eyls no conexen lo honrament que Jhesuchrist pren en esser esperança e consolacio a tot home, per pobre e per colpable que sia; al qual no fora tan vera esperança, sens que no fos Deu, e no fos home ni no fos mort per saluar home. § Molt me maraueyl, dix lo gentil, con Jesus se lexa auciure, pus era tan noble en persona, segons que tu dius. § Respos lo crestia: Tu aus e no entens, e per aço de ohir sens entendre s engenrra maraueyla, la qual generacio se corromp per ohir e entendre; on con aço sia enaxi, donchs, enten con en la natura humana de Jhesuchrist e en la sua passio e mort, Deus demostra la perfeccio de les flors del primer arbre e del segon e del quart; e enaxi con en lo mirayl se demostren tes faysons, en los mals homens, e en aquells qui son contraris a Deu, se demostren les flors damuntdites per les flors del terç e del quint arbre; sens lo qual terç e quint arbre no serien al huma enteniment tan maniffestades.

---

1. Edit. lat. Passio seu paena.
2. Edit. lat. Majoritas.
3. Edit. lat. Natura tamen Filii Dei in sua magnitudine et aeternitate absque alteratione infinitae bonitatis, magnitudinis &c. remansit salva et illaesa.
4. Fo maniffestada la humanitat del fil de Deu. Edit. lat. Licèt ille, qui habebat humanam Naturam, descenderet, manifestatur aeternitas unitatis Filii Dei.
5. Vol esser son amat. Edit. lat. Vult esse unum cum suo amato.
6. Edit. lat. Et quia homo plus potest diligere Deum, eo quod Deus voluit esse Homo et mori propter hominem, in quantum erat Homo, et cum adeo magnus amor non posset esse in hominibus absque hoc, quod Deus esset Homo, et Christus sustineret mortem propter hominem, in hoc adeo magno amore illius Hominis, quem Hominem Deus se esse voluit, demonstratur Passio.
7. Edit. lat. Sublimaverit et honoraverit.
8. Edit. lat. Et quia Adam peccavit, et fuit inobediens Deo.
9. Edit. lat. Et finalem causam.
10. Edit. lat. Qui diligat illum Hominem, et diligatur ab illo Homine.