Què se n'aprofita?
El gra (fruit), després de treure'n la closca o clofolla, s'aprofita quasi exclusivament per a l'alimentació humana.
Els grans trencats, subproducte del procès d'elaboració, es destinen a alimentar petits animals o a obtenir midó o begudes alcohòliques.
La palla no se sol aprofitar.
On es cultiva?
Figura 10.1
A Catalunya: Montsià (59,4%) i Baix Ebre (40,2%).
A Espanya: Andalusia (34,1%), Extremadura (20,7%), Catalunya (18,4%), València (12,7%) i Aragó (12,3%).
Figura 10.2
Taula 10.1. Països més destacats en el cultiu d'arròs l'any 2006 (FAO, 2008)
País
Superfície
Producció
Rendiment
ha x 103
%
t x 103
%
kg/ha
Món
Xina
Índia
Indonèsia
Bangladesh
Vietnam
Tailàndia
Estats Units d'Amèrica
Unió Europea (27)
Espanya
Catalunya *
*Dades de l'any 2004; els percentatges són sobre el conjunt d'Espanya
Figura 10.3. Evolució de la superfície, el rendiment i la producció d'ARRÒS a tot el món
Introducció
A què es destina la producció d'arròs?
Taula 10.2. Destí de l'ARRÒS consumit en diversos països (FAO, 2008)
Consum total
Importacions netes
Alimentació humana
Alimentació animal
Altres usos (industrials)
Diverses
Món
Unió Europea (15)
Espanya
Estats Units d'Amèrica
Xina
Índia
Àfrica
63,0
6,2
8,3
14,3
93,4 81,2
21,6
4,1
1,2
-6,1
-9,2
-1,4
-2,7
7,1
6,3%
25,2%
-44,0%
-42,8%
-1,5%
-3,2%
49,3%
56,6
5,5
7,7
10,8 85,7
75,5
18,8
89,9%
88,4%
92,4%
75,8%
91,8%
93,0%
87,0%
1,2
0,4
0,04
-
1,1 0,3
0,4
1,9%
6,7%
0,4%
-
1,1%
0,4%
1,9%
0,2
0,2
0,3
0,7
0,01
0,03
0,4
0,3%
2,4%
3,7%
4,9%
-
0,1%
2,0%
5,0
0,2
0,3
2,7
6,6
5,3 2,0
7,9%
2,5%
3,5%
19,3%
7,1%
6,5%
9,1%
Les xifres en negreta es refereixen a kg/persona (dades del període 1999-2003) Els percentatges es relacionen amb el consum total, excepte en les importacions, en què es refereixen a la producció de cada lloc.
Figura 10.4. Evolució de la producció i del consum d'ARRÒS (FAO, 2008)
Introducció
Investigació sobre arròs a Catalunya
659
Estació de l'IRTA a Amposta (Montsià), 31 d'agost de 2007
A l'Estació Experimental de l'Ebre, creada per l'IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries) i establerta des de 1991 a Amposta, a la carretera de Balada (659), en una finca de 7,8 ha, es desenvolupen diverses línies d'investigació relacionades amb l'arròs: avaluació de varietats; millora de la nascència; optimització del guaixat o filloleig (660) i avaluació del flux genètic de l'arròs transgènic cap a arròs salvatge. La mateixa estació també treballa en fructicultura (cítrics, olivera, ametller) i en protecció vegetal.
660
Estació de l'IRTA a Amposta (Montsià), 31 d'agost de 2007
La Planta
Classificació botànica
661
L'arròs cultivat arreu del món pertany a l'espècie Oryza sativa L., de la qual es diferencien dues subespècies:
O. sativa, subespècie indica, de clima subtropical, de gra allargat i prim i panícula laxa, fulles estretes i llargues.
O. sativa, subespècie japonica (o sínica), de zona temperada, gra arrodonit i curt, panícula densa.
Una segona espècie cultivada d'arròs és Oryza glaberrima, l'arròs africà. En el seu lloc d'origen encara s'hi cultiva, però amb la introducció en els països africans de les noves varietats millorades d'Oryza sativa, l'espècie autòctona ha anat quedant arraconada, tot i el seu indubtable interès en aquelles condicions.
662
La planta
Tipus de varietats: de gra rodó i de gra llarg
663
664
Tradicionalment, en el nostre país s'han cultivat varietats del tipus japonica (663 i 664). Però amb la incorporació d'Espanya a la CE, a partir dels anys 1990 s'han estès les varietats de gra llarg, de tipus indica (665 i 666), més exigents en temperatura durant l'establiment. Actualment, a les zones més meridionals de la Península (Maresmes i Extremadura) hi predominen aquestes darreres varietats, mentre que en les de més al nord (Catalunya, Aragó i València) hi segueixen dominant les de gra rodó o japonica.
665
666
La planta
Tipus de varietats: l'arròs bomba
667
Tot i que la millor varietat ha permès disposar de varietats més ben adaptades a la producció actual que les que es cultivaven fa anys, la varietat bomba (667), que ja es cultivava a finals del segle XIX, encara es cultiva, no tan sols a la zona de Calasparra, on caracteritza la denominació d'origen, sinó que es torna a reintroduir en camps de València i del delta de l'Ebre, on es considera que les limitacions productives (668) són compensades per l'elevat preu del gra, comercialitzat com a marca de prestigi, per la seva qualitat culinària.
668
Amposta (Montsià), 10 de setembre de 2004
La planta
Morfologia: plàntula
669
El creixement de la plàntula en condicions aeròbies (naixença sense aigua, 669) comença amb el desenvolupament de la radícula, després es desenvolupa el coleòptil, i finalment, les fulles que surten del seu interior. En canvi, quan la llavor es troba dins d'aigua i s'ha de desenvolupar en un medi anaerobi (670 i 684), primer treu el coleòptil, i quan aquest surt de l'aigua i pot respirar, comencen a desenvolupar-se la radícula i les fulles.
670
La planta
Morfologia: mates
671
Les varietats d'arròs tradicionals fillolen molt, però actualment es pretén que facin pocs fillols i que tots desenvolupin una inflorescència. Les tiges poden formar entre elles un angle més o menys obert. És preferible que aquest sigui poc obert i que la planta sigui erecta (673). La tija té entre 13 i 16 nusos, però, en general, només els 4 o 5 superiors estan separats per entrenusos llargs.
672
673
La planta
Morfologia: fulles i tiges
674
Les varietats modernes desenvolupen entre 12 i 18 fulles si són precoces i fins a 23 si són tardanes. El limbe de les fulles és llarg (molt més en les superiors que en les inferiors) i lanceolat, i sol aparèixer rígid. Les fulles, com la tija i les glumel·les, acumulen sílice. Les estípules tenen pèls.
675
La planta
Morfologia: fulla bandera
676
677
La fulla bandera sovint és més curta i ampla (676) que les anteriors. En el moment de l'espigueig està erecta (677), però després pot agafar una posició més horitzontal. Les varietats modernes se solen seleccionar perquè mantinguin la fulla bandera erecta (678), perquè així es millora l'aportació de fotosintats a la inflorescència.
678
La planta
Morfologia: inflorescència
679
680
La inflorescència de l'arròs és una panícula en la qual es distingeix el coll, el raquis, les branques primàries i secundàries, els peduncles i les espiguetes. Aquestes tenen una sola flor fèrtil. La inflorescència pot ser compacta o més laxa. Les més compactes s'associen a una producció més elevada.
681
1-Espigueta, 2-Branca secundària, 3-Branca primària, 4-Peduncle, 5-Raquis, 6-Coll de la panícula.
La planta
Morfologia: gra
682
1-Glumes rudimentàries, 2-Pellofa, 3-Gra escairat o integral, 4-Perla, 5-Embrió
El gra d'arròs és un gra vestit i comprèn la cariòpside i la clofolla o pellofa, la qual inclou les glumel·les i unes glumes rudimentàries (682). La llargada, l'amplada i el gruix del gra (683) són variables i permeten classificar, comercialment, el tipus de gra.
683
1-Gra rodó, 2-Gra llarg, 3-Grans semillargs.
La planta
Cicle: naixença
684
L'arròs d'adapta a les condicions de manca d'oxigen, que es donen quan se sembra en aigua. En aquestes condicions només es desenvolupa el coleòptil fins que surt de l'aigua, llavors comença el creixement de la coleorriza i de les fulles, tal com s'ha indicat a la pàgina 328.
685
Cullera (comarca Riberas del Júcar - València), 3 de maig de 1981
La planta
Cicle: període vegetatiu
686
L'Albufera-València (comarca Huerta de Valencia - València), 8 de juny de 1999
El període vegetatiu es caracteritza per una gran activitat de filloleig i un creixement gradual de l'altura de la planta. Pot durar 60 dies, però depèn de la precocitat de la varietat. El ritme de desenvolupament de la planta en aquest període depèn de diversos factors (temperatura, longitud del dia, nutrició, densitat), però el més important és la temperatura, mesurada en unitats tèrmiques o graus-dia acumulats.
687
Amposta (Montsià), 3 de juliol de 2003
La planta
Cicle: període reproductiu
688
Amposta (Montsià), 21 de juliol de 2004
L'inici de la formació de la panícula té lloc uns 30 dies abans de l'espigueig. Llavors, els entrenusos comencen d'allargar-se, primer els més baixos, fins arribar al moment de creixement màxim de la planta, que s'esdevé dos dies abans de l'espigueig (creix de 15 a 20 cm) i continua fins dos dies després. La disposició erecta de les fulles durant aquest període és molt important per obtenir un rendiment màxim i per evitar l'ajagut.
689
La Camarga (França), 1 d'agost de 2004
La planta
Cicle: espigueig - floració
690
691
La floració comença quan la planta espiga o al dia següent: per això, espigueig i floració, en arròs, coincideixen. L'espigueig pot durar entre 10 i 14 dies. L'antesi dura 5 dies en una panícula i 7-10 dies en una planta. La dehiscència de les anteres té lloc just abans o en el mateix moment que s'obren les glumel·les per deixar-les sortir (antesi). Per això, quasi tots els òvuls són autofecundats i només hi ha entre un 1% i un 4% de pol·linització creuada.
692
La planta
Cicle: maduració del gra
693
694
La maduració del gra comença tres setmanes després de l'espigueig i dura entre 25 i 30 dies, però es pot enderrerir fins a 60 dies en climes temperats més frescos. Durant aquest període, les diverses parts de la planta canvien de color, des del verd, al principi, fins al marronós quan ja s'arriba a la maduresa.
695
Mas Pla de Pals (Baix Empordà), 23 de setembre de 2004
La planta
Cicle: maduresa de collita
696
697
Els fotosintats que s'acumulen en el gra provenen dels que han elaborat les fulles superiors, sobretot la fulla bandera. Quan el gra és madur i ja es pot collir (és dur i conté menys del 20% d'humitat), en moltes varietats les fulles superiors es mantenen verdes (697).
698
Sollana (comarca Ribera del Júcar - València), 8 de setembre de 2001
Cultiu
Els colors de l'arrossar i el pas del temps: gris i verd a la primavera
699
Castelló d'Empúries (Alt Empordà), 30 d'abril de 2000
L'arròs, que és un conreu d'estiu, ocupa el sòl des de finals d'abril fins al mes d'octubre. Els arrossars (camps on es cultiva l'arròs en monocultiu, com es fa habitualment en el nostre país) ofereixen una diversitat de colors al llarg de l'any que impressiona per la seva bellesa i per la grandiositat que adquireix el paisatge, d'altra banda tan monòton. El color gris-blavós de l'aigua que omple els camps a l'abril (699) és seguit pel ver, cada vegada més intens, dels mesos que van de maig a juliol.
700
Amposta (Montsià), 11 de juliol de 2003
Cultiu
Els colors de l'arrossar i el pas del temps: groc a finals d'estiu
701
Amposta (Montsià), 31 d'agost de 2007
A partir del mes d'agost, quan el cultiu comença a espigar, el color verd és substituït, gradualment, pel groc, que pot arribar a ser intens durant el mes de setembre, abans de la collita.
702
Pals (Baix Empordà), 23 de setembre de 2004
Cultiu
Els colors de l'arrossar i el pas del temps: marronós a la tardor-hivern
703
L'Albufera (comarca Huerta de Valencia - València), 25 d'octubre de 2002
Finalment, durant els mesos de tardor-hivern, des de la collita al setembre-octubre fins al mes de març, hi predominen els colors marronosos de la vegetació seca i de la terra nua sovint trencats per la presència d'aigua i de les nombroses aus que hi proliferen.
704
Riumors (Alt Empordà), 22 de gener de 2000
Cultiu
Preparació del sòl
705
La Gallinera de Castelló d'Empúries (Alt Empordà), 11 de març de 2000
La preparació del sòl té lloc tan bon punt els camps s'han assecat, sovint a partir del mes de gener. Es preparen els sòls com es fa per a qualsevol altre cultiu, tot i que, en aquest cas, el fet de treballar el sòl moll (706) no repercuteix negativament sobre la seva estructura, com passa amb camps no inundats. És important anivellar bé cada parcel·la per poder controlar l'altura de l'aigua posteriorment.
706
Amposta (Montsià), 2 de maig de 2001
Cultiu
Preparació del sòl: ompliment del camp d'aigua
707
Riumors (Alt Empordà), abril de 1985
En el sistema de sembra amb aigua, quan el sòl ha estat preparat i fertilitzat (707), s'omplen les parcel·les d'aigua.
708
Cullera (comarca Riberas del Júcar - València), 3 de maig de 1981
Cultiu
Preparació del sòl: fangueig
709
Cullera (comarca Riberas del Júcar - València), 3 de maig de 1981
Quan l'arròs es transplantava, després d'omplir les parcel·les d'aigua es passava a fanguejar per deixar el sòl ben fi. Per fanguejar (709) s'acoblen a les rodes del tractor unes gàbies (710) que en rodar sobre la terra la remouen i deixen els terrossos desfets. Amb la introducció del sistema de sembra directa dins de l'aigua, el fangueig va perdre el seu interès (fins i tot és un inconvenient perquè deixa el camp massa llis i el vent pot arrossegar la llavor). Si torna a ser una operació habitual és per lluitar contra l'arròs bord (pàgina 355).
710
Amposta (Montsià), 4 de maig de 1998
Cultiu
Implantació (1)
711
Riumors (Alt Empordà), 28 de maig de 2001
La implantació de l'arròs en el nostre país es fa sembrant el gra sobre el sòl cobert d'aigua. Per això, cal remullar-lo (711) durant un dia per tal que s'amari d'aigua i pesi prou perquè en sembrar-lo soli. El tractor que duu la sembradora porta unes rodes (712) lleugeres i adequades per poder desplaçar-se sobre el camp inundat.
712
Sant Carles de la Ràpita (Montsià), 24 d'abril de 2001
Cultiu
Implantació (2)
713
Sant Carles de la Ràpita (Montsià), 24 d'abril de 2001
A Catalunya, habitualment l'arròs se sembra a l'eixam emprant les adobadores de tolva (713). Però, en finques grans, ja es fan sembres aèries, mitjançant la contractació de companyies que usen helicòpters com el que es pot veure a la pàgina 361.
714
Sant Carles de la Ràpita (Montsià), 24 d'abril de 2001
Cultiu
Implantació: sembra aèria
715
Isla Mayor (comarca Las Marismas - Sevilla), 15 de juny de 2000
A les Maresmes del Guadalquivir la sembra es fa amb avionetes, i a Catalunya, cada vegada és més habitual emprar helicòpters per fer-la. A part del guany de temps que suposa, aquest sistema de sembra té l'avantatge que, en no remoure el sòl, no provoca la naixença de noves males herbes, les llavors de les quals estarien en millors condicions per germinar.
716
Isla Mayor (comarca Las Marismas - Sevilla), 10 de setembre de 2001
Cultiu
Implantació: plantació
717
Delta de l'Ebre, juny de 1987
La plantació de l'arròs és el sistema d'implantació fins ara habitual en els països asiàtics. A Espanya va ser substituït per la sembra directa en el camp a partir dels anys seixanta, però durant força temps s'han pogut veure petites parcel·les (717 i 718), que es distingeixen perquè les plantes estan separades, en què l'arròs s'hi havia plantat transplantat-lo d'una erola sembrada en un lloc arrecerat. Aquestes parcel·les servien per obtenir llavor per a l'autoconsum. Quan es transplanten, les mates sofreixen un estrès que els provoca la pèrdua de les fulles (717).
718
Delta de l'Ebre, 19 de juny de 1988
Cultiu
Maneig de l'aigua: canals principals
719
Maresmes del Guadalquivir (Sevilla), 15 de juny de 2000
En el cultiu de l'arròs a Espanya, l'aigua circula de manera continuada per l'arrossar. La procedència de l'aigua és diversa, ja sigui d'embassaments, d'on és transportada pels canals corresponents (719 i 720), o bé directament del subsòl, d'on és bombada (pous), com es fa a l'Alt Empordà (726).
720
L'Albufera (comarca Huerta de Valencia - València), 8 de juny de 1999
Cultiu
Maneig de l'aigua: sèquies
721
Deltebre (Baix Ebre), juliol de 1992
Des dels canals principals l'aigua es fa circular per sèquies i des d'aquestes l'aigua entra a cada parcel·la a través de es boqueres. El control de l'entrada (i de la sortida) de l'aigua a les parcel·les es regula emprant diversos sistemes de comportes, fetes d'obra o metàl·liques o, simplement, de fang, o amb sacs de plàstic plens de terra.
722
Deltebre (Baix Ebre), juliol de 1992
Cultiu
Maneig de l'aigua: drenatge
723
724
Sant Jaume d'Enveja (Montsià), 24 d'abril de 2001
El drenatge de les parcel·les d'arròs (723 i 724) és essencial. D'altra banda, en el delta de l'Ebre i en altres zones arrosseres hi ha estacions de bombament de l'aigua per poder-la treure cap al mar, perquè sovint el nivell de les aigües de drenatge és massa alt per desguassar lliurement.
725
Sant Jaume d'Enveja (Montsià), 16 de juliol de 2004
Cultiu
Maneig de l'aigua: temperatura de l'aigua
726
Castelló d'Empúries (Alt Empordà), 21 de juliol de 2004
La temperatura de l'aigua de l'arrossar és molt important. La temperatura òptima se situa entre 20 i 30ºC. Si és més alta, disminueix el rendiment, es perjudica el filloleig i augmenta el nombre d'espiguetes buides. Les temperatures més baixes (15ºC o menys) que es poden donar quan l'aigua procedent d'un pou és introduïda directament a la parcel·la (726), endarrereixen el creixement, l'espigueig (727) i la grandària de la panícula i incrementem l'esterilitat de les flors.
727
Regió de Vercelli (Itàlia), setembre de 1987
Cultiu
Adobament
728
Sant Jaume d'Enveja (Montsià), juliol de 1992
L'adob nitrogenat se sol incorporar abans de la sembra i, sovint, es complementa durant el període vegetatiu. L'estampa que mostra la fotografia 728, amb una colla d'homes repartint manualment l'adob mentre caminen per dintre del camp ple d'aigua, probablement ja no es pot veure en els arrossars espanyols, en els quals habitualment el repartiment de l'adob es fa com en els cereals d'hivern (729), i amb la precaució de tancar la circulació d'aigua de la parcel·la.
729
Sant Jaume d'Enveja (Montsià), 11 de juny de 2003
Cultiu
Control de les males herbes: panissola i arròs bord
730
731
Panícules d'arròs bord
El mill o panissola (Echinochloa crus-galli, 730) és la mala herba més freqüent i clàssica dels nostres arrossars, i es pot combatre amb diversos herbicides, tot i que el seu control no sigui senzill (732). Però l'arròs bord (731) és, en aquests moments, la mala herba que més preocupa els cultivadors d'arròs de Catalunya.
732
Deltebre (Baix Ebre), juliol de 1992
Cultiu
Control de les males herbes: aplicació d'herbicides
733
L'Albufera (comarca Huerta de Valencia - València), 8 de juny de 1999
Es molt habitual aplicar herbicides en cobertora o en superfície amb polvoritzadores tradicionals (733), com les emprades en cereals d'hivern. Però també se n'apliquen per via aèria (734), sistema que requereix prendre precaucions per evitar perjudicar altres cultius o parcel·les diferents de les que es tracten.
734
Sant Jaume d'Enveja (Montsià), 10 de maig de 2000
Cultiu
Control de les males herbes: l'arròs bord
735
L'arròs bord (735 i 731) pertany a la mateixa espècie que l'arròs cultivat, i per això no hi ha herbicides específics per tractar-lo. Competeix amb el cultiu i, sovint, l'endosperma dels seus grans és vermellós (781), raó per la qual una partida d'arròs blanc amb grans d'arròs bord és depreciada. Com passa amb la cugula (pàgina 246) molts grans cauen abans de la collita i presenten diversos graus de latència. Per controlar-lo s'haurien de fer rotacions de cultius. Si no, hi ha altres estratègies: el camp de baix (736) s'ha inundat, es deixa néixer l'arròs bord i després es fanguejarà.
736
Amposta (Montsià), 4 de maig de 1998
Cultiu
Control de le smales herbes: "eixugó"
737
Sant Jaume d'Enveja (Montsià), 9 de juny de 2001
La pràctica de l'"eixugó", és a dir, el buidament de l'aigua durant uns dies del període vegetatiu, era habitual en el cultiu de l'arròs per lluitar contra les algues i altres males herbes. Disminuir el nivell de l'aigua és necessari per aplicar els herbicides (738).
738
Deltebre (Baix Ebre), 9 de juny de 2001
Cultiu
Control de les males herbes: cordons o crestes
739
Amposta (Montsià), 14 d'agost de 2002
A part de controlar les males herbes de l'interior de les parcel·les, és convenient controlar també les que creixen a les crestes, cordons o marges de les mateixes, perquè aquests han de ser practicables per vigilar el moviment de l'aigua i perquè, des de les crestes, les males herbes poden envair l'arrossar. A les fotografies 740 i 741 es mostren dos exemples del que pot passar quan no s'apliquen herbicides, com s'ha de fer en producció ecològica.
740
Sant Jaume d'Enveja (Montsià), 11 de juliol de 2003
741
Sant Jaume d'Enveja (Montsià), 11 de juliol de 2003
Cultiu
Incidències: efecte dels crancs americans
742
Un problema important en tots els arrossars d'Espanya és la presència massiva del cranc americà (Procambarus clarkii, 742), que fou importat des de Louisiana (EUA) per primera vegada l'any 1973 per explotar comercialment la seva producció. A part d'afectar els ecosistemes naturals que colonitza, produeix danys molt importants en les infraestructures agrícoles (camins i marges, 743), i repercuteix negativament en el control de l'aigua.
743
Esllavissament de terra en un arrossar de les Maresmes (10-9-2001)
Cultiu
Incidències: el barrinador de l'arròs
744
745
La plaga més important dels arrossars de Catalunya i de València és el cuc o barrinador de l'arròs (Chilo supressalis), que penetra a l'interior de les tiges, sega la inflorescència i provoca la seva mort (744 i 745). Habitualment s'ha combatut amb insecticides, aplicats en tractaments aeris, en campanyes que es feien obligatòries per a tothom. Però des de fa uns anys la plaga es pot controlar força bé emprant feromones (746) que atreuen els mascles.
746
Amposta (Montsià), 3 de juliol de 2003
Cultiu
Incidències: piriculariosi
747
La piriculariosi (Piricularia oryzae) és la malaltia més important de l'arròs arreu del mòn. Pot aparèixer en dos moments diferents: durant el filloleig, en què afecta les fulles (747), i en el moment de l'espigueig (748), que és quan és més perjudicial perquè malmet la inflorescència totalment o parcialment (747). El seu desenvolupament és fulminant (748). Es controla amb tractaments fongicides, aplicats habitualment en els arrossars de Catalunya (749).
748
Foto: Albert Grassot, president de l'Associació de Defensa Vegetal Arròs de Pals (2-8-2001)
Cultiu
Incidències: ajagut
749
Foto: Albert Grassot, president de l'Associació de Defensa Vegetal Arròs de Pals (2-8-2001)
Un accident que és molt freqüent, de fet es pot veure regularment (750), és l'ajagut, ja sigui per causes fisiològiques (desequilibri en l'adobament) o parasitàries (fongs).
750
L'estany de Pals (Baix Empordà), 27 de setembre de 2001
Cultiu
Collita: la recol·lectora
751
Delta de l'Ebre, 4 d'octubre de 1981
La collita de l'arròs es fa amb una recol·lectora semblant a la convencional, però adaptada a les condicions específiques de l'arròs: duu unes cadenes ("erugues") acoblades a les rodes per poder deplaçar-se pels camps plens de fang; ha d'estar adaptada a batre la palla encara verda; el cilindre per desgranar les panícules és especial, i com que l'arròs és abrasiu, cal un material més resistent en totes les zones de contacte.
752
Amposta (Montsià), 10 de setembre de 2004
Cultiu
Collita: transport del gra
753
Amposta (Montsià), 10 de setembre de 2004
Un remolc-tolva especial recull el gra de la recol·lectora (753) i el transporta fora de la parcel·la a un altre remolc convencional (754) o a un camió, els quals el portaran a l'assecadora (quan es cull, el gra d'arròs té entre un 18% i un 21% d'humitat) o magatzem corresponent.
754
Amposta (Montsià), 10 de setembre de 2004
Cultiu
Collita: collita manual, record en el delta de l'Ebre
755
Deltebre (Baix Ebre), 4 d'octubre de 1981
Les imatges de les fotografies 755 i 756, que eren habituals fins als darrers anys de la dècada del 1950 en el nostre país, ara ja només es poden veure en petites parcel·les per celebrar les feines del segar i del batre.
756
La Cava (Baix Ebre), 4 d'octubre de 1981
Cultiu
Collita: collita manual, actualitat en els països asiàtics
757
Província de Guangxi, prop de Quilin (Xina), 6 de juliol de 2002
Però la collita manual, com la que es mostra a les fotografies 757, 758 i 759, encara és freqüent en els països asiàtics. De fet, actualment les dues terceres parts de l'arròs que es produeixen en el món encara es cull a cops de falç i és batut, o bé amb els peus o bé amb petites màquines manuals que són portades a les parcel·les. A la Xina, sovint es tracta de màquines que són mogudes elèctricament (758).
758
Província de Guangxi, prop de Quilin (Xina), 6 de juliol de 2002
Cultiu
Collita: collita manual, i transport del gra
759
Província de Saigon, ara Ciutat de Ho Chi Minh (Vietnam), 8 de gener de 2005
A la fotografia 759 es mostra un aparell per batre l'arròs, encara vigent en camps del delta del Mekong: les espigues, unides a les mates senceres, són colpejades amb contundència contra la tela metàl·lica, i després el gra és recollit a la part baixa de l'aparell.
A la fotografia 760, el gra acabat de batre és transportat a una era (761) per fer-lo assecar.
760
Província de Guangxi, prop de Quilin (Xina), 6 de juliol de 2002
Cultiu
Assecament del gra, encara actual en els països asiàtics
761
Província de Guangxi, prop de Quilin (Xina), 6 de juliol de 2002
Actualment, molta quantitat de l'arròs produït és encara assecada al sol (les dues terceres parts del Vietnam, on es poden veure sovint, al llarg de les carreteres, escenes com la de la fotografia 762.
762
Província de Kiên Giang, delta del Mekong (Vietnam), 6 de gener de 2005
Cultiu
Assecament del gra, record en el delta de l'Ebre
763
Deltebre (Baix Ebre), 4 d'octubre de 1981
En el paisatge del delta de l'Ebre encara ara s'hi poden veure sequers on es feia assecar el gra. Cap al tard s'apilotava (763) i al matí es tornava a estendre (764). Actualment, encara s'assequen per aquest sistema petites partides d'arròs (arròs bomba, arròs ecològic, etc.) que entrebancarien la feina de les instal·lacions industrials que hi ha.
764
Amposta (Montsià), octubre de 1987
Cultiu
Assecament del gra, evolució
765
La Cava (Baix Ebre), 4 d'octubre de 1981
Per accelerar l'assecament es removia l'arròs, "llaurant-lo" (765) en una direcció i tot seguit en direcció perpendicular a l'anterior. En aquesta era cooperativa molts agricultors disposaven d'un espai per estendre-hi l'arròs. Però a la fotografia 766 també s'hi pot veure, al fons, una instal·lació per assecar l'arròs emprant energia fòssil i no energia renovable.
766
La Cava (Baix Ebre), 4 d'octubre de 1981
Cultiu
Assecament i conservació del gra a l'actualitat
767
La Cava (Baix Ebre), 31 de gener de 2004
Avui dia, l'assecament de l'arròs ja es fa en instal·lacions modernes com la que es pot veure a la fotografia 767, que pertany a la mateixa cooperativa de les fotografies 765 i 766. I el gra ja sec es conserva en sitges (767 i 768).
768
Isla Mayor (comarca Las Marismas - Sevilla), 10 de setembre de 2001
Cultiu
L'arrossar després de la collita: mesures agroambientals
769
Amposta (Montsià), 23 de setembre de 2001
Després de la collita, els arrossars es mantenen en aigua fins a finals d'any per poder aprofitar els ajuts de les mesures agroambientals. Així, s'afavoreix la fauna en aquests indrets, molts propers a aiguamolls i a zones d'especial interès mediambiental.
770
L'Albufera (comarca Huerta de Valencia - València), tardor de 1990
Utilització
Processament del gra
771
772
En el processament de l'arròs clofolla o gra vestit s'obtenen els productes que apareixen a la fotografia 771, en la mateixa proporció que s'hi representa. De 100 grams d'arròs clofolla surten aproximadament 18 g de pellofa o closca (772), 8-10 g de farinasses (773), 10-15 g de trencats (774) i 56-62 g d'arròs blanc.
773
774
Utilització
Tipus d'arròs que es comercialitzen
775
776
L'arròs es comercialitza en diverses presentacions: l'arròs clofolla (cáscara, paddy), que és tal com surt del camp (775); arròs esquellat (cargo, brown), anomenat també integral si a l'anterior se li ha tret la pellofa (776); arròs blanc (blanco, millet), quan s'eliminen les capes externes del gra i l'embrió (777), i arròs vaporitzat (sancochado, parboiled, 778), quan s'ha sotmès a un tractament amb aigua i vapor i assecament posterior, abans de treure'n la pellofa, de manera que se'n conserven una part dels minerals i vitamines.
778
777
<span id="img">
Utilització
Tipus d'arròs que es comercialitzen: arrossos especials
779
780
Els tipus especials d'arròs inclouen: l'arborio (779) italià, per preparar el rissotto; l'arròs glutinós (waxy); l'arròs perfumat, com el basmati (780, esquellat) i altres, etc. Recentment s'ha començat a comercialitzar arròs bord (781), cultivat específicament com un arròs especial. L'anomenat arròs salvatge (782), el qual té característiques nutritives molt interessants, és el producte d'una planta diferent de l'arròs, la qual pertany al gènere Zizania (Z. palustris, sobretot), que creix espontàniament i s'està cultivant a Amèrica del Nord (arròs americà).
781
782
Utilització
L'arròs en el sud-est d'Àsia
783
Mercat de Can Tho (delta del Mekong - Vietnam), 6 de gener de 2006
En els països de l'est d'Àsia el consum d'arròs és molt més elevat que a la resta del món: des dels 93 i 81 kg/persona i any a la Xina i l'Índia (que s'especifiquen a la taula 10.2), fins a més dels 200 kg/persona del Vietnam o Birmània, o els 175 de Bangladesh i Cambodja. No només es consumeix directament, sinó a través d'una gran diversitat de productes (784), com es pot veure en els mercats d'aquests països.
784
Mercat de Can Tho (delta del Mekong - Vietnam), 6 de gener de 2006
.jpg)
.jpg)
