Libre del gentil e los tres savis/Terç libre/Del vuyte article

Sou a «Del vuyte article. Christ concebvt de sanct esperit»
Libre del gentil e los tres savis




Del vuyte article



CHRIST CONCEBVT DE SANCT ESPERIT

DE BONEA E GRANEA



DIX lo crestia al gentil: La bonea de Deu es gran en eternitat, poder, sauiesa, amor e perfeccio. On a signifficar tan gran bonea, con es la bonea de Deu, se couench que, per obra de sanct esperit, lo fil de Deu ajustas a si natura humana en lo ventre de nostra dona sancta Maria; [1] cor major be es trer tan noble be con la humanitat de Christ de la humana especia, qui fo corrompuda per peccat, que no es tot l altre be creat. E si la humana especia no fos corromput be, la bonea de Deu no fora tan gran signifficada. E cor ço per que la bonea de Deu sia [2] signifficada major, sia concordant ab esser, ço es, encarnacio, per aço en aquella concordança de esser es signifficat aquest article damuntdit; sens lo qual article la obra de la gran bonea de Deu no fora tan maniffestada. § Si de corromput be es tret be no corromput, [3] meylor e major que tot lo be creat no era, ans que fos corromput, mils ne s demostrat lo gran be de Deu. E si de corromput be creat es tret be creat qui sia egual a be creat qui sia tret de be creat no corromput, [4] major se mostra lo be increat en trer be creat incorrompable de be corromput, que en trer be incorrompable de be creat no corromput. E cor se couenga mils ab esser ço per que major obra e major be signiffiquen mils granea en la bonea de Deu, que menor obra e menor be; per aço es demostrat l article damuntdit esser en veritat. § Si nostra dona sancta Maria, verge gloriosa ¡benehita sia eyla, e nos d eyla! [5] ha concebut, per obra de sanct esperit, fil que sia Deus e home, pus prop es a la gran bonea de nostre Senyer Deus, e pus luny es al nostre enteniment que pusca comprendre tota la granea del be qui es en lo fil de nostra dona, e qui es en nostra dona. [6] E aytant con lo huma enteniment es pus luny a comprendre lo be creat per la bonea de Deu, d aytant es pus luny a comprendre la bonea e granea de Deu, qui aquell be ha creat en nostra dona e en son fil. E cor se couenga ab esser ço per que la gran bonea de Deu es pus exalçada a no esser compresa per nostre enteniment, e la bonea e granea de Deu se concorda mils ab ço qui mils se coue ab esser, que ab ço qui tant no s coue ab esser, per aço la concepcio feyta per obra de sanct esperit es signifficada per raho necessaria. § Prouada es trinitat esser en Deu; on lo major be qui pusca esser feyt es en la obra de trinitat, e lo major be que sanct esperit pusca fer en creatura es sa obra, que l fil de Deu ajust a si mateix creatura, e que nostra dona, [7] qui es creatura, sia mijanserament creatura e mare del creador. [8] On si lo sanct esperit desamaua aytal be, e aytal obra esser entre creador e creatura, seria contra la major e meylor bonea qui pot esser entre creador e creatura; e si ho era, seria gran contrari a la bonea de Deu, qui es en eternitat, poder, sauiesa, amor e perfeccio, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat, e en la qual impossibilitat la concepcio que nostra dona feu del fil de Deu, per obra del sanct esperit, es demostrable.



DE AMOR E JVSTICIA



SI lo fil de Deu se es encarnat, [9] la diuinal amor pus fortment e pus espressa infundeix e met e concordança e justicia en home, que no fahera si encarnat no fos. E cor justicia sia be, e injuria sia mal; e cor per major justicia es mils signifficada la amor diuina, que per menor justicia; e cor fe, esperança, caritat, prudencia, fortitudo e temprança se concorden mils per major justicia, que per menor; e per major justicia sien pus contraries als vicis, que per justicia menor; per aço es signifficat, segons les condicions d est arbre, que l fil de Deu es concebut de sanct esperit. Cor si no ho era, la flor damuntdita seria contraria a la concordança e a les condicions damuntdites; e aço es impossibil.



DE PODER E PRVDENCIA



LO poder, la sauiesa e la amor de Deu se couenen en perfeccio en tres coses, ço es a saber, que per lo poder pot esser feyta, e per la sauiesa es sabuda esser feyta, e per la volentat es volguda esser feyta, e per la perfeccio deja esser feyta. [10] On si aquesta concordança no era enaxi, seguir sia que contrarietat fos en les flors, la qual no hi pot esser. On tot lo major poder que Deus pusca hauer en creatura es que la pusca ajustar a si mateix; e aço mateix se segueix de son saber, e de son voler, e de sa perfeccio. E lo major poder que creatura pusca entendre ni voler en si matexa, es que se entena e que se am vna persona ab persona [11] diuina. On con aço sia enaxi, per aço es maniffestat, per la natura e la proprietat de la flor damuntdita, e per les condicions d est arbre, que lo fil de Deu se es encarnat. § Si l major poder qui sia ni esser pusca, es que infinit poder en bonea, granea et cetera, enjenrre infinit poder en bonea, granea et cetera, e del enjenrrador e del enjenrrat ixca infinit poder en granea, bonea et cetera, de necessitat se segueix que l major poder qui sia ne qui esser pusca entre infinit poder e finit, sia que poder infinit ajust a si mateix poder finit. E si aço no era lo major poder qui fos entre infinit poder e finit, seguir sia que l poder infinit no fos major que l finit, e que l poder finit fos major que l infinit, e aço no s coue. [12] E si prudencia no entenia major lo poder infinit que l finit, seria contraria a les flors del primer arbre, e a les condicions d est arbre, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es demostrat que aquella cosa coue esser, segons les condicions d est arbre, per que poder e prudencia mils se couenguen; en la qual major conueniencia es signifficat l article damuntdit.



DE PERFECCIO E ACCIDIA



PERFECCIO e accidia son contraris; cor en perfeccio no ha deffayliment, qui s concorda ab accidia, ni en accidia no ha perfeccio, qui es contraria a deffayliment. On si lo fil de Deu ha presa natura humana, major perfeccio ha Deus infusa en natura humana, que no fora si no hagues presa humana natura; e aytant con major perfeccio ha Deus infusa en humana natura, aytant la perfeccio increada e la creada son pus contraries a accidia, e a tot ço qui ab accidia sia concordant. E cor la major contrarietat qui sia entre perfeccio e accidia sia atorgable, per aço, en la major contrarietat, la encarnacio del fil de Deu es maniffestable.



DE FE E ESPERANÇA



DIX lo crestia al gentil: Fe e descreença [13] son contraris, e esperança e desesperança [14] son contraris. On con fe e esperança sien virtuts, e lurs contraris sien vicis, aytant con fe e esperança son majors, d aytant se concorden mils contra lurs contraris. On si lo fil de Deu se es encarnat, la fe qui creu la encarnacio, ni la esperança qui es per la encarnacio, no poden esser en home en pus alt grau en que son. [15] E si l fil de Deu no se es encarnat, fe e esperança pogren esser en home en major concordança e en pus alt grau que no son. E cor ço per que fe e esperança han major nobilitat, se couenga ab esser, segons les condicions del arbre, per aço en aquella majoritat e concordança de esser es signifficada la sancta humanitat [16] que el fil de Deu pres en nostra dona verge gloriosa. [17]



DE FORTITVDO E GOLA



FORTITVDO e temprança se concorden contra intemprança e gola; e cor home menug e beua cascun jorn, e cor les coses que menuga e beu son plasents a la boca, [18] per aço Deus ha ordenat que fortitudo e temprança sien contra intemprança e gola, per ço que la anima atrob plaser en hauer fortitudo e temprança. E cor, per guasanyar [19] merit, moltes vegades en lo jorn, e per mortifficar gola, Deus vuyla que en hom haja gran força e gran temprança, per aço Deus volch pendre natura humana per amor de saluar hom; [20] e que hom, per honrar Deu, e per amar ço que a Deu es agradable, mortifficas gola ab major temprança e ab major fortitudo; la qual major temprança e fortitudo pot mils esser en home per la encarnacio del fil de Deu, que sens la encarnacio; en la qual mils es signifficada la concepcio del fil de Deu. § Dix lo gentil al crestia: ¿Per que totes tres les persones diuines no se encarnaren, e la persona del fil pres carn tan solament? § Respos lo crestia: A signifficar mils con cascuna de les tres persones diuines es distincta la vna de la altra, fo ordenat per la gran sauiesa de Deu, que no se encarnas mas vna persona tan solament, a esquiuar confusa distinccio esser signifficada en les persones diuines; [21] e a signifficar que vna paternitat, vna filiacio, e vna persona de sanct esperit [22] es abastant en la trinitat de Deu, volch lo fil de Deu esser encarnat tan solament; cor si mes de vna persona fos mester a la encarnacio, no fora signifficada granea e perfeccio en Deu. § Lo gentil demana al crestia per que se encarna lo fil e no se encarna lo pare ne l sanct esperit. § Lo crestia respos: Ço per que huma enteniment pusca mils comprendre les condicions e la concordança de les flors, ha Deus volgut ordenar, a signifficar en sa obra granea e perfeccio. E cor lo fil de Deu es enjenrrat, [23] e prenent carn humana enjenrra home, [24] per aço, quant a esguardament de natura, [25] se couench mils vnitat de persona entre fil de Deu e fil de home, que entre home e paternitat, ne entre home e sanct esperit, per ço cor generacio se coue al fil de Deu e al fil del home. § Dix lo gentil: Prech te que m digues los juheus e ls sarrahins que dien sobre aquest article de concepcio. § Respos lo crestia: Per lo nostre peccat, nosaltres crestians som negligents a signifficar e a demostrar nostra creença als infaels, e eyls han dur coratge e gros enteniment a entendre nostra ley. E cor nos no crehem aquella encarnacio que eyls se cuyden que cream, e la creença que nos crehem en l encarnacio del fil de Deu es altra que eyls no s cuyden; [26] per aço no ns podem auenir, e contrariam nos [27] sobre diuerses oppinions.


  1. Edit. lat. Dominae sanctae et gloriosae Virginis Mariae.
  2. De Deu es.
  3. Edit. lat. Extractum est bonum incorruptum.
  4. Edit. lat. Et si de bono creato corrupto extractum est bonum creatum, quod sit aequale alteri bono creato, quod de bono creato incorruptibili sit productum.
  5. Edit. lat. Benedicta sit ipsa semper, et nos benedicamur ab ipsa.
  6. Totam immensitatem boni existentis in filio beatae Virginis, et existentis in ipsa beata Virgine.
  7. Edit. lat. Et quod nostra Domina beata Virgo.
  8. Edit. lat. Medio modo sit Creatura et Genitrix Creatoris.
  9. Edit. lat. Assumpsit humanam carnem.
  10. Edit. lat. Quod per potestatem potest fieri, per sapientiam scitur fieri, per voluntatem diligitur fieri, et per perfectionem convenit fieri.
  11. Ab natura. Edit. lat. Cum Persona.
  12. Edit. lat. Hoc autem sit impossibile et non est consonum rationi.
  13. Edit. lat. Fides et infidelitas.
  14. Edit. lat. Desperatio.
  15. Grau con que son.
  16. La sauiesa e la humanitat.
  17. Verge justa e gloriosa.
  18. Edit. lat. Sunt ori et gustui valde sapidae et placentes.
  19. E con hom per guasanyar.
  20. Edit. lat. Ad salvandum hominem.
  21. Edit. lat. Ad evitandum, ne distinctio in divinis Personis videretur confusa.
  22. Edit. lat. Et una Spiratio Sancti Spiritus.
  23. Edit. lat. Et quia Filius Dei generatus est et generatur à Patre.
  24. Edit. lat. Generatur ab homine.
  25. Quant a esguardament de creatura. Edit. lat. Respectu naturae.
  26. Edit. lat. Ipsi putent nos credere.
  27. E no couenen ab nos.