Libre del gentil e los tres savis/Terç libre/Del oncen article

Del onçen article

CHRIST DEVAYLA ALS INFERNS

DE GRANEA E PERFECCIO

DIX lo crestia al gentil: La major perfeccio qui pusca esser en creatura es que sia ajustada a creador en esser vna persona ab creador. On si aço es la pus noble perfeccio en creatura, coue que l pus noble vs qui pusca esser en creatura, sia vsar de creatura con a Deu. On si aquest vs es lo major e pus noble vs qui pusca esser en creatura, coue que l pus noble vs que creatura pusca reebre sia en creatura; cor si no ho era, poria reebre pus noble vs que no hauria, e seguir sia que la granea e la perfeccio se contrestassen en la flor ab bonea, eternitat, poder et cetera, e que s concordassen ab auaricia e accidia, e ab superbia, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficat que en creatura ha aytant de vs e de senyoria con ni pot caber, segons les condicions dels arbres; per lo qual vs, e poder caber es signifficada encarnacio del fil de Deu. E per la encarnacio e per la flor damuntdita es signifficada la passio de Jhesuchrist; e per la passio es signifficada la senyoria que la natura humana de Jhesuchrist ha sobre creatura; la qual creatura signiffica, segons la flor, que la anima de Jhesuchrist deuayla en infern per deliurar Adam, Abraham, e los altres prophetes, per ço que complis lur esperança, e que perdonas lur colpa mijanserament ab la natura diuina, ^[1] ab la qual era ajustada, ^[2] e per la qual hauia major perfeccio que totes creatures, a signifficar esser en Deu la flor damuntdita. § Perfeccio es de sol, passar sos raigs per lo femer e per los lochs sutzes, e que no sia sutz per aquells lochs on passa; e perfeccio es de la anima esser vna ab lo cors, e que per la corrupcio del cors no sia corrompable. On enaxi con lo sol e l anima han per que lur perfeccio es demostrable, enaxi coue que la perfeccio de Deu haja per que sia demostrable. On si no ho hauia, seguir sia que la perfeccio de Deu no fos major que la perfeccio del sol ne de l anima, ne que sia aytanta con es la perfeccio del sol e de la anima, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat, la perfeccio e la granea de Deu es demostrable; per la qual demostrabilitat es signifficat que l anima de Christ couench auaylar en lo loch on les animes dels prophetes eren turmentades, e que no hagues turment, a signifficar sa perfeccio; la qual ha per la perfeccio diuina, a signifficança que la diuina natura era ab eyla en aquell loch de infern sens passio de la deitat e de l anima. E cor si l anima de Christ no hac passio, quant menys la deitat ha passio en loch de infern, jatsia que hi sia essencialment. On con sens lo deuaylament de la anima de Christ no fos tan be signifficada la granea e perfeccio diuina, e aquella granea e perfeccio coue esser signifficada, segons que si s coue, e segons les condicions de la flor, es signifficat que l anima de Christ deuayla als inferns a signifficar la flor.

DE GRANEA E ETERNITAT

GRANEA infinida no pot esser moguda de vn loch en altre, con sia cosa que tot loch sia termenat e finit; ni eternitat no pot esser alterable ni camiable, con sia cosa que en tota cosa alterable e camiable sia començament. On a signifficar la granea e la eternitat de Deu, la anima de Christ, qui es vna ab lo fil de Deu, lo qual es vn ab lo cors de Christ, deuayla en infern, a signifficar que l fil ^[3] era en lo cors e en l anima, jats fos que l anima fos en vn loch e l cors en altre, e que l cors fos alterable de vida e n mort, e l anima mudable ^[4] de vn loch en altre. E cor aytal signifficacio se couenga a signifficar la flor en la persona del fil, e aquella signifficacio sia feyta si l anima de Christ es deuaylada als inferns, per aço, segons les condicions del arbre, es maniffestat que l anima de Christ deuayla en infern.

DE PODER E JVSTICIA

SI al poder de Deu coue esser coneguda la major nobilitat qui sia vn altre poder, ^[5] coue que a l anima, qui es ajustada al poder diuinal, sia coneguda major justicia que a nuyla altra creatura. On en la major justicia creada es signifficat lo major poder increat que aquella justicia creada ha exalçada sobre totes altres justicies creadas. On si l anima de Jhesuchrist es deuaylada en infern, a demostrar justicia, per ço que, per la justicia, lo poder diuinal sia maniffestable, segueix se que la justicia ne demostra mils lo poder de Deu. E cor ço per que l poder de Deu es mils maniffestable se couenga ab veritat e ab esser, per aço en aquesta veritat e est esser es maniffestat que l anima deuayla en infern.

DE BONEA E SVPERBIA

LA bonea de Deu crea los angels en paradis, e mes Adam ^[6] en paradis terrenal; e per superbia caegren los demonis del cel, e exi Adam ^[7] de paradis terrenal. On a signifficar que la bonea de Deu sia molt fortment contraria a superbia, volch esser tan humil, que a si mateix volch vnir humilitat creada, la qual fos en la humana natura de Christ, la qual fos humiliada a mort, per restaurar ço que home hauia perdut per erguyl, e que los cels recobrassen veritat, ^[8] la qual fos en eyls signifficada e vistada la bonea de Deu. On a esser feyta aquesta signifficacio aytal, couench que la anima de Christ representas en infern la humilitat del cors qui era mort en la creu, e la bonea de Deu qui appeylaua les animes de Adam, Abraham, e dels alres prophetes e sancts, per pujar als cels ^[9] d on eren cahuts los demonis per superbia. E cor sens que l anima de Christ no deuaylas en infern , la demostracio damuntdita no pogues esser feyta conuenientment, ^[10] per aço en la major conueniencia, segons les condicions del arbre, es maniffestat que l anima de Christ deuayla en infern per appeylar a perdurable gloria los sancts qui en infern eren.

DE FE E ESPERANÇA

ABRAHAM e tots los altres prophetes, tots crehien e hauien esperança en l aueniment de Messies; on los juheus qui are son, crehen que Messies deja venir per trer eyls de captiuitat temporal. Mas los crestians crehen que Messies sia vengut, e que haja complit lo desig dels prophetes, e que lo desig dels prophetes fos per esser exalçada la natura humana en la vnio de Deu, e per esser recreada del peccat original. E cor aquest desig dels crestians se coue ab majoritat, e ab major necessitat, que l desig en lo qual crehen los juheus, per aço fe e esperança se concorden mils ab majoritat, segons nostra creença, que segons la creença dels juheus. E cor major e esser se couenen, per aço en la majoritat e en esser de fe e esperança, es la fe dels crestians signifficada esser vera, e no poria esser vera si crehien que l anima de Christ fos deuaylada en infern, sens que hi fos deuaylada. E cor en la major concordança de fe e esperança , nostra fe sia signifficada esser vera, per aço es maniffestat que l anima de Christ deuayla en infern. ^[11]

DE CARITAT E IRA

SI l anima de Christ deuayla en infern per trer los sancts, e lo cors de Christ fo mort per recrear aquells, major caritat n es signifficada en l anima de Christ, e major en Deu, si es vn ab la anima e ab lo cors de Christ; e major ira ne han los infernats, e pus fortment lur conciencia lur es occasio de pena. E cor ço per que caritat e ira sien pus luny la vna de la altra, e caritat se couenga ab major gloria, e ira ab major pena, sia en esser, segons ^[12] les çondicions del arbre; per aço, en la major desuariacio ^[13] de caritat e ira, e en les condicions del arbre, es signifficat que l anima de Christ deuayla en infern, a signifficar la major lunyetat e estranyetat qui coue esser entre caritat e ira. ^[14]

---

1. Edit. lat. Ut compleret eorum spem ut medio modo cum Natura divina.
2. Edit. lat. Erat unita, remitteret eis culpas.
3. Edit. lat. Filius Dei.
4. Edit. lat. Et Anima per naturam mutabilis.
5. En altre poder. Edit. lat. In altera potestate sit seu potest esse.
6. Edit. lat. Et creavit et posuit Adam.
7. Edit. lat Et Adam fuit ejectus.
8. Virtut. Edit. lat. Veritatem.
9. Edit. lat. Ut ipsas animas exaltaret ad celos.
10. Inconuenientment. Edit. lat. Convenienter non potuisset fieri.
11. Este párrafo aparece algo ininteligible en alguno de los códices que confrontamos. Leémoslo así en uno de ellos: O fos en la major concordança de fe e esperança. E cor nostra fe se sia asignada esser vera, per aço es maniffestat que l anima de Jhesuchrist deuayla en infern.
12. Pena, sia segons.
13. Edit. lat. In majori differentia.
14. Edit. lat. Ad significandum distantiam et deviationem, quae naturaliter debet esse inter charitatem et iram. En este capítulo y en el precedente observamos muchas variantes en uno de los códices que nos sirven para la confrontación; mas dejamos de notarlas por ser visiblemente debidas á descuidos del copista, no muy fiel ni esmerado, y atendida su poquísima importancia.