Què se n'aprofita?
El gra (fruit) s'aprofita per a l'alimentació animal (en els països més rics) o per a l'alimentació humana (en els països més pobres).
El triticale té força interès com a farratge, utilitzat com a cereal immadur.
On es cultiva?
Figura 9.1
A Espanya: Andalusia (48,6%), Extremadura (18,5%) i Castella-La Manxa (14,7%).
Taula 9.1. Països més destacats en el cultiu de triticale l'any 2001 (FAO, 2004)
País
Superfície
Producció
Rendiment
ha x 103
%
t x 103
%
kg/ha
Món
Unió Europea (27)
Polònia
Alemanya
França
Xina
Austràlia
Espanya
Catalunya *
3.601
2.450
1.194
405
331
300
340
45
4
100,00
68,04
33,16
11,23
9,20
8,33
9,44
1,24
9,06
11.339
8.881
3.197
2.237
1.697
600
595
114
11
100,00
77,71
28,19
19,73
14,97
5,29
5,25
1,01
10,05*
3.149
3.596
2.677
5.529
5.123
2.000
1.750
2.558
1.666
*Dades de l'any 2004; els percentatges són sobre el conjunt d'Espanya
Figura 9.2. Evolució de la superfície, el rendiment i la producció de TRITICALE a tot el món
La Planta
Classificació botànica
El triticale ha estat el primer cultiu creat per l'home a partir d'un creuament de blat (Triticum ssp.) amb sègle (Secale cereale). El seu nom científic, X. Triticosecale, combina els noms científics dels dos gèneres dels quals procedeix.
Les varietats de triticale, que són línies pures, ja que l'espècie és autògama, poden ser octoploides, hexaploides o tetraploides, segons el nivell de ploidia del blat originari. Les que s'han desenvolupat principalment són les hexaploides (procedents del creuament del blat dur -608- amb el sègle -607-).
607
608
609
La planta
Morfologia: plàntula i mata vegetativa
610
La morfologia del triticale depèn dels parentals que l'han originat, però, en general, la de les varietats disponibles en el nostre mercat s'acosta més a la del blat. La plàntula ja mostra el color de la planta adulta: un verd blavós-grisós. En general, la planta (611) fillola poc i durant el període vegetatiu té un port erecte, d'acord amb el tipus de varietats predominants en el nostre país, les de tipus primavera.
611
La planta
Morfologia: mata durant el període reproductiu
612
Durant les primeres fases del cultiu, el triticale presenta un gran vigor. Les fulles (612) són més grans i gruixudes que les del mateix blat, però el color de la planta s'acosta al del sègle.
Fillola tan poc (614) com el blat dur. L'altura de les varietats actuals supera la del blat. El color verd blavós que caracteritza aquesta espècie arriba a la seva màxima intensitat prop de l'espigat (613).
613
614
La planta
Morfologia: estípules
615
616
Les estípules del triticale s'assemblen a les del blat, però no tenen pèls. En alguns casos prenen una coloració vinosa.
617
La planta
Morfologia: fulla bandera
618
619
L'aspecte de la fulla bandera del triticale recorda molt la del blat i és, clarament, molt més important que la del sègle.
620
La planta
Morfologia: inflorescència
621
622
peduncle de la inflorescència
L'estructura de l'espiga és com la del blat: espiguetes, amb diverses flors, disposades alternadament al llarg del raquis, una a cada nus. Les espigues són més grosses que les del blat, més aspres i amb les glumes més anguloses. Les espigues de les varietats actuals són arestades. El peduncle de les varietats cultivades a Catalunya és pelut (622), però no és així en molts dels tipus d'hivern que es cultiven en països més freds.
623
La planta
Morfologia: gra
624
Manigero - Galgo - Blat dur
El gra és nu i semblant al del blat i al del sègle, però és més gran i més allargat que el del blat.
Té un color marró groguenc i és més i menys arrugat, com un gra escaldat. Es tracta d'una característica fisiològica que en les varietats més modernes (Galgo, 624) s'ha anat corregint respecte de les més antigues (Manigero, 624), però encara és molt perceptible (625). La textura del gra és sempre farinosa.
El pes de 1.000 grams és superior al del blat, però el pes específic és més baix.
625
Grans molt deformats presents en una mostra de triticale cultivat en condicions normals
La planta
Cicle: inici d'espigueig
626
El període vegetatiu del triticale és més curt que el dels altres cereals. Les varietats més cultivades a Catalunya espiguen tant o més aviat que les varietats més precoces de les restants espècies.
Es tracta de varietats de tipus primavera (no necessiten la inducció primària), que són neutres o indiferents al fotoperíode, és a dir, que tampoc no responen a la longitud del dia per iniciar el període reproductiu.
627
628
La planta
Cicle: floració
629
630
La floració del triticale dura molt de temps i és força espectacular (631). Encara que es tracti d'un híbrid d'una planta autògama (blat) i d'una d'al·lògama (sègle) es comporta, bàsicament, com una planta autògama.
631
La planta
Cicle: període de formació i maduració del gra, retardament
632
Vilobí d'Onyar (Selva), 29 de maig de 2004
En canvi, el període de maduració del triticale és molt més llarg que el del blat i, sobretot, que el de l'ordi. A la fotografia 633 es pot apreciar que la parcel·la de triticale, en primer pla, es troba molt més retardada que les parcel·les d'ordi, al fons a la dreta, tot i que la primera havia espigat uns quinze dies abans.
633
Vilobí d'Onyar (Selva), 29 de maig de 2004
La planta
Cicle: període de formació i maduració del gra, adaptació no fàcil
634
Vilamajor - Àger (Noguera), 21 de juny de 2004
A causa de la llargada del seu període de maduració, el triticale no s'adapta prou bé a determinats indrets en què les temperatures de la primavera siguin altes. De fet, per a la producció de gra, s'adapta pitjor que l'ordi a les comarques occidentals de Catalunya. D'altra banda, el camp de triticale de la fotografia 634, que ha estat pasturat durant l'hivern, ha tingut prou temps per desenvolupar un bon nivell de producció.
635
La planta
Cicle: període de formació i maduració del gra, gra pastós
636
Foixà (Baix Empordà), 7 de maig de 2007
En canvi, a les comarques de la Catalunya humida l'adaptació del triticale per a producció de gra és interessant, tot i que la superfície dedicada a aquesta finalitat és molt limitada.
A la fotografia inferior (637) es pot veure un camp de triticale de producció ecològica.
637
L'Espunyola (Berguedà), 1 de juliol de 2004
La planta
Cicle: maduresa de collita
638
Mollerussa (Pla d'Urgell), 8 de juliol de 2004
Les espigues de les varietats actuals de triticale ja es baten sense problemes, a diferència del que havia passat amb la primera varietat comercial espanyola (Cachirulo). El gra té el risc de germinar a l'espiga a causa de l'alta concentració d'α-amilasa que té. En les nostre condicions, però, degut al temps sec habitual durant la collita, no hi ha problemes en aquest sentit.
639
La planta
Tipus de varietats
640
Vilobí d'Onyar (Selva), 29 de maig de 2004
Tal com s'ha indicat (pàgina 297), els triticales cultivats són, bàsicament, hexaploides. D'altra banda, poden ser primaris (obtinguts de l'encreuament del blat i el sègle) o secundaris, quan resulten de creuar de nou els primaris amb un sègle o un blat (de fet, només es cultiven aquests darrers). Finalment, els triticales poden ser complets (tenen tots els cromosomes del sègle) o substituïts, si una part d'un cromosoma del sègle és reemplaçada per una de blat. Per això, hi ha clares diferències entre les varietats segons la seva procedència (640 i 641).
641
La planta
Tipus de varietats: varietats d'hivern i de primavera
642
Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), juny de 1995
Una altra diferenciació en les varietats de triticale és entre varietats d'hivern i varietats de primavera. Aquestes darreres són les que es cultiven en general en el nostre país, mentre que les primeres són usuals a l'Europa central i oriental. Sembrades al mateix temps, a la tardor, les varietats de primavera espiguen abans (642 a la dreta i 643 en el centre). D'altra banda, a la fotografia 643 es pot veure com la producció de farratge del triticale s'avança a la de les restants espècies: blat, ordi i civada.
643
Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), 4 d'agost de 2001
Cultiu: Aspectes Específics
Doble cultiu (1)
644
Alfar (Alt Empordà), 15 d'abril de 2004
Precisament perquè és més precoç que les altres espècies de cereals d'hivern, a més de produir una quantitat important de matèria seca per hectàrea molt aviat, el triticale, cultivat per a farratge (644 i 645), es pot recollir abans i així es deixa el sòl lliure per fer-hi un altre cultiu, és a dir, un cultiu de segona collita.
645
Marata - Les Franqueses del Vallès (Vallès Oriental), 18 d'abril de 2002
Cultiu: Aspectes Específics
Doble cultiu (2)
646
Marata - Les Franqueses del Vallès (Vallès Oriental), 18 d'abril de 2002
Un altre avantatge considerable del triticale, com a cultiu de rotació, és que deixa el sòl ben estructurat i favorable per a la implantació d'un segon cultiu, com ara el blat de moro (646). Després del blat de moro, s'hi pot tornar a sembrar triticale, en sembra directa (647) o seguint el sistema tradicional.
647
Adrall - Ribera d'Urgellet (Alt Urgell), 17 de novembre de 2003
Cultiu: Aspectes Específics
Cultiu associat
648
649
Com a cultiu farratger, el triticale es pot combinar amb una lleguminosa (veça, 648, o pèsol, 649). El triticale té la particularitat que es comporta amb menys agressivitat respecte de la lleguminosa que no pas la civada (650), ja que, per una producció de farratge equivalent, en comparar els dos cereals, la importància de la lleguminosa en el conjunt de la barreja amb triticale és superior.
650
Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), 13 d'abril de 2001
Utilització
Aprofitament del gra
651
652
El gra de triticale (651) es destina, bàsicament, a l'alimentació animal. Presenta un balanç d'aminoàcids millor i un contingut de lisina més alt que el blat, el blat de moro i l'ordi, però és menys energètic. El contingut proteic de les varietats modernes s'ha abaixat respecte de les antigues, en la mesura que han augmentat els rendiments i que els grans queden més plens.
Per a l'alimentació humana es considera de millor qualitat que el blat, si bé té un mercat molt reduït.
La farina de triticale s'empra per fer pa (i altres productes), però per poder-lo fabricar industrialment es barreja amb un 50% de farina de blat i en surten pans semblants als fets amb blat tot sol.
Artesanalment, es pot fer pa amb només farina integral de triticale, però en surt un producte (652) més pesant, ja que té un contingut de gluten més baix i un contingut de cendres més alt; la qualitat d'aquest pa és molt apreciada.
Utilització
Aprofitament del farratge: ensitjat
653
Vilobí d'Onyar (Selva), 24 d'abril de 2002
Actualment, el triticale, emprat com a cereal immadur, està substituint els altres cereals d'hivern en les exportacions de vaques de llet, on és possible de combinar-lo amb blat de moro de segona collita. El nivell de producció de farratge és elevat i resulta molt interessant l'efecte fibra que pot aportar a les racions per a animals de produccions altes. Com a cereal immadur, es podria ensitjar directament (653), però és més recomanable fer-lo prefenificar (654), és a dir, deixar-lo assecar parcialment.
654
Utilització
Aprofitament del farratge: pastura
655
Ribera d'Urgellet (Alt Urgell), 8 de maig de 2002
També és molt interessant com a pastura durant l'hivern per després aprofitar el rebrot per a la producció de gra (634, pàgina 307). En aquest sentit, les varietats tipus hivern s'hi adaptarien millor que les de primavera, pel seu hàbit de creixement, però aquestes darreres després es comporten millor en producció de gra. En canvi, no sembla gaire interessant fer-lo pasturar durant el període reproductiu (656).
656
Ribera d'Urgellet (Alt Urgell), 24 d'abril de 2002
.jpg)
