La filla del mar - Acte Segon
| Sou al capítol «Acte Segon» | |||||
| La filla del mar | |||||
|
Acte Primer | Acte Tercer | 
| ||
Sala de la casa d' en Cinquenas. Al tons una finestra á la dreta y una porta á la esquerra á la banda exterior de la porta s' hi veurá 'l replá de la escala que se suposa que devalla per la fatxada de la casa. A la dreta de la escena hi haurá duas portas que estarán sempre ajustadas. A la esquerra hi haurá una porta. Es al vespres; veyentse una llumanera ab un sol broch encés demunt de la taula que estará á la banda dreta de la escena
Oh, y que no'ns agafa son, no, 'l dissapte. Sino que jo a ho sé 'l qué ho fa.
Dígaho si ho sabs.
Donchs ho fa que 'ls dissaptes ens dalím per anar á la taberna.
Veyám, déixamho rumiar. (Queda pensatiu.)
Com que l' amo no 'ns hi deixa anar las altras vetllas, perque diu que l' endemá ningú 'ns treu del llit, tenim una fal-lera per anarhi!
No 'n pot ser d' altre; tu l' has endevinada.
Anémhi, donchs.
Anémhi.
No fa gayre que 'ns en deixém.
Y el Cinquenas, que no surt?
Vaig á dirli que 'l demaneu.
Rufet, qué tal, qué tal l' Agata?
Encare es á pescar avuy.
No, si vuy dir qué tal ab el Pere Mártir.
El Pere Mártir vé cada dia.
Sabs qu' es estrany que 'l Cinquenas el deixi festejar ab l' Agata fins á dintre d' aquesta casa?
Sí que ho sé. Ho fa, que diu la Mariona, perque vol comprar un llaut al Cinquenas el Pere Mártir, y 'l Cinquenas no li fa res de l' Agata, y ab l' esqué de l' Agata 'l Cinquenas vol treure un bon preu del llaut, y ab la escusa del llaut festeja el Pere Mártir á l' Agata y enllepoleix al Cinquenas. Y el Cinquenas y el llaut...
Prou, prou!
Diu que trigará á sortir, qu' are paheix el sopar; y que si voleu tornar després...
Qué fem, tu?
Ara ja som aquí: ens esperarém. Que no hi ha la Mariona?
Ja li he dit, ja, que hi érau, y m' ha fet per resposta que bueno.
Es més repelosa aquesta!
A mi sí que!...
Donch nosaltres ens en aném.
Esperéuse, homes. Au, Gregori, pregúntalshi alló que 'm deyas.
Si no deya res, jo.
Sí, home: que com anava aixó del festeig de l' Agata y del Pere Mártir.
Ah, sí. Va d' alló més be. Oy, tu?
Aneu, aneu.
Bueno, donchs... (Van á sortir)
Ah, escolteu? Que fa gayre temps per vosaltres que va comensar el festeig?
El meu ab la...?
El de jo ab la Lluiseta?
El del Pere Mártir ab ella, ximples.
Ah! La gent conta que del dia que van dir la missa de l' Agata.
Sents? Fa quinze dias.
Bueno, quinze.
Es que tu deyas qu' era més fresch.
Jo qu' era més fresch?
Sino que ab aquest judiquém que fa més temps, y que á la cuenta s' ho callavan, els trutxas.
Perque la Mariona ho sab de cert.
Si: perque 'l Pere Mártir feya temps que li deya d' amagat á la Mariona que li fes de bo ab l' Agata. Com que l' Agata era tan esquerpa en aixó del festeig, que nosaltres ens havíam pensat que las heretjes no 'n sabían d' enamorarse... Oy, tu?
Bueno, sí: pero aixó d' heretje ja ho sabs que 'l Pere Mártir ens ha privat de que li diguessim may més.
Y qui es ell per privarnosho?
Es que l' Agata ara ja no es heretje.
Ho té á la sanch.
Ah! (Volent dir qu' aixó es cert.)
Y á tu qué 't fa?
Donchs vesla dihent aqueixa paraulota y tornarás á rebre.
Que t' ha pegat el Pere Mártir?
Be, pegarme, pegarme no més ho ha fet una vegada.
Bueno; adeussiau.
Escolteu!
Es que 'ns esperan; que aném á fer la morra á la taberna. (Se 'n van Rufet y Móllera)
Pero déixals estar!
Jo ho feya per tu; perque obrissis els ulls.
Y de qué 'ls haig d' obrir els ulls jo?
D' aixó: de que va per enganyar á n' aqueixa infelissa xicota, si ja no l' ha enganyada.
Res jo: sino... sino que com avans tothom se creya qu' anava per la Mariona... Ja hi debia anar per ella, qu' aixó ningú m' ho treu aá mí, sino que la Mariona es més aixerida y 's va saber esquivar el brumerot. Mes aqueixa desemparada, com que ningú may li havia dit paraula, hi ha caygut de cuatre potas, la bestia.
Jo 'l que voldria es que 'l Cinquenas ens abaixés el preu del arrendament, que 'n paguém massa d' aqueixa barcota.
Es clar que 'ns l' hauría d' abaixar. Y sobretot ara que li minvarán els gastos de casa, al home.
Quins gastos?
Oh, treyentse del costat á l' Agata. (Irónica.) Perque, veurás, casantse ab el Pere Mártir...
Mireu que n' hi ha un feix d' aqueta Catarina! Te planto una patacada si hi tornas.
Sí que fa riure, sí. Veus? Ja estich contenta perque estás alegre. Y ben mirat ja tens rahó, ja, que soch cansonera havéntmelas d' aquesta mossa. Si tinguessim fills... Ara, qué vols que fassi jo? Mira!...
Veus?... No m' ho diguis palatreca, que m' enfadarías.
Ah, que n' estarías de contenta si sapiguessis una cosa!
Quina?
Fa dias que pensava: si li dirás, si no li dirás á la Catarina... Ara m' has dit aixó dels fills y m' has trencat el cor. Au, endevina endevinalla.
Dígala, corre, maco!
Es... d' aquesta casa.
De l' Agata?
Sí.
Va, que 'm neguitejo, que 'm neguitejo!
Veurás, en vuy estar segur, esperat.
Qué vols fer, veyám? Qu' estás mirant?
El qué jurarías?
Y sembla mentida, perque si l' atrapavan!... Veurás... (S' atura perque ve gent.)
Bona nit y bon'hora.
Digas, digas (Portantlo á un costat)
Bona nit. (Las noyas s' acollan al fons.)
Quan se 'n vagin aquestas.
No 'm fassis patir aixís, home!
Donchs ja ho sé. Que de nit el Pere Mártir entra per la finestra.
Com ho has sapigut?
Perque ell es aixis; y l' Agata... es com totas.
Donchs que no 'ns pagan la setmanada avuy?
Diu que té feyna el Cinquenas.
Si nosaltres anem tart á cusir ens renya 'l Cinquenas, y ara es ell qui fa tart á pagar, ves.
Be, dona, no vé d' aquí.
Catarina, que passeu comptes?
Sí que 'n passava, sí. (Apartantla.) Gregori! (Aquest no la sent, ella 'l fa seguir agafantlo per un bras.) Y com ho has sapigut tu, veyam?
El qué?
Aixó, de la finestra.
Be, digas, digas.
Perque una nit que va entrar un vent fort de mar, me vaig llevar pera arrambar la barca: hi havía molts núvols, y no sé com me vá acudir de mirar á aquesta casa; donchs en aquell punt vaig veure que 's ficava per aquesta finestra un home.
Ell, era éll. Y quan va ser aixó?
Veurás: fá... fá...
Veus com es un perdut aquest home?
Aixó ho sap tothom.
Y ella una altra perduda.
D' ella sí que no m' ho pensava.
Deu te fassa bó!
Y ara á callarho, eh?
Es á dir que jo tindré de fer de cobertora, com tu has fet?
Aixó may; y jo tampoch n' estava cert, perque 'm semblava que no s' hi podía arribar á la finestra. Ara sí, qu' he vist unas esquerdas á las pedras...
Escarmentemlos á n' aquestos pocas vergonyas, nosaltres?
Just, diguemho al Cinquenas?
No, que ell no 'ns creuría. Farem una altre cosa, que ja la tinch pensada.
Y si 'l cridessim, Catarina?
Cridéulo, ó feu lo qu' us donga la gana.
Gregori, qué té la Catarina?
Ella s' ho sap.
Qué voleu que tinga? Que m' he tornat pescadora; y 'm sembla que fá nit pera pescar á la encesa.
Ara vé 'l pare; se ve qu' avuy no hi há feyna.
(Ah, si 'l Pere Mártir hi vé aquesta nit! Pitjor será pera ella!) (Rihent nerviosa.) (Ara á que m' ajudi 'l Gregori.)
Que Deu vos donga una santa nit, y sant Miquel gloriós ens guardi á tots de caure en mals averanys, y 'ns deslliuri de las temptacions del dimoni.
Y de ningú més que dels dimonis, sogre?
Es que, veurás, nora, dihent del dimoni ja hi vá tot, sach y peras. M' entens? Perque dihent dimonis es com si diguessim donas y tot. (Las donas se esvolotan.) Sí, sí, donas, donas.
Donchs y la vostra muller qu' era?
Alto 'l rem, alto. No me la toqueu á la meva pobrissona, qu' es al cel á la vora dels ángels.
Donchs que no haveu sortit ab la barca, pare?
Oh, ara li agrada més la terra.
Donchs t' has errat, veus? Perque de totas las passadas s' ha entossudit en plantar vela, y mar endins se 'n ha anat ab el Pau i el Vímat, que passarán una nit!...
No la passarán, perque l' Agata voldrá tornar á terra aviat. Oy, Gregori?
Sí que m' ho penso. Sino que tu 't callas.
Sabeu que l' Agata d' ensá que festeja al Pere Mártir presum d' alló més? Jo 'm penso qu' ara 's renta y 's clenxina un cop cada dia. Si fins enjega unas canturias!...
Aixó d' enramarse 'l cap diuhen que vé de la seva terra.
Ho deu tenir á la sanch, com altras cosas.
No se 'n parla d' aixó aquí ni enlloch; que ja us ho vaig dir, que la pobreta era com... com tu.
Com la Catarina, nó.
Donchs perque festeja al Pere Mártir.
Es clar, aixó. (Totas ho dihuen.)
Diu l' oncle que no crideu, que s' amohina.
Es el Baltasanet que 'ns renyava.
Vosaltres, que sempre sou las mateixas; que quan vos pensavau que 'l Pere Mártir festejava á la Mariona també la bescantavau com ara á l' Agata.
Aixó vol dir que á totas las hi agradaría que las festejés el Pere Mártir.
Angela; aixó es enveja.
Jo de primer me quedaría per vestir sants!
No cal que us escarrasseu, que no hi pensa ab vosaltras.
Ni ab tu, ves!
Ni ab mí, just. Y ahont es ara l' Agata, Baltasanet?
A la pesquera.
Ja vindra desseguida, ja; no t' amohinis.
Potser també hi ha anat el Pere Mártir com aquell dia.
No hi ha anat, perque 'l Gregori no vol que hi vagi; y perque tothom hi fa mals papers en aquesta mena de festejos. (Totas ho aproban.)
Sabeu que totas... totas sou unas malas llenguas? Y la Catarina la primera.
Jo?
Donchs moltas cosas, y ben lletjas, vaja, ja que 'm diheu mala llengua.
(Qué voldrá dir aquesta?)
Veus, aixís, dihent las cosas sense dirlas se las pert á las minyonas. (Riuhen.) Y aixó es pecat mortal.
Be, qué vol dir la Catarina?
Quan arribi l' hora de saberse, tot se sabrá.
Parla ara, dona.
Sí, ara. Mala negada!... Si no enrahona ne faré una jo!
No, pare, qu' ella té rahó, vaja.
Donchs ara m' hi fico jo, y dich qu' ets una embustera.
Jo embustera, jo?
Digas (Als altres.) Que diga!
Sí, una embustera, perque 'l Pere Mártir la estima... de per riure á l' Agata.
Donchs ara ho sabréu tots: el Pere Mártir...
Catarina, de cap manera!
El Pere Mártir...
«Qe li donarém — á la pastoreta, — que li donarém — per aná á ballar. — Jo li donaría — una caputxeta, — y á la montanyeta — la faría anar. — A la montanyeta — no neva ni plou, — y á la terra plana — tot lo vent ho mou.»
L' Agata!
Que torna!
No! Que ja es aquí!
Si ja ho he dit jo que aviat tornaría!
Tot s' ha acabat. Un' altra conversa.
Ara que ho anavam á saber! Malviatje!
Y quin cantar de contenta!
(Canta, canta fins que 't reventis cantant! Y s' ho ha arribat a creure qu'era seu el Pere Mártir, la bestiassa!)
Y ara tothom bona cara, eh? Sentiu? Bona cara, perque...
«Sota l' ombreta, — l'ombreta, l' ombrí» (Ara entra.) Bona nit. (Seguint cantant.) «Flors y violas — y romaní.»
Es clar que sí. (Las noyas riuhen.)
Sols de mirarla á la cara ja 'm trobo més jove.
He anat á deixar la panera. Qué feu aquí tanta gent?
Venim á cobrar nosaltres.
Sabs, Agata, que 't trobo molt cambiada fa alguns dias?
Per be ó per mal?
Per be, dona, per be.
Ah, sí. D'ensá del dia en que m' estimo al Pere Mártir. Heu sentit aquesta cansó que cantava? Ell me l' ha ensenyada: diu que no l' havía cantada més de desde qu' era remenut, quan tenía mare; y que jo li feya pensar en sa mare. Escóltala, Mariona; veurás qu'es bonica.
Ay, ves; no m' agradan cansons de la velluria.
Vos, Catarina.
A mí, á mí, corre.
Veritat, Baltasanet que no li teniu gayre gelosía al Pere Mártir?
Gelosía... jo?
Com que 'ns teníam de casar jo y vos, sabeu?
Be, ja hi seréu á temps, sogre, quan la deixi el Pere Mártir. (Totas riuhen.)
Quan me deixi á mí ell?
Sí, sí; y més val que t' hi vagis fent, pera quan arribi.
Es que no 'm deixará may á mí el Pere Mártir! (Se n' hi emburlan.) May! (Cremantse. Riallas.) May!
Y per que no 't deixará may á tu? Veyám, per qué?
Ay, ay, perque m' estima de bo de bo! Perque jo me l' estimo, que no sé fins ahont me l' estimo; y perque si 'm deixava jo no ho podría resistir, y Nostre Senyor el mataría.
Es á dir, Agata, que si 't deixava per altre y se n' enreya de tu Nostre Senyor el mataría? Y cóm ho sabs que Nostre Senyor ho faría?
Perque 'l mataría jo. Y, mírat, matantlo jo!... (Cantant baix.) «Que li donarém — á la pastoreta...»
Calla, calla, qu' estás dihent disbarats.
Qué sab ella, qué sab ella!
Donchs per qué 'm volen fer patir aquestas! Mariona, veritat que m' estima 'l Pere Mártir més que tot lo del mon, veritat?
Si t' ho diu ell... será veritat.
Y veyám, veyám, quan vos caseu?
No 'm parlém d' aixó nosaltres.
Oh casar, casar!... Passan alts.
Es que us hauríau de casar, perque hi ha cosas...
Es á dir, que trobeu que 'ns hem de casar desseguida, vos?
Y sí!
Bueno: ens casarem desseguida. (Tothom, menos la Mariona, riu; l' Agata també.) Sí, sí; desseguida.
Que no ho veus, ximpleta, que se t' enburlan!
Que se m' enburlan?...
Vaja, per molts anys.
Ala, fastigosa!
Digas, ab vida vostra.
Deixéume! Tant contenta que venia jo y m' han posat... que ploraría!
Y que no ho veyeu qu' está fent el bon Jesús d' aquesta xicota?
Agata, m' ho contarás tot; y veyám com váreu comensar ab el Pere Mártir.
Comensar... comensar... Ves qui ho sab aixó! Que ho sabeu vos quan ens trovém á la barca y per tot es nit fosca en quin punt se comensa á fer dia? Agafeulo aquell punt! Donchs allavors ens vam comensar á estimar, y quan ens en vam adonar ja s' havia fet dia y 'l sol era enlayre. (A las noyas.) Que no us ha passat aixó á vosaltres? Eh? Jo 'l que sé es que 'm sembla quan es aprop meu 'l Pere Mártir, que no es aquell Pere Mártir que vosaltres coneixeu. Cá! Si vosaltres no més coneixiau 'l roser y jo conech las rosas! Y, vaja, que ell no se 'n havía estimat á cap altre: com que jo soch la primera. (Se n' hi enriuhen. Ella segueix rabiosa.) Y ell no m' enganya; y ell á mí no 'm diu cap mentida. Y ara no 'm faréu plorar, no: qu' estich contenta, contenta! Rabieu vosaltres, rabieu, que jo soch ditxosa! (Cantant.) «Que li donarém á la pastoreta ... que li donarém per aná á ballar, etc.»
Jo no sé com ho fá que las engresca aquest home!
Oh, y el que dura després, quan ell las deixa!
S' hi te de posar remey, perque ella hi está boja. Donchs com vos ho preneu, Mariona?
Veyeu com m' ho prench: que 's te d' acabar aixó, que ja es massa.
D' aquí endevant, minyonas, y vosaltres, xicotas, cobraréu 'l diumenge al matí, perque acabat de sopar no m' agrada rebre cap disgust.
Ay, ay, ves!
Calla, dona.
Porta 'l calaixó, Mariona.
Es que nosaltres ab el pare no venim á cobrar, que venim á pagar l' arrendament de la barca.
Bueno: pera cobrar totas las horas son bonas.
Pagueu igual que li pagáveu al pare; y si jo us ho rebaixés el pare quedaría malament.
Es que...
Fora, fora.
Veuréu, noyas, avuy ens revenjarém totas del Pere Mártir.
Sí? Alsa.
Digueu, en sortint, als vostres germans que s' arribin á casa ab tota la colla.
Y qué farán?
Ja ho sabreu á fora.
Qui vol cobrar la setmanada?
Nosaltres. Nosaltres.
Dónalshi á cada una tres pessetas y mitja.
Ens haurian de pujar d' un ral, ves!
La teva mare no més guanyava tres pessetas, y tenía mes anys que tu.
Ja ho has sentit; l' arrendament igual.
Ja veurás aquesta nit quina rábia en Cinquenas!
Rábia? Per qué?
Tu ho has de fer ab el jovent del poble.
Aixó del Pere Mártir?
Y donchs!
Fuig, fuig!
Si fins á mi 'm va dir unas cosas l' altra tarde!...
Ah, sí! Ja veurás jo aquesta nit!
Míratel. (Per lo Pere Mártir.)
Alto á la justicia! Jo copo la banca!
Ah! M' has espantat, á fé.
Es que li vuy inflar las galtas.
Dissimula, tonto.
Donchs anem, peerque si no!... (Ella se l' endú fentlo callar.) Bona nit y bon' hora.
Ahont vás tant cremat, Gregori?
Que ahont vaig tant cremat? Vaig al dimoni!
Camina, home.
Es que!... (Furiós contra Pere Mártir.)
Passa! (Donantli una empenta surten.)
Ja vinch jo també, ja vinch. (Surt.)
Hem de parlar aquesta nit.
Ja parlarém demá, dona.
No, avuy, que l' Agata fá massas cosas, y jo no vuy seguir aixís.
Mariona...
(Ni jo tampoch. Se té d' acabar aixó.)
Pere Mártir, que no 'ns dius res?
Ah, sí. Ola.
Anéusen d' una vegada!
No heu cobrat? Donchs á fora.
Pero, Mariona, vina.
Pere Mártir, que no m' estimas com avans, tu? (Ell mira al cuarto de l' Agata.) Digas?...
Com avans... sí.
Donchs se té d' acabar aquesta comedia de l' Agata.
Gem, gem.
Ah, miratela! (Volent anar ahont es l' Agata.)
Qué li deyas á la Mariona? Li parlavas de mí, veritat?
Sí, sí, de tu parlavam.
Oy qu' es maca la Mariona?
Sí, maca! Apártat!
Mariona!
(Si no la deixa 'm tornaré boja!)
Sabs aquella cansó? Ja la sé tota, tota.
Y t' agrada? Dígamho que t' agrada.
Si m' agrada? Com que m' has dit que la teva mare 't feya adormir ab ella!...
Bueno, ja escrich.
A quanta gent la deus haver ensenyada, oy?
A ningú; malviatje 'l mon dolent! T' ho juro. Y aixó que sempre l' he sapiguda. Y moltas vegadas, quan he estat trist y sol, me l' he cantada jo mateix, baixet, casi sense dir re, saps? Y m' aconsolava.
Ay! Ara voldría aguantar á algú, á la Mariona... A algú pera ferlo adormir cantantli.
(Está llest: avuy es l' últim cop que veuré á la Mariona, y ab aquesta m' hi caso; y prou bojerías.)
Tu estás tristot; y jo no vuy que ho estiguis.
Y aixó 't posa trist? Donchs á mi 'm dona una alegria més regrossa! Y tant se m' endona que ho sápigan! Perque, qui m' ho havia de dir á mí que vindría un temps en que m' agradés tant ser al mon! Y aixó que ara 'l mon es més petit. Mira: está entre tu y jo: va d' aquí á aquí, y prou. (Va desde 'ls ulls d' ell als d' ella.)
Sí, Agata, sí; y quan tu 't vas acostant y 'ns mirém aixís, el mon se va tornant encara més petit. (Acostantshi ell.) Y ves ahont es el mon y el cel y tot entre nosaltres... (Va á besarla á la boca.)
No, aixó no! Y no hi tornis!
No escrich ni compto més jo!
Vaja, dona!
Ves dihent, ves, que m' agrada més sentirte!
Y que ho sé jo 'l que 't dich! Si m' he tornat de vell qu' era un nen petit, petit. Y tan cambiat estich que vuy cambiarho tot desde ara.
El qué vols cambiar? El qué?
Vuy ser un altre home; vuy poderte estimar á tu sola. Agata, estás disposada á tot pera ser la meva dona?
Y si! A tot.
En qui tens més confiansa al poble, pera que 't fassi de costat y 't defensi?
En la Mariona.
Oh, no, ella no: cap dona.
El Baltasanet.
Pero qué hi ha, Pere Mártir?
Que demá... (Mirant á la Mariona y contenintse.) No, no; ja ho sabrás demá mateix, Agata.
Que t' has enfadat ab mí per... el petó potser?
No, Agata, no.
Es que si t' has enfadat, fésmel.
Si no es aixó! Si t' estimo més encara!
Es que si tu no me 'l fas te 'l faig jo á tu. Que tantas cansons! Vina!
Agata! Agata!
Qué vols tu? Déixans estar á nosaltres.
Qué tens?
Qué hi ha? Qué passa?
Qué aixó es un escándol! Y si algú vol qu' enrahoni... enrahonaré d' una vegada!
Mariona! Mariona!
Pero qué tens?
Pero si tu has sigut la primera que has volgut que festejessin, y que ell vingués á casa nostra per l' Agata!
Y jo me 'l estimo, sí, y ell m' estima á mí també.
Calla, Agata.
Donchs ara no us heu d' estimar més! No us estimaréu més, no.
Qué diu la Mariona?
Y per qué, si ell s' hi vol casar ab ella? Per qué, veyam?
Pere Mártir?...
Oh, aixó sí que no ho passo!
Deixéula dir á n' ella, Cinquenas.
Donchs veus? Hem de parlar de serio d' aquestas cosas tu y jo.
Donchs sí que n' hem de parlar; y quan vulgueu.
Ara mateix.
Ara.
Sortiu vosaltres.
Jo me l' estimo, sentiu? y avans de renyirhi primer me 'n aniré ab ell.
Si jo ho vuy també, sí.
Qué li dirás al oncle?
No, que tot ho perdríam.
Ves, vés!
Pero vindrás?
Vindré. (Aixís me condempni! Per última vegada.)
Bueno. Ara parlarém nosaltres.
Aixó es lo que vuy. Y llástima que no puga dir tot lo que passa y tot lo que tinch á dintre.
Veurás: ab una cosa que 'm respongas ja 'n tindré prou jo. Quan te pensas casar ab l' Agata?
Que quan m' ni penso casar?
Demá si pogués; ara mateix.
Si pogués, si pogués.... Perque ella es pobre? Ja ho sabías al entrar á n' aquesta casa. Potser sí que tindrá rahó la Mariona, que t' has volgut embular de nosaltres.
Mireu, Cinquenas; encara que no ho sembli, tinch bonas entranyas. Sempre qu' he deixat á una xicota ha sigut.... perqu' he vist clar qu' ella ja m' havía deixat á mí de primer. Y á totas las qu' he tractat d' una manera diferenta de l' Agata ha sigut per... perque s' ho mereixían; y la que volía seguir el festeig era per diferents motius, may per un afecte desinteressat... de cap mena d' interessos. Voleu qu' us ho digui tot? Donchs á cuantas he festejat á tantas he tingut mevas, ben mevas; sols á una no la he tinguda y es á l' Agata. Donchs ab aquesta m' hi casaré: per la memoria de la meva mare que m' hi casaré! No sé si no ha sigut meva perque ella no ho hauria volgut serho, que fins m' ofen tractantse de l' Agata pensar en aquestas cosas... Sols sé qu' avuy encare festejém igual que dos nens.
Veurás, no 't sé escoltar, perque te 'n vás d' una cosa al altre. Ab aixó, no fugis d' estudi, y al grá. Quan al poble 's deya qu' anavas per la Mariona, jo 'm vaig posar que no hi veya, perque 'ls diners meus, saps, no tenen de ser pera un perdut com tu. Ara, en quant á l' Agata, com que jo no hi tinch res que veure, perque prou faig en ferli de costat, ja es altre cosa; y per aixó t' he deixat entrar á casa á qu' os féssiu. Ara, t' ho diré ab franquesa, si t' hi casas jo diners n' hi donaré; li donaré alguna roba qu' ha estat de la dona y algun llensol.....
No us dedineréu, home.
Es que si no t' hi casas totseguit aquí no hi tornas més. Ja ho saps ara.
Es á dir que jo us faig un favor emportantme á l' Agata?
Ab franquesa, sí; perque si tu la deixavas, ab la mala fama que tens y ab alló de que té sanch d' heretje, l' hauriam de rosegar sempre.
Donchs per tot demá quedará llest aquest assumpto á gust vostre y al meu. Ab aixó ja podeu comensar á donarme las gracias, y si ho sapiguessiu tot, encare me las donarías més complertas.
Que vols dir?
Tens de tancar de cop ab una altra dona, eh? May en farás net d' aquestas cosas!
Donchs, sí, ab una altra dona. Mes jo us prometo qu' ho vaig á acabar aquesta nit de bonas en bonas, y si no pot ser, de cualsevol de las maneras.
Donchs, bueno; fins á demá, y, ja ho saps, li donaré algun passament de roba.
Gracias. Guardéuho tot pera la Mariona.
Qué diu 'l Pere Mártir?
Que tu li haurás posat las esmorrallas.
Per l' amor de Deu no triguis!
No trigaré. (Y quin fástich que 'm fás ara!)
Qué us ha dit, veyám?
Que tot va bé. Bona nit.
Per quí va bé?
Ay, ay! Per l' Agata.
Es clar, per mi, y donchs?
Donchs t' erras, ho veus? Donchs t' erras.
Per qué m' erro, Mariona?
Déixam anar!
Y ell t' estima a tú? Y com ho sabs que ell t' estima, veyám, com ho sabs?
Perque m' ho ha dit; perque m' ho diu cent cops cada dia.
Ximple!
Mírat, va trigar molts dias á dirmho; y devegades semblava que li feya pena que jo l' estimés tant, y li sabés greu que la gent ho veyés que m' estimava. Si fins quan tu venías s' apartava de mí; y aixó que jo li deya que tu n' estavas contenta. Fins ahir que 'm va dir que volía rompre. . unas cadenas, per esser tot meu, sabs, tot meu. Ves si m' estima!
Donchs: mira no te 'l tens d' estimar més á n' aquest home!
Mariona! Y per qué?
Perque jo no ho vuy que te l' estimis. Perque ell se 'n estima una altra, y á tú t' está enganyant; que ha jugat ab tú com ab una criatura.
Ell me diu que 'm vol á mí; y no hi ha ningú més dintre del seu pensament!
Ningú més! Ningú més!
Si jo 't dich que t' enganya! Si jo la conech á l' altra com te conech á tú! Més qu' á tú!
Donchs digali qu' es meu el Pere Mártir; que será 'l meu marit per tota la vida.
Qu' ell será 'l teu marit? Tórnamho á dir, aixís, cara á cara! (Agafantla pe 'l coll.)
Mariona?!...
Primer ho diré tot jo! Primer!...
Que te l' estimas tú potser?... (Ab rábia.) Mariona!
Jo al Pere Mártir? Jo? Per qui m' has prés á mí? Jo... lo qu' he volgut es avisarte pe 'l teu bé. Com que 'ls meus pares te van tenir com á filla... Per aixó t' ho deya.
No 'n parlém més d' aixó. Mírat, jo t' he volgut aconsellar, y tú t' ho has prés malament: fora.
Mes, no estás enfadada ab mí? Veritat que no ho estás?
No, gens, gens.
Donchs deixa que t' abrassi com quan eram petitas. (Li posa la má á la espatlla. La Mariona la deixa fer.) Bona nit y bon 'hora. Té. (Besantla.) Fesme un petó tú ara; de cor.
Y per qué nó?... (Retrocedint rabiosa.) No! No te 'l faig!
Mariona?... Qué 't passa?...
Res, no tinch res! Déixam!
Mariona!...
Deu meu! Qu' es aixó? Potser sí que la Mariona se l' estima! Aquesta malicia per mí, y aquest neguit... No, aixó no; si ella va ser la primera que 'm va parlar del Pere Mártir... Y 'ls primers dias me cridava quan ell venía... (Pausa.) Els primers dias sí, mentres ell no m' havía dit gran cosa; després no 'm cridava, y ell devegadas parlava ab ella tot baix, y callavan quan me veyan... Deu meu, quina angunia, Deu meu! Eh! Jo no vuy creure res d' aixó; pero vuy aclarirho tot. Y ara mateix, que jo no 'm dormiría aixís.
No haguessis jugat tan fort.
Es que m' estava escoltant al Gregori; y total he perdut tres pessetas.
Encara sou per aquí? Lo que 's te que fer es anársen al llit tothom, que 's gasta massa oli.
Es que aquest ha perdut tres pessetas.
Bueno, bueno, que las busqui. No eran pas mevas. Bona nit tothom: y á descansar que també li convé descansar al oli.
Sabs el Móllera? Ha perdut tres pessetas. (Ella no 'l sent.) Que ha perdut tres pessetas.
Si no t' escolta, home!
Potser ja sap alguna cosa d' aixó que traman.
Y qui vols que li hagi dit? Si ella ho sapigués ja no hi hauría cas: y per aixó el Gregori no 'ns ha dit res á nosaltres; per por de que ho xerressim.
Es que 'm sap greu per aquesta. Y, vaja, que ho hauriam de desbaratar.
Sí, xerra, y renyirás ab la Filomena. Jo li he promés á la Lluiseta que no diria res.
Pe 'ls seus germans, que hi serán á la saragata. Créume, anemsen al llit.
Anemhi, donchs.
Es que sembla mentida d' aquesta!
Espérat. Veurás: á mi una vegada 'm volian treure d' aquesta casa, y l' Agata s' hi va posar y, mírat, encare hi soch.
Y qué vols dir?
Que no 'm puch aguantar més. (Cridantla) Agata. (No 'l sent) Agata! (Agafantla per un bras.)
Qué hi há?
Hi ha que.. Veurás, clar: que no 'l deixis entrar més de nit al Pere Mártir.
De nit? No t' entench.
Pts! Anem al llit, anem.
Que s' ha sapigut tot pe 'l poble; y com que 'l van veure l' altre nit qu' entrava per la finestra...
Vaja, donchs! El teu xicot.
El Pere Mártir.
Mentida! Aixó es que 'm volen mal! Mentida!
Veus com ens han enganyat aquellas?
Qui es qu' ho fa corre? Quí?
Veurás: ho han escampat la Catarina y 'l Gregori; qu' ell el va veure com s' hi enfilava. Ho saps? Y, mirat, pera aquesta nit tenen... que volen moure un escándol pera pérdret á tu y á n' ell.
Pera pérdrens?
Sí, sí. Sembla que no 'ns vulgas entendre!
Si 'm crech qu' ho estich somiant aixó que 'm diheu! Ba, ba, es que vosaltres heu begut massa aquest vespre.
Ara 'ns diu borratxos!
Nosaltres serém borratxos, pero tu...
(Ay pobre de mí! Si fos veritat qu' ell entrava en aquesta casa jo voldría morirme!)
Com que l' han vist!
Sí l' han vist!
Que no us en aneu al llit encare?
(La Mariona! No la vuy veure, no la vuy veure!)
Tu 'n tens la culpa, ximple!
Tu qu' has comensat, embustero!
Aneu al llit desseguida! (Avansant á la escena.)
Com jo embustero. Y si tens rábia perque has perdut...
Qué n' has de fer?
Y tu?
(Gracias á Deu! Tots fora! (Treu la balda de la finestra.) La finestra ajustada. Ja está. Y ara que vinga.)
(No ho crech; y no sé qué ho fá que 'm xuclan cap á aquesta sala. (Pausa.) Té, si dorm tothom aquí, y no més jo estich neguitosa y tremolant! Ba, ba, 'l veuré demá y li diré quina ha sigut la meva angunia. (Va cap al seu cuarto: de cop s' atura y 's gira á mirar cap á la finestra.) Perque m' ho han dit aquells, que no puch treure els ulls de la finestra! (Se 'n hi vá.) Ah! No está tancada! Com ha sigut aixó? (L' obra y treu 'l cap fora retrocedint després.) Hi ha un home abaix! Quin espant! (Torna á la finestra) Tancaré: sí; tancada. (Ha tancat: per una escletxa escolta.) Pujan! Oh! (Pausa.) Donchs que pujin, qu' entrin! (Obra la finestra.) Té, té; ja está, oberta. (Retrocedeix tambalejant.) Deu meu! Deu meu! (Va entrant Pere Mártir.) Y ha sigut veritat!)
Ja estarás contenta: ja 'm tens aquí, Mariona.
Ah! Mariona!
Quí? Quí ets tu?
Has vingut per la Mariona! Y m' has enganyat á mi!
Agata! Cóm te trobas aquí?
Y cóm t' hi trobas tu?
Agata?
Calla, no cridis!
Si jo vuy que ho senti tothom y que 't vegin, perque 't conegan!
No, que 't perts!
Res me fa pérdrem, si ja ho he perdut tot ara! (Cridant.) Mariona!
No, que jo t' estimo!
Apártat, lladre!
Pere Mártir. (Avansant cap al mitj.)
Ja la tens aquí! (A ella.) Mariona! Mariona!
Quí ets?
Jo, que te l' entrego al Pere Mártir!
L' Agata!
Té, prenlo, es aquí, aquí. 'l teu tracte, 'l teu home!
Agata!
Au, abrással y endútel! (Rihent.) Bona parella á fe de Deu, bona parella! La guilla ab el guillot y de nit! A jeure! A jeure!
Agata, tu no sabs!... (Riu l' Agata.)
La tafanera! La desvergonyida!
Calla tú! (Riu Agata.)
Y per qué 's te de ficar ab nosaltres ella?!
La desvergonyida jo! Y m' ho diu una bagassa, una perduda!
Y tu 't morts de rábia perque ell me vol á mí; y á tu ni per bagassa t' ha volgut! Y jo me 'n alabo devant teu de que es meu, no més que meu el Pere Mártir!
Oh! Llum! Porteu llum, que li vuy veure la cara á aquesta dona!
Agata, per Deu!
No 'n tens de Deu tu!
Mariona, al teu cuarto!
Y ella ab tu aquí?!
Estém perduts! Ens han sentit! Anéusen dintre! Anéusen!
Ves! Fuig! (En Pere Mártir va cap á la finestra.)
Ara té por el valent! Llum, llum aquí!
Rehira de Deu!
Qué es aixó?
Oh, l' oncle!
El Pere Mártir!
Era á aquí dintre!
Oh! Agata?
Venía per la Mariona!
Venía per tú!
Agata!
No, per ella! Per ella!
Lladre, mala dona!
Tú, tú ets la lladre! La lladre!
Oh, deixéume que la faré á trossos!
Jo á tú! Jo á tú!
Deixéume! Deixéume!