Què se n'aprofita?
El gra (fruit, 397) s'aprofita principalment per a l'alimentació animal, i també per a la indústria (fabricació de cervesa i de licors).
En alguns països és consumit en alimentació humana.
La palla és un subproducte ben apreciat per al bestiar.
La planta sencera, en vegetació o abans de madurar, és utilitzada com a farratge.
On es cultiva?
Figura 6.1
A Catalunya: Segarra (18,0%), Noguera (17,4%), Urgell (11,3%), Segrià (7,6%), Bages (7,0%) i Anoia (6,5%).
A Espanya: Castella i Lleó (40,3%) i Castella-La Manxa (26,6%).
Figura 6.2
Taula 6.1. Països més destacats en el cultiu d'ordi l'any 2006 (FAO,2008)
País
Superfície
Producció
Rendiment
ha x 103
%
t x 103
%
kg/ha
Món
Unió Europea (27)
Rússia
Alemanya
Ucraïna
França
Canadà
Turquia
Espanya
Catalunya *
55.517
13.793
9.588
2.025
4.240
1.693
3.362
3.600
3.227
198
100,00
24,84
17,27
3,65
7,64
3,05
6,06
6,48
5,81
6,23
138.643
56.128
18.154
11.997
11.316
10.412
10.005
9.551
8.318
681
100,00
40,48
13,09
8,63
8,16
7,51
7,22
6,89
6,00
6,40
2.497
4.069
1.893
5.909
2.669
5.909
2.976
2.653
2.578
3.438
*Dades de l'any 2004; els percentatges són sobre el conjunt d'Espanya
Figura 6.3. Evolució de la superfície, el rendiment i la producció d'ORDI a tot el món
Introducció
A què es destina la producció d'ordi?
Taula 6.2. Destí de l' ORDI consumit en diversos països (FAO,2008)
Consum total
Importacions netes
Alimentació humana*
Alimentació animal
Altres usos (industrials)
Diverses
Món
Unió Europea (15)
Espanya
Estats Units d'Amèrica
Xina
Índia
Àfrica
22,1
107,9
237,4
20,5
3,9
1,4
8,3
4,5
-24,5
-12,2
-0,4
1,4
-
2,7
20,1%
-19,1%
-6,0%
-2,2%
59,2%
-
58,1%
4,9
16,2
13,3
12,4 3,5
1,2
4,7
22,3%
15,1%
5,6%
60,2%
88,2%
83,0%
56,7%
14,9
84,7
208,1
7,5
0,2 0,1
2,6
67,3%
78,4%
87,7%
36,5%
4,1%
9,0%
31,2%
0,1
0,1
-
-
-
-
0,5
0,2%
0,1%
-
-
-
-
0,6%
2,3
6,9
16,0
0,7
0,3
0,1 0,9
10,2%
6,9
16,0%
0,7%
0,3%
0,1%
0,9%
Les xifres en negreta es refereixen a kg/persona (en el període 1999-2003). Els percentatges es relacionen amb el consum total, excepte en les importacions, en què es refereixen a la producció de cada lloc. * Inclou la fabricació de cervesa
Figura 6.4. Evolució de la producció i del consum d' ORDI (FAO,2008)
La Planta
Classificació botànica
398
L'ordi cultivat pertany a l'espècie
Hordeum vulgare L, senso lato
que comprèn formes cultivades i formes espontànies.
Els ordis cultivats es diferencien en dos tipus:
-L'ordi de dos rengles (Hordeum vulgare L. subsp. distichum), que és l'ordi palmell o pàmula (399), és la més primitiva i es caracteritza per tenir només una espigueta fèrtil a cada nus del raquis.
-L'ordi de sis rengles (Hordeum vulgare L. subsp. vulgare), d'espigues més gruixudes (398), perquè tenen tres espiguetes fèrtils a cada nus del raquis.
399
La Planta
Diverses formes d'espigues d'ordi
400
401
Tots els ordis que es cultiven tenen les espigues de 6 rengles (fotografia 398) o de dos rengles (399). Però existeixen tipus d'ordi, de la mateixa espècie botànica, amb espigues ben diverses: sense arestes, amb grans nus, amb espigues molt denses, etc., com es pot veure a les fotografies 382 a 385. Es tracta, però, d'un material genètic que, ara per ara, no té imporància pràctica.
402
403
La Planta
Morfologia: plàntula i mata vegetativa
404
La primera fulla de l'ordi té la punta arrodonida, les estípules reduïdes i la beina molt curta. En canvi, les fulles que surten posteriorment tenen el limbe acabat en punta. El port de les varietats d'ordi, durant el període vegetatiu, pot variar des d'ajagut o postrat (com el de la fotografia 405) fins a erecte. La planta d'ordi fillola més que la de blat, la de civada i la de triticale.
405
La Planta
Morfologia: mata durant el període reproductiu
406
407
El color de les fulles de l'ordi pot variar des d'un verd-groguenc fins a un verd més fosc, però, en general, el color verd tendeix cap al groc, a diferència de les altres espècies. Els ordis de dos rengles solen tenir les fulles més estretes que els de sis rengles.
408
La Planta
Morfologia: estípules
409
1-Estípules, 2-Lígula
410
En general, les estípules de l'ordi són groguenques (però en algunes varietats poden tenir un color blavós), i es diferencien de les del blat perquè no tenen pèls i perquè són molt desenvolupades (410) i normalment abracen completament la tija.
411
La Planta
Morfologia: fulla bandera
412
La darrera fulla o fulla bandera és diferent de les fulles que la precedeixen: el limbe és més petit, acaba en punta i sol tenir la beina més grossa.
Així, també es diferencia de les fulles bandera de les altres espècies de cereals d'hivern que tenen un limbe molt més desenvolupat.
413
La Planta
Morfologia: inflorescència
414
415
La inflorescència de l'ordi és una espiga. Les espiguetes, d'una sola flor, es disposen alternadament al llarg del raquis, en grups de tres. En l'ordi de dos rengles les dues espiguetes laterals són estèrils i no formen cap gra, tot i que poden mantenir les glumel·les. Les glumes són reduïdes a petits filaments. La glumel·la inferior o lemma porta una aresta en posició terminal que és més llarga que tota l'espiga i és més o menys aspra.
416
A-Espiga de sis rengles, B. Espiga de dos rengles. 1-Arestes, 2-Gluma, 3-Espigueta, 4-Espiguetes estèrils.
La Planta
Morfologia: tipus d'espigues
417
418
Les espigues de l'ordi de dos rengles (417 i 418) són aplanades perquè els grans es disposen en un mateix pla, a banda i banda del raquis. En canvi, les espigues de l'ordi de sis rengles són de tipus cilíndric, més o menys gruixudes i poden ser compactes (419) o laxes (420), segons la distància entre les successives insercions en el raquis de cada grup d'espiguetes.
419
420
La Planta
Morfologia: gra
421
A6-Ordi de sis rengles, A2. Ordi de dos rengles. a-Gra central simètric, b-Grans laterals no simètrics, c-Pell arrugada, d-Grans desiguals, però simètrics, e-Resta d'aresta.
El gra d'ordi és una cariòpside vestida, és a dir, que porta adherides les dues glumel·les. El fet que les glumel·les apareguin arrugades en el dors del gra, és una característica positiva perquè indica que són més fines. En l'ordi de dos rengles (423) els grans són simètrics, però poden tenir diferent mida, segons la posició que ocupin a l'espiga (els centrals són més grossos). En canvi, en l'ordi de sis rengles (422) només és simètric el gra central de cada nivell, i els que es troben als costats són més petits i lleugerament guerxos (421).
422
423
La Planta
Morfologia: gra
424
425
En general, els ordis de dos rengles (423 i 424) tenen un pes específic (pes d'un hectolitre de gra) més alt que els de sis rengles (422 i 425), tot i que aquest paràmetre està més influït per la densitat del gra que per la seva forma. De vegades, el pes específic és afectat perquè hi ha varietats que tendeixen a mantenir unida a la lemma la part baixa de l'aresta (421 i 426), tot i que la densitat i la qualitat del gra es mantinguin elevades. D'altra banda, hi ha una correlació positiva entre el pes de 1.000 grams i el pes específic del gra de diverses varietats (426).
Quan les arestes surten de la beina de la darrera fulla, es considera que comença l'espigueig. En aquest moment, després de la meiosi, té lloc la fecundació de les flors, de manera que, en algunes varietats, quan l'espiga està sortint els grans ja han començat a créixer i són perceptibles.
429
La Planta
Cicle: floració
430
431
En l'ordi, la sortida de l'espiga pràcticament coincideix amb la floració (430). En alguns casos l'espiga pot sortir lateralment de la beina de la darrera fulla (429), en comptes de fer-ho pel seu extrem, on hi ha la lígula i les estípules.
432
La Planta
Cicle: ompliment del gra, ordi de dos rengles
433
Després d'espigar (7-10 dies després de l'antesi) comença una fase de creixement molt ràpid del gra (pot durar de 2 a 5 setmanes). Com a conseqüència, l'espiga es va vinclant, degut al pes de les substàncies que es van acumulant en el gra.
434
La Planta
Cicle: ompliment del gra, ordi de sis rengles
435
436
Una espiga de l'ordi de sis rengles pesa més que una del de dos rengles, sempre que s'hagin cultivat en les mateixes condicions.
437
La planta
Cicle: gra lletós
438
A les quatre fotografies d'aquesta doble pàgina es mostren diferents estadis del període de formació i maduració del gra, des del començament del vinclament de les espigues (438), passat per l'estadi de gra lletós (439), el de gra lletós-pastós (440), fins al canvi de coloració de l'espiga, coincidint amb l'estadi de gra pastós (441).
439
La planta
Cicle: gra pastós
440
Mentrestant, el darrer entrenús de la tija ha anat creixent i el coll de l'espiga s'ha anat allargant, separant-la de la beina de la darrera fulla. Una característica molt important de l'ordi, que el diferencia de totes les altres espècies de cereals d'hivern, és que té el període de maduració del gra més curt. Això li permet adaptar-se millor a sòls amb menys capacitat de retenció d'aigua i a llocs de primaveres més seques i càlides.
441
La planta
Cicle: maduresa de collita, ordi de dos rengles
442
En arribar a la maduresa de collita el contingut d'humitat del gra es troba sovint per sota del 12% i la planta és ben seca. Tot i que ja es podria collir quan la planta ha arribat a la maduresa fisiològica (40% d'humitat del gra), és convenient deixar assecar bé el gra per assegurar-ne la conservació. Però retardar gaire la collita també comporta riscos: d'incendi, de pedregada, de caiguda del gra o de trencament de les espigues, accident al qual l'ordi hi és força sensible perquè el coll de l'espiga, quan s'asseca, és fràgil.
443
La planta
Cicle: maduresa de collita, ordi de dos rengles
444
El gra acabat de madurar no pot germinar, ja que la llavor es troba en latència (tot i que el gra és viu, no pot germinar). Aquest mecanisme fisiològic depèn de la varietat, però també està molt influït per les condicions de maduració: les humitats altes i les temperatures fresques l'accentuen. Per això, en el nostre país, el període de latència es redueix a entre 15 i 45 dies, en comptes dels dos a tres mesos que dura en països de més al nord.
445
Cultiu: Aspectes Específics
L'ordi és el conreu més cultivat a Catalunya
446
Ordis (Alt Empordà), per Sant Jordi, 23 d'abril de 2006
Actualment, la superfície cultivada d'ordi a Catalunya és més del doble que la de blat (en primer terme a la fotografia 447), que és el segon cultiu entre els herbacis. Es destaca, entre totes les comarques, la Segarra (448), on l'ordi ocupa el 80% de la superfície cultivada i el 95% de la superfície destinada a cereals.
447
Ferran-Estaràs (Segarra), 25 d'abril de 2004
Cultiu: Aspectes Específics
L'ordi és el conreu més cultivat a Catalunya: Segarra
448
Massoteres (Segarra), 14 de gener de 2004
La predominança del conreu de l'ordi s'associa sovint amb la importància que té en el nostre país la ramaderia intensiva. Però, de fet, quan es comparen les superfícies de cultius entre les diferents comarques (millor a nivell municipal) es pot entendre que hi ha altres factors que són més importants per explicar aquest fet, com són la millor adaptació de l'ordi a zones àrides, a sòls prims i al monocultiu cerealista.
449
La Baronia de Rialp (Noguera), 10 de març de 2007
Cultiu: Aspectes Específics
L'ordi se sembra a la tardor o a la sortida de l'hivern
450
Llobera (Solsonès), 14 de febrer de 2004
A la fotografia 450 s'hi veu, en primer terme, un camp d'ordi sembrat a la sortida de l'hivern ("ordi de primavera") i darrere d'ell un altre camp sembrat a la tardor. Al cap de quatre mesos (451), l'ordi sembrat més tard continua més endarrerit, però amb poques setmanes més tots dos camps hauran madurat. La collita es començarà amb els ordis sembrats a la tardor i tot seguit es faran els tardans.
451
Llobera (Solsonès), 13 de juny de 2004
Cultiu: Aspectes Específics
L'ordi madura més de pressa que el blat
452
Montmaneu (Anoia), 12 d'abril de 2001
Els camps d'ordi que apareixen en el paisatge de les fotografies 452 i 453 han anat més de pressa a madurar que els camps de blat, els quals, a la darrera fotografia, es veuen de color més fosc.
453
Montmaneu (Anoia), 16 de maig de 2001
Cultiu: Aspectes Específics
Sovint es fa en terres molt magres, però...
454
Ordi a Bujaraloz (comarca Baja Ebro - Saragossa), primavera de 1994
La bona adaptació de l'ordi a sòls menys fèrtils pot fer que de vegades s'utilitzi en terrenys que tenen problemes de secada. Quan pateix secada, l'ordi és més eficient en l'ús de l'aigua que el blat, la civada i el triticale. Però és precisament a causa de la seva rusticitat que es poden veure sovint camps d'ordi patint de secada, perquè en els terrenys amb menys capacitat de retenció d'aigua ja no s'hi fa mai blat, un cultiu que és molt sensible al final del cicle. Però també es pot veure ordi en regadiu (455), combinat amb un cultiu posterior.
455
Valfarta (comarca Monegros - Osca), 27 de maig de 2006
Cultiu: Aspectes Específics
Incidències: ajagut
456
Torà (Segarra), 15 d'abril de 2004
L'ordi és el cereal més sensible a l'ajagut, però aquesta incidència perjudica menys el seu rendiment final que no pas quan es tracta del blat, perquè la tija de l'ordi és més flexible, mentre que la del blat és més rígida.
457
Carme (Anoia), 13 de juny de 2004
Cultiu: Aspectes Específics
Incidències: boll mal repartit i atac d'insectes
458
Foto Jaume Gregori: Seró - Artesa de Segre (Noguera), abril de 2003
En augmentar l'amplada de les recol·lectores, s'acumulen molt més boll i llavors de males herbes sota els rems de la palla que amb les màquines més petites. Aquestes concentracions limiten o impedeixen la naixença del cultiu següent (458), sobretot quan es fa sembra directa. Per evitar aquest efecte negatiu, s'ha d'acoblar a la recol·lectora un mecanisme que escampa el boll i les llavors de males herbes. D'altra banda, l'insecte Zabrus tenebroides pot provocar, puntualment, estralls espectaculars (459) en camps d'ordi.
459
Foto Jaume Gregori: Montclar d'Urgell - Agramunt (Urgell), març de 2001
Cultiu: Aspectes Específics
Incidències: accident en l'aplicació d'herbicides
460
Ferran - Estaràs (Segarra), 24 d'abril de 2002
Algunes varietats d'ordi, i l'espècie en general, són més sensibles als herbicides que el blat, però els accidents com el que mostra la fotografia 460 també es poden donar en qualsevol altre cultiu. L'agricultor afectat per aquest accident ha actuat amb diligència, com ho demostra el fet que, amb els sis dies de diferència que hi ha entre les fotografies 460 i 461, ja hagi llaurat el camp.
461
Ferran - Estaràs (Segarra), 30 d'abril de 2002
Utilització
Destí del gra
462
Olvan (Berguedà), 29 de setembre de 2004
En el nostre país, el gra d'ordi, sovint transformat en pinsos compostos (462), es destina bàsicament a l'alimentació del bestiar. En canvi, l'ordi cultivat per destinar-lo a obtenir malta per després fer-ne cervesa hi ocupa una superfície que es pot considerar testimonial, força per sota de la del conjunt de l'Estat (10%), la qual ja és molt baixa si la comparem amb la de diversos països de la Unió Europea. A la fotografia 463 es veu l'única malteria que queda actualment a Catalunya, amb un camp d'assaig de varietats d'ordi en primer terme.
463
Bell-lloc d'Urgell (Pla d'Urgell), 6 de març de 2004
Utilització
Producció de pinsos
464
465
Per a l'alimentació animal el gra d'ordi es mol sense separar-ne les glumel·les, i es pot fer consumir directament la farina (465) o bé barrejar-la amb altres ingredients per fer-ne pinsos compostos, presentats en forma de farina (466) o, de vegades, en forma granulada (467).
466
467
Utilització
Obtenció de la malta: neteja de l'ordi
468
Malteria La Moravia de Cerveses Damm (Bell-lloc d'Urgell, Pla d'Urgell)
Quan una partida d'ordi arriba a la malteria es valora analíticament la seva qualitat i, si és admesa, s'emmagatzema. Abans d'iniciar el procés de maltatge, s'ha de netejar l'ordi per separar-ne els elements estranys (pols, palla, terra, etc., 469) i els grans trencats (470), els quals poden representar un 2% del pes total. Posteriorment, es procedeix a classificar-lo per treure'n els grans massa petits (inferiors a 2,5 mm). El rendiment habitual pot variar segons la partida, però de 100 kg de producte inicial n'arriben a les sales de germinació uns 65 kg.
469
470
Utilització
Obtenció de la malta: tines de remull
471
Quan s'inicia el procés de maltatge, l'ordi net és traslladat a les tines de remull (les que es veuen a la fotografia 471 poden contenir fins a 5 tones d'ordi). S'omplen d'aigua i se'ls injecta aire (473), per assegurar la respiració del gra. L'ordi hi està entre 15 i 24 hores i després es trasllada a les caixes de germinació.
472
473
Utilització
Obtenció de la malta: caixes de germinació
474
Malteria La Moravia de Cerveses Damm (Bell-lloc d'Urgell, Pla d'Urgell)
Els grans d'ordi remullats es transporten a les caixes de germinació (la que es veu a la fotografia 474 mesura 45 x 9 x 1,3 m). Un capçal (475), proveït de 8 mecanismes de vis sense fi situats verticalment, es va desplaçant lentament per la plataforma per moure el gra, per tal d'homogeneitzar la temperatura. Quan els grans han assolit el nivell de germinació adequat (5 dies), valorat segons el desenvolupament de les arrels (476), el procés es para i s'asseca el gra amb aire calent, a temperatures que poden arribat als 70ºC.
475
476
Utilització
Obtenció de la malta: ordi maltat
477
Quan els grans són secs i torrats se'n separen les arrels (478).
El gra maltat té un color més fosc que l'ordi natural (477) i s'hi poden observar restes d'arrels.
En partir els grans es pot veure que l'endosperma és friable (479).
478
479
Utilització
Aprofitament per a farratge
480
Coromines a Viver i Serrateix (Berguedà), 4 de juny de 1978
L'aprofitament de l'ordi per a farratge està molt estès en el nostre país. Es valora per la seva adaptació a sòls amb limitacions d'humitat i també per la seva precocitat. Es pot collir com a cereal immadur (480), és a dir, dallant-lo quan el cultiu ja ha format l'espiga i ha omplert el gra però encara no ha arribat a la maduresa de collita, i ensitjar-lo. També és aprofitat fent-lo pasturar (481) durant l'hivern.
481
Moià (Bages), 8 de març de 2002
Utilització
Aprofitament per a farratge: pastura
482
Moià (Bages), 11 de març de 1997
Després d'haver-lo fet pasturar a l'hivern, l'ordi es deixa per a la producció de gra, però es tracta d'una pràctica poc estesa actualment.
.JPG)
.JPG)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
