Regueras de Abajo (comarca La Bañeza - Lleó), 14 d'agost de 2004
Introducció
786
Què se n'aprofita?
El gra (fruit) s'aprofita per a l'alimentació animal, en primer lloc, i també per a l'alimentació humana en molts països. Tractat industrialment se n'obté sucre i més de 3.500 productes diversos, derivats de la transformació del midó.
El farratge de blat de moro, de la planta sencera, és un dels més importants que hi ha per a les explotacions de producció intensiva de llet.
On es cultiva?
Figura 11.1
A Catalunya: Pla d'Urgell (19,2%), Noguera (18,9%), Alt Empordà (11,1%), Urgell (8,2%), Garrotxa (8,1%) i Baix Empordà (7,6%).
A Espanya: Castella i Lleó (26,6%), Aragó (19,4%) i Extremadura (12,9%).
Figura 11.2
Taula 11.1. Països més destacats en el cultiu de BLAT DE MORO l'any 2006 (FAO, 2008)
País
Superfície
Producció
Rendiment
ha x 103
%
t x 103
%
kg/ha
Món
Estats Units d'Amèrica
Xina
Unió Europea (27)
Àfrica
Brasil
Mèxic
Argentina
França
*Dades de l'any 2004; els percentatges són sobre el conjunt d'Espanya
Figura 11.3. Evolució de la superfície, el rendiment i la producció de BLAT DE MORO al món
Introducció
A què es destina la producció de blat de moro?
Taula 11.2. Destí del BLAT DE MORO consumit en diversos països (FAO, 2008)
Consum total
Importacions netes
Alimentació humana
Alimentació animal
Altres usos (industrial)
Diverses
Món
Unió Europea (15)
Espanya
Estats Units d'Amèrica
Xina
Índia
Àfrica
100,9
106,9
170,3
696,4
89,0 11,9
65,8
14,1
4,7
78,1
-166,4
-3,7
-0,1
12,2
14,2%
4,6%
74,2%
-19,7%
-4,0%
-0,9%
23,2%
27,3
16,7
2,7
263,8 17,2
4,5
42,3
27,1%
15,6%
1,6%
23,5%
19,3%
38,3%
64,3%
65,6
81,9
143,3
507,1
61,1 5,3
16,6
65,1%
76,6%
84,1%
72,8%
68,6%
44,5%
25,2%
2,7
6,1
23,5
23,8
1,9
0,03
0,6
2,6%
5,7%
13,8%
3,4%
2,1%
0,3%
1,0%
5,3
2,3
0,9
1,8
8,9
2,0 6,3
5,2%
2,1%
0,5%
0,3%
10,0%
16,9%
9,5%
Les xifres en negreta es refereixen a kg/persona, consumits en el període 1999-2003. Els percentatges es relacionen amb el consum total, excepte en les importacions, en què es refereixen a la producció de cada lloc.
Figura 11.4. Evolució de la producció i del consum de BLAT DE MORO (FAO, 2008)
La Planta
Classificació botànica
787
Tot el blat de moro (787) que es cultiva (no hi ha cap tipus espontani) pertany a l'espècie
Zea mays L.
La classificació proposada per Sturtevant l'any 1899, segons els tipus de gra (788), encara es manté:
Zea mays indentata, dentat o del queixal, és el més cultivat; la part superior del gra és una mica enfonsada.
Zea mays indurata, corni o dur, el segon més cultivat; l'endosperma és dur, grans arrodonits.
Zea mays amylacea, farinós (es destina a l'alimentació humana); grans tous, sense endosperma dur.
Zea mays saccharata, sucrós o dolç; grans arrugats, translúcids.
Zea mays everta, esclafidor; grans petits, ovals, que en escalfar-se esclaten i formen una massa blanca i dolça.
Zea mays tunicata, tipus primitiu amb el gra vestit (no està representat a la fotografia 788).
788
La Planta
Classificació botànica: races i "complexos"
789
Diversos autors, al llarg del segle XX, s'han ocupat de classificar les 12.000 poblacions de blat de moro existents en races i en "complexos", segons la composició genètica i altres característiques. De fet, a Mèxic i a Amèrica del Sud es cultiven i es poden trobar tipus de blat de moro les panotxes i els grans dels quals tenen les dimensions, formes i colors més diversos (789 i 790).
790
La Planta
Morfologia: plàntula
791
792
Les fulles diferenciades a l'embrió (4-5) apareixen enrotllades (791), cadascuna a dins de l'anterior (792), essent la primera la de més cap enfora (793).
793
La Planta
Morfologia: estructura de la planta i sistema radicular
794
La planta de blat de moro (794) és força alta, té una tija robusta i presenta inflorescències femenines i masculines separades a la mateixa planta (és una espècie monoica). El seu sistema radicular, a més de les arrels seminals i les adventícies (796) comunes a totes les gramínies, té unes arrels nodals o d'ancoratge que surten dels nusos més baixos de la tija (795 i 796) i que ajuden a fixar millor la planta al sòl, a part de tenir un funcionament actiu.
795
796
La Planta
Morfologia: inflorescències
797
La inflorescència masculina, en panícula, té una posició terminal (797). El pol·len, portat pel vent, cau sobre els estigmes (pèls o sedas, 798), que fecunden les flors femenines situades en espigues (les capces, panotxes o mazorcas), de posició lateral, a l'axil·la de les fulles (798 i 799). Per tant, el blat de moro és una planta al·lògama.
798
799
La Planta
Morfologia: la panotxa i el gra
800
801
Les panotxes poder ser més o menys llargues (800) i gruixudes (amb més files de grans, 801). Els grans estan units directament al raquis (capçot, espigot o zuro), que és gruixut. El gra té un embrió força important (801), si es compara amb el dels altres cereals.
802
La Planta
Cicle: germinació i naixença
803
804
Fotos: Unión de Explosivos Rio Tinto
Per germinar, el blat de moro (803) necessita un mínim de 10ºC de temperatura en el sòl, si bé la temperatura òptima està entre 12-15ºC (de fet, però, hi ha varietats que poden germinar amb temperatures més baixes). El creixement de les arrels seminals (804) és molt ràpid, així com la sortida de les fulles embrionàries. Tot i que el blat de moro se sol implantar sense gaire problemes (sempre que s'hagi sembrat a prou profunditat), la terra volcànica (805) en facilita la naixença.
805
Santa Pau (Garrotxa), juny de 1996
La Planta
Cicle: període vegetatiu
806
Serra de Daró (Baix Empordà), 21 d'abril de 2001
A l'estadi de les fotografies 806 i 807, l'àpex es troba encara per sota de la superfície del sòl. Les arrels adventícies estan creixent de pressa i les arrels seminals pràcticament han deixat de fer-ho.
807
La Planta
Cicle: període reproductiu
808
Serra de Daró (Baix Empordà), 26 de maig de 2001
En un estadi com el de les fotografies 808 i 809 (8-12 fulles segons el cicle), l'àpex se situa al nivell del sòl i s'inicia un creixement molt ràpid de la tija. Totes les fulles de la planta ja s'han diferenciat, si bé no es poden veure desplegades.
809
La Planta
Cicle: final del període reproductiu
810
Serra de Daró (Baix Empordà), 15 de juny de 2001
En un període de tres setmanes, el blat de moro ha experimentat un creixement espectacular. En aquest estadi (810) s'inicia la sortida de les inflorescències. En unes varietats, en primer lloc apareix la panícula terminal, uns 2-3 dies abans que surtin els pèls de la panotxa, però en altres (811 i 812 són de la mateixa planta), pot succeir al revès. També hi poden influir, a més de la varietat, les condicions del medi.
811
Serra de Daró (Baix Empordà), 15 de juny de 2001
812
La Planta
Cicle: evolució de la panotxa
813
814
Els grans de pol·len cauen sobre els pèls, tendres com fils d'or (813), i en unes 24 hores poden arribar a fecundar l'òvul. Normalment en 2-3 dies tots els pèls d'una panotxa surten i són pol·linitzats. Després, quan ja han acabat la seva funció, es tornen foscos i s'assequen (814). La panotxa es va engruixint a mesura que els grans s'omplen, i quan aquests maduren, les bràctees que la protegeixen (pellofes, pellarofes o espatas) canvien de color (815), fins que arriben a assecar-se totalment (816), a l'estadi de gra vitri.
815
816
La Planta
Cicle: evolució del gra
817
El ritme de maduració del gra de blat de moro es pot seguir controlant l'evolució de la “línia d'aigua” (817), que es comença a marcar quan la panotxa encara és ben verda (818) i que desapareix quan arriba a la maduresa (819, a l'extrem de la dreta).
D'acord amb la posició de la línia d'aigua es pot preveure el contingut d'humitat del gra.
Les fotografies han estat cedides per Jordi Salvia, de la Fundació Mas Badia (La Tallada d'Empordà).
818
819
La Planta
Cicle: maduresa (1)
820
El gra està madur quan en el seu punt d'unió amb el raquis o espigot s'hi pot veure una capa negra. Llavors, les pellofes i moltes fulles ja estan seques (820), però les tiges encara no ho estan. El contingut d'humitat del gra, en aquest estadi, es troba prop del 35%. Per això, s'espera més per recullir-lo, si és possible, fins que les plantes estiguin ben seques (821).
821
La Planta
Cicle: maduresa (2)
822
La Sentiu de Sió (Noguera), 7 de novembre de 2002
De tota manera, si s'espera molt a collir els camps de blat de moro (822 i 823) es corre el risc de tenir pèrdues perquè, amb el mal temps, les panotxes cauen i les tiges es trenquen.
823
Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), 2 de gener de 2003
La Planta
Fisiologia: sensibilitat a la secada
824
El blat de moro és un cultiu molt sensible a la secada. Quan, per manca d'aigua en el sòl, la planta ha de tancar els estomes i recargola les fulles (824), la producció en surt clarament afectada. Si la secada és més forta, les fulles es poden assecar (825) i la planta pot perdre tota la producció. En el cas extrem de l'estiu de 2003, la manca d'aigua, accentuada per unes temperatures molt elevades, va matar el cultiu de blat de moro en extenses zones a tot Europa (826, 827 i 828).
825
Volkermarkt (Àustria), 12 d'agost de 2003
826
Departament de l'Isère (França), 13 d'agost de 2003
La Planta
Fisiologia: sensibilitat a la secada junt amb temperatures extremes
827
Departament de l'Isère (França), 13 d'agost de 2003
Imatges de camps de blat de moro morts per la secada tan rigurosa de l'estiu de 2003 que es podien veure en diversos països d'Europa.
828
Szekesfehvar (Hongria), 10 d'agost de 2003
La Planta
Fisiologia: sensibilitat al fred
829
Adrall - Ribera d'Urgellet (Alt Urgell), 26 de setembre de 2002
830
El blat de moro tampoc no és resistent al fred. Per això, cal que el cicle de la varietat s'adapti bé a les condicions de cultiu per poder evitar que una gelada primerenca mati les plantes (829 i 830) i perjudiqui la producció.
La Planta
Varietats: obtenció de les línies pures
831
Landwirchaftliche Hoschule Hohenheim (Stuttgart, Alemanya), agost de 1967
Les varietats de blat de moro són híbrids, simples, dobles o de tres vies, obtinguts amb el creuament de línies pures (831) o d'híbrids. Els diversos híbrids s'agrupen segons la seva precocitat (es relaciona amb els dies que necessiten des de la naixença fins a la maduresa fisiològica) en grups de precocitat. Per al manteniment de la varietat, el primer pas és conservar les diverses línies pures mitjançant l'autofecundació dirigida (832).
832
Hoschule Hohenheim (Stuttgart, Alemanya), agost de 1967
La Planta
Varietats: processament de la llavor de les línies pures
833
Omaha (Nebraska, EUA), 24 de setembre de 1998
En el blat de moro, la producció d'una línia pura és baixa, tal com es pot veure per les panotxes de la fotografia 833. Les panotxes procedents d'aquestes línies són processades (834) a les empreses productores de llavors per poder-les multiplicar.
834
Hongria, 19 de setembre de 2000
La Planta
Varietats: obtenció dels híbrids
835
Departament de l'Isère (França), 12 d'agost de 1997
Per a l'obtenció dels híbrids es procedeix a sembrar en un mateix camp la línia pura mascle i la línia pura femella (dues files de la primera i quatre de la segona, d'acord amb les fotografies 835 i 836). Abans que pugui sortir el pol·len de les plantes de la línia femella, es procedeix a dallar totes les panícules corresponents, de manera que només quedaran les plantes de la línia mascle per poder fecundar. Després només es recull, com a llavor, el gra de les plantes de la línia femella (836).
836
Vienne (departament del Rhône - França), 23 d'agost de 2000
Cultiu
Cicle i rotacions de cultiu: primera collita i segona collita
837
Serra de Daró (Baix Empordà), 21 d'abril de 2001
El blat de moro és un cultiu d'estiu. Es pot sembrar de primera collita (837), des del mes de març-abril, o bé de segona collita (838, en primer pla), durant el juliol, després de collir un cereal d'hivern, per exemple.
838
La Vall d'en Bas (Garrotxa), 10 d'agost de 2001
Cultiu
Cicle i rotacions de cultiu: tendència al monocultiu
839
Linyola (Pla d'Urgell), 18 de juliol de 2001
Com que es tracta d'un conreu molt productiu, sovint es repeteix en una mateixa parcel·la any rere any. Així, es poden veure paisatges (839 i 840) en què predomina el blat de moro molt més del que seria normal si es practiquessin rotacions de cultiu. A la llarga, el monocultiu, encara que no comporti baixades dràstiques de rendiment, com passa amb el blat, arriba a ser desfavorable.
840
La Vall d'en Bas (Garrotxa), 10 d'agost de 2001
Cultiu
Implantació
841
Torroella de Montgrí (Baix Empordà), 31 de març de 2001
La sembradora de blat de moro (841 i 842) és una sembradora monogra de plats o discos no específica per a aquest cultiu, com havia estat fa un temps, ja que també es pot fer servir per sembrar gira-sol o bleda-rave. La densitat de sembra es regula modificant la distància entre plantes dintre de cada línia, ja que la separació entre línies es manté fixa. En alguns casos (842), es pot fer en sembra directa sense preparar el sòl, sobretot quan es fa de segona collita després d'un cereal d'hivern.
842
Vensilló - Els Alamús (Segrià), 26 de maig de 1998
Cultiu
Implantació: sembradores
843
Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), 27 d'abril de 2001
Les sembradores (843) porten incorporades les tolves per a la llavor que corresponen a cada línia de sembra i, a més, també duen uns altres dipòsits que els permeten aplicar insecticides localitzats per combatre els cucs del sòl, d'acord amb una pràctica que és habitual en les nostres condicions. La grandària de les sembradores pot ser molt important (844) si es disposa de parcel·les prou amples...
844
Estat d'Iowa (EUA), 25 de setembre de 1998
Cultiu
Reg: preparació del sòl
845
Raset - Cervià de Ter (Gironès), 22 de maig de 1996
Abans de sembrar el blat de moro, es deixa el sòl preparat per adaptar-lo al sistema de reg: en feixes (845), si es rega a estesa o per inundació, o bé planer (846) si es disposa d'un sistema d'aspersió.
846
Vilobí d'Onyar (Selva), 24 d'abril de 2002
Cultiu
Reg: reg per inundació
847
Fortià (Alt Empordà), juny de 1995
El sistema de reg a estesa o per inundació, ja sigui en eres (847) o bé a solcs (848), encara és força habitual en els regadius antics, prou nombrosos a Catalunya.
848
Fortià (Alt Empordà), 1 de juny de 1999
Cultiu
Reg: reg amb canó
849
Riumors (Alt Empordà), agost de 1980
La utilització del sistema de canó (849) o "trac" només es pot considerar per a parcel·les petites, ja que es necessita molta potència i, sovint, comporta una aplicació d'aigua insuficient per al cultiu (raó que no és imputable al sistema, sinó al fet que no es tenen prou en compte les necessitats de les plantes). A la fotografia 850 es pot veure el passadís per on circula el canó á mesura que va regant.
850
Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), 21 d'octubre de 1998
Cultiu
Reg: sistemes automatitzats
851
Foixà (Baix Empordà), 1 de juny de 1999
Els sistemes que permeten un maneig més senzill del reg són els de cobertura total, amb aspersors mòbils (851) o fixos, i els sistemes mòbils, tipus pivot (852).
852
Barrax (comarca Centro - Albacete), 28 de juny de 2003
Cultiu
Fertilització
853
Foixà (Baix Empordà), 1 de juny de 1999
El repartiment de l'adob nitrogenat sobre el cultiu se sol fer incorporant-lo amb l'aigua de reg, sempre que es disposi d'un sistema de reg que ho permeti, com és el cas del pivot (853). En canvi, amb el sistema de reg per inundació (854) el repartiment de l'adob no pot ser gaire eficient i comporta moltes pèrdues.
854
Foixà (Baix Empordà), 1 de juny de 1999
Cultiu
Protecció del cultiu: control de les males herbes
855
Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), 16 de juny de 2002
El control de les males herbes del cultiu de blat de moro es fa, tradicionalment, amb herbicides que s'apliquen en preemergència del cultiu (855) i, si cal, també fins que la planta té uns 10 cm. Quan es fa sembra directa (856), l'herbicida es pot aplicar abans o després de la sembra.
856
Raimat - Lleida (Segrià), 28 de juny de 1995
Cultiu
Protecció del cultiu: el corc de la canoca
857
Com a plagues del cultiu es destaquen els corcs de la canoca (857 i 858). Per combatre'ls, s'ha optat per la creació de varietats transgèniques. Els estralls d'aquestes plagues no són tan espectaculars com es pot pensar en veure la panotxa atacada (859), però es tracta d'un problema que és prou important (en alguns indrets molt) per explicar l'interès que tenen tants agricultors per les varietats transgèniques.
858
859
Cultiu
Cultiu de blats de moro especials
860
861
862
Algunes característiques de l'endosperma del blat de moro són transmeses pel pol·len que fecunda l'òvul corresponent i es manifesten en el mateix gra (grans de color més fosc -860- o diferent opacitat de l'endosperma -862-).
Per evitar que això passi, quan es cultiven blats de moro especials, les característiques de l'endosperma dels quals estan governades per gens de tipus recessiu, com ara el blat de moro dolç (gen sugary), el de gra blanc (861) o el waxy (862, en què tot el midó és amilopetina), han de ser cultivats aïlladament d'altres tipus que els podrien infectar.
Cultiu
Collita: la recol·lectora
863
Montañana (comarca Zaragoza - Saragossa), 2 de novembre de 1981
La collita del blat de moro es fa amb una recol·lectora a la qual s'ha aplicat un capçal específic per collir les línies separades pels 75 cm que són habituals en aquest conreu. La capacitat de les rescol·lectores s'adapta a les possibilitats de cada lloc: a la figura 864 s'hi pot veure una recol·lectora equipada amb un aparell GPS que permet controlar el rendiment de cada indret del camp i utilitzar les tècniques de l'agricultura de precisió. En canvi, a la figura 863 es pot veure una màquina més a la mida dels humans que coneixem.
864
Estat d'Iowa (EUA), 22 de setembre de 1998
Cultiu
Collita: una recol·lectora ben equipada
865
Estat d'Iowa (EUA), 22 de setembre de 1998
A la fotografia 865 podem veure la recol·lectora de blat de moro treballant. A la fotografia 866 es veu com la recol·lectora va equipada amb un mecanisme per picar la palla, de manera que aquesta es pot incorporar sense problemes al sòl. Es tracta d'un mecanisme essencial per a aquesta finalitat.
866
Cultiu
Conservació del gra: primer pas, control de la humitat
867
Estat d'Iowa (EUA), 22 de setembre de 1998
El gra recollit a la tolva de la recol·lectora és buidat en el remolc (867) que l'ha de dur al magatzem. Abans d'emmagatzemar-lo cal comprovar el nivell d'humitat del gra, control que se sol fer amb una sonda que pren una mostra del gra contingut al remolc (868).
868
Estat d'Iowa (EUA), 22 de setembre de 1998
Cultiu
Conservació del gra: es pot fer assecar a les mateixes sitges
869
Estat d'Iowa (EUA), 22 de setembre de 1998
El gra es buida (869) i es trasllada, per un mecanisme de vis sens fi, a les sitges per emmagatzemar-lo. A la figura 870 es pot veure una instal·lació d'emmagatzematge d'una explotació que disposa d'un equipament per assecar el gra. Es tracta d'instal·lacions relativament senzilles que, malauradament, no es troben a l'abast dels nostres agricultors.
870
Estat d'Iowa (EUA), 25 de setembre de 1998
Cultiu
Conservació del gra: gàbies per assecar les capces
871
Departament de l'Isère (França), 28 de novembre de 1995
Hi ha recol·lectores de blat de moro que cullen les panotxes senceres i llavors aquestes es fan assecar en gàbies (871 i 872) durant l'hivern (s'estalvia l'energia fòssil per assecar-lo artificialment). En el nostre país encara es pot trobar alguna casa de pagès que practica aquest tipus d'assecament amb energia renovable.
872
Cultiu
La palla: les canoques per al bestiar
873
Olvan (Berguedà), tardor de 1978
La palla del blat de moro pot ser aprofitada per al bestiar. A la figura 873 es pot veure un camp amb canoques (plantes seques del blat de moro, sense les panotxes) agabellades, recollides per al consum de les vaques. Actualment, la palla que surt de la recol·lectora es pot embalar (874) i utilitzar per a l'alimentació del bestiar o com a jaç.
874
Castelló d'Empúries (Alt Empordà), 1 de novembre de 1995
Cultiu
La palla: recollida en bales
875
Castelló d'Empúries (Alt Empordà), 1 de novembre de 1995
Imatges de camps de blat de moro després d'haver collit el gra: les bales de palla es destinaran al bestiar.
876
La Sentiu de Sió (Noguera), 7 de novembre de 2002
Cultiu
La palla: no s'hauria de cremar mai!
877
Bellpuig (Urgell), 5 de novembre de 2001
Cremar la palla de blat de moro per facilitar la preparació del sòl té menys explicació que fer el mateix amb la palla dels cereals d'hivern, ja que els nivells d'humitat dels camps de blat de moro són més favorables per a la humificació de la matèria orgànica.
Els paisatges de les fotografies 877 i 878, malauradament, són massa habituals en el nostre entorn.
878
Ponts (Noguera), 13 de març de 2002
Cultiu
La palla: per poder-la enterrar bé abans s'ha de picar
879
Pla d'Urgell, 13 de desembre de 1978
De vegades, la palla del blat de moro, després de picar-la (879), és incorporada al sòl (880). No hi ha cap problema per a aquesta incorporació, tant per la facilitat per descompondre's que té la palla de blat de moro, com perquè es tracta de sòls que tenen un bon nivell d'humitat. De fet, els mecanismes de què es disposa actualment per picar la palla la deixen més esbocinada, tal com es veu a la fotografia 866.
880
Cultiu
La palla: es descompon en el sòl sense problemes
881
Tal com es pot veure a les imatges 881 i 882, el cultiu de blat de moro pot anar seguit d'un cultiu de blat, sense que sigui necessari cremar la palla. Les restes que han quedat sobre el sòl s'aniran desintegrant durant l'hivern i la primavera.
882
Pla d'Urgell, 13 de desembre de 1978
Utilització
Aprofitament del gra: per a l'alimentació animal
883
884
885
886
El principal destí del gra de blat de moro en l'àmbit mundial és la producció de pinsos per a l'alimentació del bestiar criat intensivament (887 i 888). El gra (883) és convertit en farina (885) per poder-la incorporar, junt amb altres ingredients, al pinso (886) adequat a les necessitats de cada tipus animal.
El farro (885) encara es fa servir, com antigament, per criat pollets.
887
Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), juliol de 2001
888
Castellcir (Vallès Oriental), 11 d'abril de 1997
Utilització
Aprofitament del gra: per a l'alimentació humana
889
L'alimentació humana és el segon destí, per volum del producte, del gra de blat de moro. Es consumeixen grans d'endosperma de tipus farinós (pàgina 381), de color blanc (889), en diverses formes de presentació. El consum és molt important als països de l'Amèrica Central, de l'Amèrica del Sud i de l'Àfrica, però la sèmola de blat de moro (890) també és consumida en altres indrets, com a Romania. A Catalunya cal destacar el consum de blat de moro escairat al Berguedà (891).
890
891
Utilització
Aprofitament del gra: mòlta per via humida
892
893
894
895
896
897
898
La separació dels components del blat de moro és un procés altament tecnificat que permet obtenir moltíssims productes alimentaris i industrials. A l'esquerra es pot veure el procés més important, que és la mòlta per via humida, a través del qual s'obtenen els següents productes primaris: midó, proteïna (gluten meal), oli i fibra (feed), a més del brou que surt de la maceració (corn steep) i de la resta de germen sense l'oli (gluten feed). El midó es destina a midó alimentari i industrial, xarops de glucosa i midons modificats.
Utilització
Aprofitament del gra: productes derivats del midó
899
A partir del midó s'obtenen múltiples productes, seguint dues línies (a part de midons no modificats): 1a) dels midons modificats (899), pregelatinitzats o extrusionats, se 'n treuen productes per a la indústria alimentària, paper i productes industrials, i 2a) per hidròlisi del midó, se n'obté xarop de glucosa (isoglucosa, 900 i 901), dextroses, etc., destinats a la indústria alimentària, begudes, fermentació, etc.
900
901
Utilització
Aprofitament del gra: mòlta per via seca
902
903
En els EUA, la mòlta del blat de moro per via seca (hi ha diversos procediments) permet obtenir als moliners clàssics una quantitat molt notable de productes (903).
Actualment, aquesta producció es destina:
- 23% a fermentar (cervesa i licors)
- 22% a cereals per esmorzar
- 16% a altres productes alimentaris
- 8% a productes per a la indústria no alimentària
- i el 31% que resta són els "subproductes", destinats a alimentació animal.
Amb l'eclosió de la producció d'etanol als EUA (han passat de destinar-hi 12 milions de tones de blat de moro l'any 1997 fins als 81 milions de 2007, que ja representen el 25% de tota la seva producció), el processament de mòlta per via seca s'està imposant cada vegada més, perquè les instal·lacions són més senzilles i barates que les corresponents al sistema per via humida, i les poden tenir a nivell de cada empresa agrària.
Figura 11.5. Sistema convencional de mòlta en sec del blat de moro (Singh, 2006)
Utilització
Producció d'etanol
904
La casa i les instal·lacions d'un agricultor d'Iowa (EUA), 25-9-98
905
Mas Badia, La Tallada (Baix Empordà), 29 d'agost de 2007
A l'estat d'Iowa (904), cor del corn belt, s’hi concentra el 24% de les instal·lacions de mòlta dels EUA, les quals a finals de 2007 tenien una capacitat de producció d'etanol que doblava la que s’havia produït realment aquell mateix any.
La valoració del balanç energètic (energia produïda : energia consumida en tot el procès), és molt polèmica, i hi ha estudis seriosos que recolzen punts de vista oposats.
Cal tenir en compte, però, que s'estant incorporant moltes millores al procés productiu que n'augmenten l'eficàcia i el rendiment i que, a mesura que millora la tecnologia, el balanç serà més positiu. També s'hauria de tenir en compte que pot ser arriscat comparar dades d'anys que no es corresponguin.
D'altra banda, s'espera que en un horitzó de cinc anys es disposarà d'un procediment per obtenir etanol molt més eficient, ja que utilitza tota la planta (biomassa) i no només el gra, ja siguin plantes de blat de moro (905), de sorgo (pàgina 465), d'altres gramínies o d'altres espècies, incloses espècies llenyoses (xops i saules), la biomassa forestal o la palla (pàgina 165).
Utilització
El blat de moro farratger: collita del farratge
906
Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), 15 de novembre de 1993
El blat de moro és un farratge important, sobretot per a les explotacions de vaques de llet. Es cull la planta sencera, picant-la amb recol·lectores (906 i 907) específiques per a blat de moro. El moment oportú per a la collita és quan la planta ha arribat a l'estadi de gra pastós i encara es manté verda, un estadi més avançat que el que mostra la figura 906.
907
Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), 26 de setembre de 2002
Utilització
El blat de moro farratger: ensitjat
908
Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), 26 de setembre de 2002
El farratge de blat de moro es conserva ensitjat (908). A la imatge 909 es veu com queda el camp després de collir el farratge, només amb el rostoll, net de cap més residu (en darrer terme, s’hi pot veure el Canigó nevat).
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
