La filla del mar - Acte Primer
| Sou al capítol «Acte Primer» | |||||
| La filla del mar | |||||
|
Portada | Acte Segon | 
| ||
Al devant lo mar. A la dreta, en primer terme, una casa de pescadors; en segon terme barcas sobre la platja; y en últim terme, avansant sobre'l mar, rocas practicables. A la esquerra, en primer terme, una casa gran ab escala esterior que vagi al primer pis; en segon y últim terme rocas y arbres. Es al matí.
CATARINA, LLUISETA, FILOMENA, RUFET y MÓLLERA. Devant de la casa de la dreta la Catarina encendrá un fogó de terrissa y courá menjar. Devant de la casa de la esquerra la Lluiseta y la Filomena, assegudas á terra, apedassan una xarxa. Més enrera, cap á la banda dreta, en Rufet y en Móllera fan una barca qu' está enderrerida. Al aixecar lo teló triga á comensar lo diálech, sentintse picar en lo trevall á en Rufet y á en Móllera.
Filomena.
A que t' endevino en qué pensavas ara? Pensava en el Pere Mártir.
Sí, en el Pere Mártir! Me fa un fástich, si ho sapiguesseu!
Es que sí que 'n fá de fástich. Ab un urch que tragina 'l ximple! Pst! Se pensa que totas las xicotas se trastocan per ell!
Es á dir que vosaltras no 'l voldríau?
Ni á pes d' or.
Ni que se m' agenollés devant.
Com que 's diu qu' ha tornat rich; que son oncle li va donar moltas doblas de cuatre.
Que li heu vist la bossa vos? Sabeu qué ha fet son oncle? Tornarlo á embarcar, perque á l' América feya com aqui, 'l dropo.
El Pere Mártir rich! (Cridant.) Que no ho sents, Móllera?
La Catarina, que 's pensa que va portar una fortuna del Montevideyu.
Sí qu' es rich, sí; y bon mosso, y més rumbós que tothom de la costa: ja está dit.
Esplícat. Rufet, esplícat.
Jo no puch sentir que devant meu se l' alabi á n' aquest pocavergonya! (Tornantsen à trevallar.)
Poca vergonya? Y per qué ho dius aixó?
Perque sí, ho sabs?
Perque enganya á las noyas.
Próbaho tot aixó que dius del Pere Mártir, próbaho, home.
Donchs sí qu' ho probaré, sí.
Deixeu dir al Rufet.
Donchs deya que es rich perque no trevalla, y tot el dia estrena corbatas. Y deya qu' es bon mosso y rumbós per... per qu'ho es, y perque totas se 'n enamoran; y si enganya á las xicotas, que diu aquesta, es perqu' ellas se deixan enganyar.
Que 'm vinga ab salamerías á mí, el maco d' andaras!
Y á mí, que de la primera plantofada!...
Be, no se 'n parla més del Pere Mártir. Y au, Rufet, que 's fa tart. (Anant à trevallar.)
Qu' ho digui la Catarina que ja es casada, sino es guapo el Pere Mártir.
Per la seva xicota sí qu' ho deu ser de guapo: per mí... qué vols que t' hi diga?... Jo ja tinch al Gregori.
Y quína ese la seva xicota ara, perque jo ja m' hi he perdut.
Si tornas á parlar del Pere Mártir t' espabilo jo á tu.
Y qué n' has de fer tu de mí?
Que n' haig de fer? Que tens de parlar de mí tot el dia. Ho sents? Que ja ho saps qu' hem de festejar.
Mireu, me desespera aquesta xicota!
Veus? Jo á la Filomena me la estimo tant com tu á la Lluiseta, y no 'm fa res que parli del Pere Mártir: com que sé que no me la té de pendre.
Es clar.
Ni á mi la Lluiseta.
Com que no 'm tens tu. Mireu qu' es tossut l' home!
Y no 'n fassis cas.
Y per qué t' hi ficas tu?
Perque li dona la gana, ximple.
A quí dius ximple?
Déixaho corre.
Es que m' ha dit cosas agraviosas.
Perque t' ho buscas.
Que jo m' ho busco? Malviatje!
Qué li vas á fer á la Filomena?
Donchs t' espabilaré á tu.
Y jo t'esguerraré la fesomia.
Anéusen, lladres!
Móllera!
Rufet!
Que 'm tireu sorra al menjar!
Ves que n' hem de fer del Pere Mártir!
Val més que 'ns entorném á trevallar.
Sembla mentida! Dos companys que sou!...
Jo ja l' hauría acabat aquest estrip de la xarxa.
Y jo que tinch molta feyna! Y no pot trigar la barca!
Y quí son ab la barca?
El meu Gregori, 'l sogre, 'ls dos de cal Romesco, y l' Agata.
Mireu que es prou l' Agata! S' estaria sempre á dintre l' aygua!
Oh, es clar, com que n' es filla. (Acostantse a las xicotas.) Altrament, noyas, quau vulgueu parlar del Pere Mártir, feuho que aquells no ho sentin.
Aixó mateix. Sino que no n'hem de fer res d'aqueix poch senderi.
Es clar que no. Y... qui festeja ara, á qui?
Qui? La Tereseta Blancas.
Qué sabs tu, qué sabs tu! La Tereseta Blancas se 'n ha anat avuy mateix á servir á ciutat.
Voleu dir?
El pocavergonya!
Y haventla festejada ell, ves qui s'hi hauria casat ara.
Es que la Tereseta es un cap vert.
Avans de festejarla 'l Pere Mártir, no ho era.
Y la Maria de cal Llorens, que no ho era una bona minyona? Y ves quina paga li ha donat ell!
Es que diuhen que la María...
Jo 'm penso qu'aquellas tornan á parlar del Pere Mártir.
Au, trevalla!
Y tantas n'ha fet que si tinguessim vergonya avuy mateix l'en treuríam del poble, després de donarli un fart de llenya!
Be, be: á quí festeja ara?
Jo prou que m'ho penso.
A quí?
A la d'aquí devant. (Tornant à la feyna.)
A la Mariona?
Es clar que vol dir á la Mariona; perque la pobra de la Agata...
Veureu. Ell passa y traspassa; y no hi ha dia que no 's fiqui á la casa ab escusas de que vol comprar un llaut al oncle d'ella.
Vetaquí perque, quan ha baixat la mariona, ell se'n hi ha anat al darrera. Y es clar, la deu haver aconseguida. (Mirant cap á la banda esquerra.)
Cá, dona, cá. La Mariona no pot ser; perque jo he sentit á dir al seu oncle que si el Pere Mártir festejava una xicota qu' ell en disposés, més se la estimaría morta. Y com que fa de pare á la Mariona, que li vol deixar tot...
Ves si seria la Agata! Si es boja l'Agata!
Y que'n parlin!
Veyám que hi diheu vosaltres. A qui festeja el...?
Res, res. Aneu.
Volém saber qué déyau.
Deyam... que...'l que s'enamori de l'Agata encara té de néixer.
Veus?
Aixó déyau?
Sí, aixó: perque l'Agata, com que Deu sab si es cristina, y ni se sab d'ahont ha vingut, ja ho coneix ella mateixa que ningú la voldrá may. Ara la Mariona, com que ha tingut tants embolichs ab altres... La Mariona ja es altra cosa. Veritat, Catarina?
Oh, la Mariona prou.
Bueno, no potser l'Agata, es clar, mes tampoch la Mariona, perque ja us he dit qu'ell...
Donchs deyam... qu'ell, el Gregori, es á pescar á la barca.
No: que déyau ell y parlávau de l'Agata.
Qu'es tossut aquest Móllera!
Y l'Agata que no es á pescar ab el Gregori?
Es que déyau éll, éll.
Y que tantas cansons! Donchs sí, qué hi ha? Parlavam del Pere Mártir.
Ay, malviatje!
Encara una persona's tornaría muda ab aquest!
Ay, malviatje el mon!...
Calleu, calleu, qu'ara ve el Pere Mártir.
Y ab la Mariona al costat.
Sí, sí, ab la Mariona. Festejan, sí que festejan
Ara ho sabrem. Cada hu al seu lloch y escoltemlos quan passin.
Fem com que no'ls veyem
Vosaltres á la llanxa.
No vuy que se'l miri la LLuiseta.
Aném, aném.
Fem las distretas. Ara, ara.
CATARINA, LLUISETA, FILOMENA, RUFET, MÓLLERA y MARIONA y PERE MÁRTIR. Vindrán del camí de la esquerra qu'es en segon terme; atravessarán la escena per entre la llanxa que fan en Rufet y en Móllera, y la LLuiseta y Filomena, y desapareixerán per lo primer terne de la dreta, passant per devant de la Catarina. Avans de presentarse á la escena s'ha d'haver sentit la rialla de la Mariona, y després una rialla al plegat de Pere Mártir y ella.
Veurás, diuhen que jo soch com una mena de barca qu'ara se'n va cap á un costat, ara se'n va cap á un altre, ara fa la girada en rodó... Y aixó, mira, no es culpa de la barca, no, sino del timoner.
Veus com tu mateix ho dius, qu'ara vas cap assí, ara vas cap allá...
No, no; es qu'ara la barca es á port, y el cor ja no fa de timoner, que fa d'áncora, Mariona.
Calla, escoltan.
Si? (Als altres.) Bon dia á tothom.
Déixals.
Donchs com te deya: la meva estimació es tan gran com...
Veyám, com es. Veyám.
CATARINA, LLUISETA, FILOMENA, RUFET y MÓLLERA.
Heu sentit? Festejan.
Sí que festejan.
Tan pocavergonya es ell com ella.
Veus? No la festejará á la Lluiseta, qu'ara té á la Mariona.
Maria Santíssima, ja s'ha fet seva á la Mariona!
Hi va per cuartos l'home. Y ella, la bleda assoleyada, rihent! Ah! (Ab fástich.)
Vaja, que no'n sabeu vosaltres de dir aquestas cosas de... l'áncora y'l timó: y que ho ha fet anar ab una gracia!
Donchs á mí m'ha agradat sentirli.
Yu, qu'ara't pendrá la Filomena!
Bé, á tu no t'ho dirá may aixó.
Potser perque jo no ho vuy, ves! A tu si que ni t'ha mirat.
Be, á cap de les duas. Prou, prou.
(Fan cas d'unas cosas aquestas!) Bojotas, més que bojotas. Qué n'heu de fer vosaltres d'aqueix home? Tot el dia ab lo mateix! Ja us ho he dit: á n'ell li clavaria una bona pallissa, y de cap á mar.
Ay, ay! Y per qué us hi enfadeu vos?
Jo? Per... per aquestas.
A mi'm fa un fástich!
Ay sí, sí!
A nosaltres?
A mí, por?
Tu, Catarina, no l'haurías pas vista á la neboda?
Ara mateix l'hem vista. (Ell va baixant.) Y que á fe de Deu anava ben acompanyada!
Sí, sí, ab el Pere Mártir.
La he fet anar á comprar dos ciris. Com que s'ha de dir missa de l'Agata avuy... Deixéume seure.
Donchs ha passat per aquí, que vindría de cal adroguer y anava á l'iglesia.
Oh, aixó es un cop al any; perque tal dia com avuy l'Agata va venir el primer cop al poble d'aquella manera tan estranya. (A Rufet y Móllera) Y vosaltres á trevallar, que d'avuy en quinze la vuy llesta aqueixa barca. Jo ja ho hauría deixat corre aixó de la missa, perque á l'Agata prou faig ab tenirla ab nosaltres; pero'l Baltasanet es tan tossut!...
Pobre sogre! Ell diu que'ls pares de la mariona van prometre á Nostre Senyor que cada any la farían dir la missa.
Pero'ls pares de la Mariona ja son morts.
Vaja, home, vaja, que no es pas tan gran sacrifici. Y si á la Mariona la feu pubilla de podeu fer aixó per la pobreta de l'Agata qu'ells s'estimavan tant.
Quína sort la Mariona, avi Cinquenas!
Ja será rica, ja; més que tothom del poble, encare que te'n enburlis.
No vuy dir per aixó. (Riu Catarina.) Pe'l promés, home, pe'l promés.
Escolta, Rufet, no 'n sap res l'avi Cinquenas.
Com Mare de Deu?
Be, de qué parleu are?
Si ell, m' enteneu, ell, al devant de casa vostra ja ha deixat anar l'áncora.
L'áncora? Quina áncora? Ves tu, Catarina, si las entens á n' aquestas.
Si ho sap tothom: que la Mariona y 'l Pere Màrtir festejan.
Que la Mariona festeja al... (Tots fan que si.) Vaja, vaja, gireu full; no m'agradan aquestas bromas.
Mireu'l Cinquenas com fa l'orni!
Jo 'ls casaría tot seguit, y... tothom viuría en pau al poble.
(Tant com en pau...)
Es que no es veritat aixó que 'm diheu.
Qu' es cas!
Donchs sí qu' es veritat, sí, que nosaltres ho hem sentit aquí mateix.
Qué heu sentit, veyám, qué?
Amoretas.
Y la manera de dirho ell.
Y el riure d'ella.
Ben clar, ben clar no hem sentit res.
Ah! Ja m'ho pensava.
Donchs ben clar, sí, jo , jo; que ab lo que deyan ja n'hi ha prou. Y que vos... no teniu vergonya si ho consentiu.
Es que això no ho consentiré may: perque ell es un perdut, un jugador.
Sí, y sabent lo qu' es, heu deixat aficionar á la Mariona, donantli entrada á casa vostra.
Sí, perque'm deya qu'are vol trevallar; y fins li he donat preu del llaut.
Donchs, ja'l te'l llaut. Y carrega y tot.
Mírat, avans de consentirho més m'estimaria que la Mariona se'n anés ab sos pares al cel. Ab aquest perdut de platja!
Com que ja hauréu fet tart; perque jo no sé com s'ho fa que las enamora totseguit, y totseguit se'n cansa. (Pero ellas ja son desgraciadas per tota la vida.)
Donchs la Mariona no hi enrahonará més: y si hi enrahona la desheredo y la trech de casa. Y si m'apura faig testament y ho deixo tot al meu germá de Vilardida.
Aixó. Y ja veuréu com ell la planta totseguit.
Sí, xerreu, y mentres vos os esteu aquí, ell per allá abaix la ensoborna.
Donchs no l'ensobornará més; perque are mateix ho acabo. (Tots ho aproban.) (Hont és la Mariona? Ja ho veuréu si ho acabo.)
Ola, Cinquenas. Are mateix he deixat á la Mariona.
Es que la vuy véure jo.
No cal que hi aneu, que ja vindrá desseguida; m'ha dit que la esperés aquí.
(Míreu, jo'm fereixo!)
Veuréu; me la he trobada que sortía de casa vostra...
Es qu'hi venías per la barca á casa.
Y que si me la veneu li mudo'l nom totseguit; y farém un bateig en que tot se vessi, que ja tinch pensat el nom. Li posarém «La hermosa Mariona.» En qu'es bonich? Pintat d'un vermell fí: «La hermosa Mariona.»
Per qué calleu vos?
(Ja veurás jo á n'aquesta arrastrada!) (Volent sortir.)
Alto! Per aquí no's passa. Ni feu aquesta cara tan seria. (Tothom riu dels apuros d'en Cinquenas.)
(Per Sant Jordi i l'aranya!)
Que no ho vuy que'm feu la cara de penas quan vinch de fer una acció bona, vaja!
Tu fer bonas accions?
No més una per això. No ho creyeu vosaltres? Petita s'entén.
Sí que ho creyém, sí.
Y que no será petita, no.
Y qui'ls paga aqueixos ciris?
Qui'ls té de pagar? Aquesta persona. Y encare aixó no es res, que li he entregat diners pera que sortint de la missa fassi caritat als pobres de per aquí... A tots. Mireu si m'he desdinerat, mireu, té, buyda.
Tu ray qu'ets rich.
Ho era de rich, que ja se m'acaban. Pero jo ray que sempre tinch sort. (A n'en Móllera que se'n emburla.) N'he tingut tota la vida de sort. Volste jugar que si ara surto ab una barca, per mal temps que's giri la torno curullada de peix?
Per que hi escamparás dinamitra.
Pts, dinamitra! Y que si á una carta hi poso una dobleta me'n omplo las butxacas? (A n'en Cinquenas.) Vos que'n teniu tantas, au!
Ves, ves!
Sempre tinch sort, jo.
Perque deus fer trampas.
Trampas, bacó? No n' he fet may cap de trampa, jo. Y 'l que 't dich de la barca y de las cartas t' ho dich de las xicotas.
Vésten. (Ella no se 'n va.)
Me fas riure, vaja.
Créume, aquestas no hi están be aqui.
Pero per qué no us hi cuadreu?
No m'hi cuadro... perque fins me dono vergonya de sentirlo.
De sentirme á mi?
Be, per qué us enfadeu ara? Qu'us he fet cap mal jo?
N'has fet á molta gent; que per tu may s' acabarán les llágrimas al poble.
Que no'l sentiu, minyonas? Qu' us he donat may cap pena á vosaltres?
A mí no, per ara.
A mí tampoch.
Es que me n' empenediría tota la vida; perque sou més bonicas, y ab un garbo!... (Ellas riuhen) Mentres las xicotas me defensin, els altres que diguin lo que vulguin.
Be, sí. (Volent fer l' amable.) Pero á n' aquesta no la toquis. (A la Filomena.) A fora d' aquí desseguida!
Y tu per qué hi rius?
Ja ho saps: y mal me reventi si no ho cumpleixo. La Mariona no es per tu; y avans de serho, á n' ella la trech de casa y á tu faré que t' agafin y t' embarquin per forsa.
Aneu, aneu, Cinquenas, y espressions á la Mariona.
Per forsa 't faré agafar, per forsa!
Quina gracia que'm fa el Cinquenas! Així 's fa agafar á la gent! Se deu pensar que perque es el més rich del poble, posará en rengle las set barcas de pescar ab tota la gent que las hi te arrendadas, y 'm declarará la guerra... marítima. L' has sentit, Catarina?
Jo no n' haig de fer res d' aquestas cosas vostras.
Es clar que tu no; com qu' ets casada. Y qué tal te va ab el Gregori? (Ella no li respon: está ab lo cap baix arreglant lo menjar). Veyám, te l'estimas forsa? (Ella no respon.) Catarina?
Si? Forsa? (Acostantshi.) Més del que m'estimavas á mi? (Dubtantho.) Vaja!...
Es que jo no t' he estimat may a tu. Ni sé de qué 'm parlas.
Si ningú 'ns escolta, dona. Y ja ho sé: 'l passat, passat; que no seré pas jo qui ho fassi corre.
Com que jo 't desmentiría, y t' ompliría la cara de revessos.
Y farias molt be, veus? Com se va acabar lo nostre, se deuhen acabar aquestas cosas quan un se 'n cansa; sobretot quan ningú n' ha sapigut ni aixís.
Bueno, bueno. (Volguent dir que se 'n vagi)
Va venir un dia en que tots plegats, tu á mí y jo á tu, 'ns vam comensar... á fer fástich; y... llestos. Vaig llensar la clau del hort de casa teva á mar, ja ho saps... Y á tu 't va agradar més el Gregori; y...
Y encara gosas á parlarne, després que?... (Ab fástich.) Ah! Ja no me 'n recordo de tot aixó jo.
Be, si.
Qué, si?
Que sí que no t' estimava gayre, y que vam fer molt be d'acabarho, perque... (Constantli contenirse.) Tu no has tingut may ánima, ni gens de bon cor.
No m' ho deyas pas aixís alashoras!
Que no? (Fingint alegria) Perque no havía conegut encara al Gregori. Y á ell sí que me l'estimo, perque ell no més m'ha volgut á mí, y no voldrá may més á cap més dona.
Aixís m'agrada; que t'ho preguis rihent.
Que n' havías dubtat may de que tant se 'm endonava de tu com?... (Ab un moviment despreciatiu)
Y com volías que 'n dubtés, si... l'endemá, veus, ja ni m' enrecordava ni de tu, ni... Si alashoras va ser quan vaig empendre la xicota del molí Alt!
Sí, sí, ja ho sé, ja: no 't cansis.
Ara lo qu' haurías de fer tu es ajudarme.
Y sí.
Y m' ho gosas á proposar á mí aixó?
Es que si no 'm creuré que 't va saber greu; perque m' ho dius tot d' una manera...
Donchs sí que t' ajudaré, vaja, perque no 't creguis que 't tinch malicia. Jo malicia á tu, noy? Ets molt vanitós! Potser sí que 't pensas... Pts!
Be, déixaho corre.
Lleig! Fastigós!
Las paus, eh?
Las paus no, perque may ens hem fet la guerra. Y ara vésten que ja veig venir al Gregori ab la barca.
Donchs adeu. Y en senyal de que som amichs y que m' ajudarás, tócala. (Li allarga ell la má: ella s'aixuga la seva ab lo devantal).
Aixó ray. (Li va á donar y la retira) Eh! No, que t' enmascararía.
Amichs, sents? Y t' ajudaré.
Es que me 'n refio. (Desapareixent)
(Com hi ha neu que l' ajudaré; fins que 'l perdi. Gosarmho á dir á la cara lo que m' ha dit! Que li feya fástich! Y ara á rebre al Gregori, qu 'ell sí que m' estima, 'l pobre! Ah, ja es aquí la barca.)
Catarina!
Gregori!
Ves perque havíam de tornar a terra tan aviat! Tant bo que feya!
Y la missa? Que no te 'n recordas qu 'es per tu la missa, tribulacions?
(Bueno, que la diguin la missa. Avuy qu' anava tan be la pesquera!)
Au, minyons, agafeu las paneras y portéulas al carret. Tu, Vímat, que 't caurá 'l peix!
Té, ja han arribat!
Ja es aquí la barca!
Com ha anat aixó?
No 's pot dir mal per l' hora qu 'es.
Tú, Vímat, digas á plassa qu' avans de mitjdia torném á sortir, y qu' anirá be que 'l vent aflaca.
Agata!...
Qué hi ha?
Qué fas tota sola?
Res. Qué vols que fassi? M' anyoro.
T' anyoras? (Rihent) Tu? Y qué es lo qu 'anyoras?
No ho sé. Sino que devegadas m' anyoro més fort!...
Tu, mossa, lo qu 'has de fer, mossa, es acostarte al foch que t' assecarás.
Si, ara hi corro! Ja se m' assecará al demunt.
Catarina, l' Agata ha caygut á l' aygua.
Potser vols anarte á mudar á casa teva?... Per la missa, dona.
Ja estich be com vaig.
Veuréu, minyons y noyetas: ara quan toquin, tothom que vingui á la missa de l' Agata que 'n dihém, y després á esmorzar aquí qu' avuy jo pago; si no destralejeu gayre, ey. Y en acabar cadascú á casa seva y nosaltres tornarém á mar. Ey, tu, Agata, si vols fer festa perque 't vam salvar tal dia com avuy, no vingas á la pesquera.
Y qué hi faría en terra? (Riallera.) Si jo voldría estar sempre á l' aygua.
Com un peix, no, tu?
No ho sé jo de quina manera: sempre á l' aygua.
Per aixó has volgut ser pescadora, com els homenots.
Per aixó t' has tirat avuy á l'aygua.
Oy que no, que hi he caygut. Y de cap que hi he caygut, mala negada! (Riu animantse)
Y que deus haver fet un xap! (Riuhen tots)
Sí, ves si 'ns hi tirarém de cap á mar nosaltres!
Tenen por! No gosan!
Y si 'ns hi quedavam?
Per sortir, mira: picas á terra ab el peu, obras els brassos, y amunt! Ara, per no sortir may més... ajuntas els brassos ben estrets assobre 'l pit, com si estessis sola al mon y per despedirte, no tenint á ningú á qui abrassar, t' abrassessis ben fort á tú mateixa... y no tornarias may més assobre l' aygua. May més. May més.
Dius unas cosas devegadas!... (L' Agata riu fort.)
Veurás, no volém estar tristas nosaltres. T' hi deus haver deixat caure per broma á l' aygua tu.
Qu' us he dit que no! Tossudas! Que no!
Donchs com ha estat?
Ha estat... (Cambiant y al últim rihent) Veuréu com ha estat, veuréu. Donchs que al caure las dotze horas de la nit, el Baltasanet que feya d' arbororayre m'ha emprés dihentme: "Veyám, veyám, Agata, ara que comensa 'l teu gran dia com te lluheixes ab la fitora!» Perque avuy hem pescat á la encesa. «Que com me lluheixo? Ja ho veuréu ara!» Jo que m'he posat dreta á la prora, he engrapat l' eyna, m' he senyat, y á mirar sota meu dintre de l' aygua. Tot era quiet: ni una manxada de vent, y 'l mar planer, planer qu' una hi caminaría per sobre. Vetaquí que al cap d'un Parenostre 'm veig venir á la clara de l' aygua, cuhejant com una senyorassa, y més contenta! una surella; y rás, fitora avall; y rás fitora amunt: la surella clavada. Y l' ull viu altre cop! Calleu, calleu, qu' ara vé un retxetó més botzo y presumit! Semblava 'l senyor notari de vila: y rás, enmitj la esquena, y al cove. (Molt exaltada y festosa) Y després me veig que pujan á la llampa de l' aygua dos peixets més aixerits, que tant aviat eran de plata com d' or, l' un semblava que festejessin y s' anessin dihent cosas bonicas! Jo que poch á poquet he anat retirant la fitora perque no s' espantessin els pobrissons, y 'm deya mirant al més xicarró: «Aquest ets tú, Agata.» Y mirantme al altre que semblava que fos l' home, y que fes l' ullet: «Aquest es... es...»
Sí, sí; qui 't semblava, qui?
L' altre? L'altre 'l xicot que á mí m' estimará algun dia, vaja.
A tu? Un xicot? (Totas se 'n riuhen.)
A mí, á mí. Qu 'us penseu que no hi haurá may ningú que 'm vulga á mi? Quin mal he fet jo perque tothom m' aborreixi? (Enfadantse) Qué he fet? (A la Lluiseta) Alsa, á dirho desseguida! Tu que te 'n rius, á dirho!
No ho sé jo.
A dirho! O sino aquí mateix!... (Anantli á pegar)
Ave María! Déixala!
Desseguida pega aquesta! (Totas la apartan)
Donchs perque m' aborriu á mi? Será perque no he nascut entre vosaltres? Perque no sabeu d'ahont vinch que diheu? Donchs he vingut com vosaltres del cel jo.
Pero 'ls nostres pares no eran heretjes. (Fugint.)
Remalehida! Els meus pares, remalehida? No 'ls anomenis may més als meus pares! (Ella vol replicar) Y si 'ls anomenas te mataré! Te mataré!
Y per qué tens de pegar á la Lluiseta? Boja!
Y á tu, y á tothom!
Ja hi estich feta jo á veure sanch! No 'm fá res á mi la sanch! (Tots procuran calmarla.)
Ja feu enfadar á l' Agata, bonas pessas?
Vaja, prou. No se 'n parli més.
Ja ho sabs, Agata, jo soch el teu enamorat y tu la meva enamoradeta, que á mi tant se m' endona que vingas de llevant com de ponent, perque ja ho va dir el senyor rector un dia, que quan naixem tots som moros. Ab aixó 'l dia que 't vulgas casar ab mi, trona avall y las amonestacions plegadas, perque si 'ns esperavam qui Mare de Deu ho sab si hi foram á temps!
Vos sí que m' estimeu, Baltasanet!
Com tothom, dona.
Y es clar que t' estimem!
Si?...
Y es clar que sí.
No 'm feu riure!
Y veyam: com ha acabat alló dels dos peixos?
Donchs ha acabat, que perseguintlos, al darrera se 'n venia un de molt gros tot fet un esparrafall, y ja badava la bocassa pera engolirlos quan jo qu' he aixecat la fitora y li he tirada ab tant coratje que al clavarli me n' hi he anat al darrera. (Rihent.) Malehitsiga! Y tota contenta jo ni hi pensava en que m' engolia en aquella aygua, sino en que 'l lladregot y assessino era ben mort! Ah quina alegria! Que se 'ls mengi ara, jo 'm deya, y vinga glops d'aygua! Y res més: que 's van salvar els enamorats; y el peix gros se 'l menjará algun senyorás aquest vespre. Y jo vaig tornar á sortir á dalt y 'm vaig agafar á un rem que m' allargava 'l Baltasanet y aquí 'm teniu dreta y bona, y aixugantme.
Ara vé la Mariona: y ab cara d' enfadada.
Es que ja té á sobre la repulsa del Cinquenas.
Encara sou aquí? Si vá á comensar la missa!
Ara hi anem, ara, Mariona. Y vina, que 't vuy fer un petó... més petó que may. (Li fá). Aquest val pera un miler de petons. A tu sí que t' estimo! Mireu, noyas, els pares d' aquesta m' estimavan més á mi! Y com ara son morts á n' ella es á qui més m' estimo de tot el mon jo. Eh que tu també m' estimas, Mariona?
Sí, dona, sí. Pero estigas per la missa.
Anemhi, anemhi. (Sortint de casa seva.)
Us estich molt agrahida jo á vos y á n' aquestas. (Per Lluisa y Filomena) Que li heu posat un cap al oncle!...
Nosaltres?
Qué t' han fet? Digamho á mí, corre!
Que 's fican en lo que no 'ls hi demanan. (Ellas fan las sorpresas) Y tot perque l' oncle 'm vol fer rica. Sí, y voldriau que fos tant pobre com vosaltres.
Com que 't desheredará si...
No n' heu de fer res, xafarderas.
Nosaltres xafarderas?
Deixéula. Anem (A Gregori)
No t' enfadis, Mariona.
Que comensa la missa! Agata, qu 'es l' hora!
Anemhi.
Anem, Lluiseta.
Ab tu no. (Van sortint)
Comenseu á pasar, que pujo á casa.
Un altre petó. No triguis.
Anem, Agata (Los altres ja son fora)
Anem, avi Baltasanet. Pobreta Mariona, oy?
Me fas rodá 'l cap!
Tots contra d' ella, oy?
Pero no saltis (Ja fora.) No saltis!
Gracias á Deu, sí; pero veurás, noya, sempre al teu costat no puch serhi.
Ens en passa una de molt grossa, Pere Mártir, que no sé com t' ho diga.
La mes grossa sería que no 'ns estimessim: estimantnos que 'ns pot passar á nosaltres? (Exagerat) Perque jo ja ho sabs si t' estimo. Dimontri, si t' estimo! Si aixó es una bojeria, créume: y tu 'n tens la culpa, perque ets tant maca y tant garbosa, que no n' hi ha cap com tu ni en aquest mon ni en l' altre. Vuy dir á l' América.
Ja fas bé de dírmelas, ja, aquestas cosas, que prou me convenen; perque tinch una malicia y una pena que no sé qué 'ls hi faria als que 's fican ab nosaltres! Qué n' han de fer ells, veritat Pere Mártir?
Ells?... Res n' han de fer, es clar, res. Pero veurás, de qué 'm parlas ara?
Que al oncle li han anat ab que nosaltres festejém; y s' ha posat!... Res, que m' ha dit que si 'm veu may més enrahonar ab tu ja no 'm fará pubilla.
Es que no 'm faria pubilla. Y ho deixaría tot als altres parents.
Aixó m' agrada, aixó! Ah qu' anem bé ara! Quan més privat m' engresco jo. Mírat, una vegada...
Es que tu no sabs lo qu' ell té, qu' es molt rich.
Y qué n' hem de fer nosaltres dels diners, digas? Y si ara fugissim, Mariona? Desseguida está fet: y mira, á mi no 'm fa res aixó de robar una noya.
Ah, aixó no!
Pe 'l que dirán? Que ho fas pe 'l disgust al Cinquenas?
No per res d'això, que ja ho sé que moltas se corsecarían d' enveja. Veurás, si l'oncle 'm fos pare ja estaríam fugint, pero sentme no mes qu' oncle... Si 's moría entretant, mírat jo com quedaría, mírat: res.
Veurás, tira pe 'l cap que vulguis; jo no 't deixo corre.
Oh, aixó es clar que no!
Per l' amor de Deu, Pere Mártir! Aixó no 'ns convé. Escolta: hem de fer veure que may hem festejat tu y jo; dissimulem, sabs?
Y aixís com parlarém? Y ahont ens veurém?
Oh, y 'ns hem de veure forsa sempre; sents, forsa.
Y com entro ara á casa teva jo si 'l teu oncle 'm treurá en sech?
Quan se pensin que no festejém, ni hem festejat may, si qu 'hi entrarás com fins ara.
Y si fessim creure una cosa?
Quina?
Y si fessim creure que 'n festejo un 'altre?
Oh, ja ho dius tu aixó!
Es que no s' ho creurán que jo m' estigui en vaga, que prou saben com soch.
Bé, broma, riure, sabs? May com á tu. Passar per devant de casa teva, y dirli cosas, y...
Oy, oy, oy! No, no, qu' ella s' ho creuría la bestia, y jo 'm moriría de gelosa; perqu' ho soch molt de gelosa de tant que t' estimo!
Tant m' estimas, que pensas ab els cuartos del oncle mes que ab mi...
Veyam, y ab qui ho farías veure, veyam.
Es cuestió de rumiarsho aixó.
Potser... potser... Ja 'n sé una que 'ns convé: la filla del Tomás sastre.
Per qui m' has prés ara? Aquella que mira malamente, y es més negre!... y ja ni se sab quina edat té?
Potser si que te la triarías guapa!
Sembla mentida que á un home de la meva anomenada li vingas ab una invensió com aquella! Veus, ab aixó m' has agraviat.
Y ab aixó qué tindríam? De primer que jo, vaja, no ho podría fer creure; y després que tampoch te veuría á tu.
Aixó es veritat. Ay que pateixo, perque si acaban la missa y tornava l' oncle!...
Véus, si fos una que visqués á vora de casa teva ó per aqui al voltant...
Ja 'n sé una; no 'n parlém més.
Quina?
Una qu' es á casa mateix: l' Agata. Ja està dit. Mírat, l' oncle tant se li endona de l' Agata com de res; perque 'ls que la van recullir eran els meus pares. Donchs li faré creure al oncle que tu has vingut á casa aquestos dias per ella, y que si 'm parlavas era d' ella.
Pero si... si l' Agata es de lo més renoch del poble; que va tota estripadota... Si es, com si diguessim, una criada.
No mira pas malament ni es vella?
Ja m' agrada, ja, que no la vulguis. Si va d' alló més bé, ja ho veurás! Oh, y que quan tothom s' ho crega ja podrás tornar á casa (Rihent.) Com que jo us protegiré.
Si no ho creurán, perque...
Tu espavílat.
Es que l' Agata, com qu' es tant aburrida, per aixó de que té sanch d' heretje que diuhen... no sé com t'ho espliqui, 'm fa una mena de cosa estranya, sabs?
Aixó que t' hi haguessis de casar, y festejar de bó de bó.
No vuy dir aixó, no; vuy dir que fins em fará llástima que s' ho arribi á creure.
Míratel! A tantas que n' ha enganyadas y ara li faría llástima l' Agata!
Es que no n' hi he enganyat á cap jo. Es que quan he dit que las estimava, las estimava.
Mírat, ja tornan. Quedem que festejarás l' Agata, veritat?
Donchs au, comensa. Y jo me 'n vaig á casa, que no 'm trobin ab tu. Ah, té, dona 'ls diners als pobres tu mateix. (Ell los pren, fentli una postura).
Ves, ves, que t' estimo més jo!...
Ay que 'm dirán perque no hi he anat á missa! Adeu, maco. (Pujant la escala) (Sembla mentida que no pensés ab l' Agata!)
(Fer creure que me la estimo á n' aqueixa pobre, y enganayarla, no fa per mí, vaja.)
No passeu devant vosaltres.
Sembla que no hi siguem á temps.
(Bo, ja hi ha aquell mussol! Ja patirém!)
Si n' hi haurá per tots d' esmorsar! Sembla l' any de la fam!
Enllestim, Catarina? Veurás, jo t' ajudaré.
Sí, fill, sí, corre.
Sembla mentida aquestas pocas vergonyas, y ells també! (A la Catarina.) Han deixat á l' Agata tota sola.
La joventut ja se sab...
Y que no es jove l' Agata?
Agata, estich més content jo avuy! Y per tu qu' ho estich, per tu. (L'Agata riu trist.) Qué tens? Qu' estás trista?
No, no, estich molt alegre! (Riuhen tots dos.) Si rich forsa, forsa. (Al apartarse en Baltasant, ella s' aixuga 'ls ulls y pica de peus.) (Y que m' anyoro! M' anyoro!)
Bueno, ara ja us en podeu anar. (A la gent de la escena.) Té, tots. (Per los diners.)
Ja ho sé, ja, 'l qu' has fet, Pere Mártir, que m' ho ha dit la Catarina. Veus, així sí qu' está bé.
M' han vingut justos. (Agafantlo pe 'l coll bromejant.) Donchs que 't pensavas de mí, tu?
Gregori, que no m' ajudas? Té, Agata, el primer plat per tu, que per tu 's fa la festa.
No, donéulo á la Mariona.
Oh! No hi és la Mariona.
No? Ay, ay, tampoch era á missa!
Vosté, senyor rich, qu' estará contenta la Mariona ab tantas caritats!
La Mariona, ella, ella.
Ala, tu! (La Lluiseta s' aparta.) L' Agata ho deu estar de contenta.
Ah, ella sí.
Agata, dónali las gracias al Pere Mártir. Ha fet caritat als pobres per tu.
Tu has fet caritat al pobres per mi?
Que 't sab greu, eh?
No. Ves per qué 'm té de saber greu! (Quinas cosas de dir!) (L' Agata menja malhumorada.)
(Me sembla qu' es bestia aquesta mossa; bestia y morruda.)
Té, Agata, pórtali tu aquest plat al Pere Mártir.
Jo?
Bueno. (Ves per qué no li porta ella mateixa!) Té, el teu esmorsar.
No, si jo ja he esmorsat.
Ah, si? Oh... que 'n faré jo ara? Qui 'l vol? (Tots diuhen que ja 'n tenen) Té. (Tornant al Pere Mártir.)
Potser sí qu' hauré de menjar per forsa! (Un xich sech.) Quédatel tu, dona.
Ja tinch allá 'l meu. Si no 'l prens el llenso.
No, borratxa!
Dónamel, vaja.
Qu' ets fi minyó! Ja 's veu, ja, que tens modos.
Es que, veurás... (Ella riu desdenyosa apartantse.)
Res, que t' ha dit que no 'n tens de modos; vetho aquí. (Riu Catarina)
Es que no li he dat cap xasco jo á n' ella.
Li ha dit pochs modos.
No planto may cap xasco á ningú jo: aixó vosaltres, que no us haveu mogut d' aquesta platja; que tinch més mon, y m' he fet ab personas.
Ab malas personas potser sí que t' hi has fet molt.
M' he fet ab gent com... com tu.
Nosaltres no 'ns alabem d' enganyar á ningú, may; y quan doném una paraula som formals. Y n' hi ha d' altres...
Y qué sabs tu? Qué sabs tu?
Vaja, á menjar y fora.
Es que si ara jo 't retragués las tevas malifetas...
Que callis. (Tots lo fan callar.)
Dígaho; qu' ho digui. Si encare no ho sabs tot, que te n' hi podría afegir un altre.
Gregori, prou.
La culpa la té tota aquesta mossa. (Per l' Agata.)
Sí, ara jo tindré la culpa de tot com sempre!
Tu, sí, que no 't deya pas res á tu, y m' has vingut á empendre... ab l' escusa del plat.
Alto, alto, minyó, que la xicota ha fet lo que debía. Ahont s' es vist! Volguerli fer pagar ara á n' ella! La xicota t' estava agrahida per las caritats qu' has fet, y avuy que pera ella es un dia de... gloria, que 's diu, perque en aquest dia ella ho va perdre tot y també ho va trobar tot, que fins va trobar á Nostre Senyor, perque ni n' havía sentit á parlar, que va ser com un miracle... Donchs, ella, agrahida, te portava la pobreta 'l plat, glatintli 'l cor, ben contenta, y tu ja s' ha vist com l' has rebuda.
No, no, que jo he fet mal d' anarhi, y com que jo 'n tinch tota la culpa, 'l plat té, el plat té: ja está!
El plat ho paga, té! (Riuhen tots.)
Aquí ningú riu! Silencio! (Tothom calla.)
Y ara jo ja no vuy menjar més, y divertiuvos vosaltres; y á mi que 'm deixin estar, que 'm deixin!
Es que té un geniot aquesta xicota!
Y que no té rahó?
Mireu qu' es prou la mossa! Sembla un cuhet: fuf! pam! Quin géni!
Vaja, home, déixala estar a l' Agata. Que no ho veus que no té ningú ella? Pobreta! Ferla enrabiar avuy! Vaja, no tens entranyas.
Més que vos en tinch. Pts! (De cop carinyós.) Agata...
Que la deixis.
Agata. (No contesta.) Qué 'm vols escoltar? Tu! (L' Agata fuig d' una revolada, ell li corra al darrera.) Que no vuy que fugis! (Agafantla.) No ho vuy que t' en vagis d' aquesta manera...
Déixam estar!
Espérat!
No, no:que me 'n vuy anar jo!
Mírat que t' esgarrapará!
Pere Mártir, que t' embruixará qu' es heretje!
Quí ha parlat ara, quí? Quí m' ha dit bruixa y heretje? Un home ha sigut: ahont es?
Donchs jo he sigut: qué hi ha?
Hi ha que t' encaris ab mi ara. Au, valent! tórnaho á dir si gosas! (En Baltasanet conté á l' Agata.)
Es que...
Alsa, aixécat! Y, veyam, á dirho! A provarho, valent!
Pere Mártir, s' han acabat las rahons! (A Móllera.) Tu al teu lloch! Y á seure tothom. Y á n' aquesta se la respecta y se la estima... com nos hem d' estimar tots nosaltres, y com estimem aquesta mar que 'ns dona 'l nostre pá de cada dia, perque d' ella vivim. Bó, ja n' estaríam de ben posats que tinguessim tan malas entranyas! No vé ni un alé de vent, ni una sola onada á la platja que Deu Nostre Senyor no la envihi: donchs quan éll nos enviá l' Agata, éll sab perque la enviá; potser perque confiá en nosaltres pera que obrintli 'l nostre cor á la estimació li obrissim las portas del cel que pera ella fins á tal dia com avuy eran tancadas. Jo en nom de tot el poble, en memoria d' aquells companys meus que la recullírem y 's trovan ja casi tots dintre de la terra, l' abrasso ara á la pobreta Agata y la beso, sí, sí, té, té, tots t' estimem, tots, filleta nostra, filleta meva. (Plora.)
Avi, que sou bo, avi! (Abrassada á n' ell.)
Nosaltres no ho deyam per cap mal.
Es clar que no li volem cap mal.
Donchs á acabar l' esmorsar, que 's girará bon temps pera la pesquera.
(Malaguanyat esmorsar! Oh, y qu' ell al cap d' avall... potser se l' hauria menjat.) (Mirant sens ser vista á Pere Mártir.) (Encare s' aprofitaría.)
(Ara aquesta mossa 'l qu' hauria de fer, es donármen del seu.) (Fa un pas pera anarli á parlar.) (Cá, si té un geniot, qu' es més rabiosa!...)
Que no, que semblava morta.
A mi 'l pare 'm va dir que havía vingut en una onada.
No, aixís no. (Altres s' han ficat en la disputa.)
Baltasanet, oy que á l' Agata la va llensar á la sorra una onada molt regrossa?
Va ser que tota la nit el vent de mar se va batre contra el poble, que llensava per damunt las rocas molta d' aygua, com á montanya; y ab la celistia de las estrellas vam veure aprop, aprop, un bastiment qu' estava en perill y que tant aviat semblava que s' aguantés enlayre com que se 'n anés á fons. Tot el poble era á la platja y assobre las rocas: de cop va semblar que aquell barco s' acostés molt depressa, tant que fins hi oviravam gent á bordo, y quan va ser més aprop d' aquí, de cop virá en rodó, se va ajeure de babor y ja no 'l tornárem á veure. Conteu quin esglay nosaltres, perque no podíam fer res per aquells infelissos que se 'n van anar á fons dintre del barco!
Y l' Agata també hi era al barco?
Y com se va salvar?
Y tu t' enrecordas, Agata?
Sí. Cada dia m' en recordo més, més.
Donchs se va salvar perque...
No vos, no: ella, qu' ho digui ella.
Digas, digas.
Jo? Es que no m' agrada parlarne á tothom...
Si tant greu te sab...
No, no, que t' ho vaig á dir, que ho vaig á dir. Veuréu que 'm robo quan hi penso que m' estava un dia tota petita, petita ajegudeta á la falda d' una dona; la meva mare. (Ab orgull mirantse á tothom.) Perque ho deiva ser, ho era la meva mare! M' estrenyía forsa ab los seus brassos, plorant y besantme; y ella no 'm bressava, no; més com si totas duas ens trobessim adintre d' un bressol molt gran, molt gran, tot s' ajeya y tot s' adressava ab nosaltres. De cop vaig veure sortir per darrera de la mare 'l cap d' un home, la cara encesa els cabells de punta, y' ns abrassá á las duas, y tot se va omplir d' un estrany terratrémol y xiscles y gemechs, y un torrent d' aygua 'ns va caure assobre, y tot se va fer negre, y rodolarem ab aquella aygua avall, amunt, y no sé més, y no sé més sino que 'm veig que m' ofego y ho somio encare. (Comentaris de tothom. Pausa.) Y després no sé com va ser que 'm vaig trobar balasejantme en l' aygua tranquila ja, y sense por, y al mirar pe 'l damunt meu, enlloch dels ulls de la mare, vaig veure ulls y més ulls que 'm va semblar qu' amorosos me miravan com si fossin totas las mares del mon, que devían ésser las estrellas; y 'm vaig creure que 'm trobava sobre una falda que may s' acabava, com si totas las mares s' haguessin ajuntat pera ferne una de falda pera mi que cap ne tenia. Y va sortir el sol, y li vaig estendre 'ls brassos, que entre la boyra 'l vaig pendre per la cara d' aquell pare meu qu' havía perdut y que tornava; qu' en tot els veya á n' ella trobantme sols. Y 'm vaig adormir dihentli al sol y al mar; Pare! Mare!
Pobreta! Pobreta!
M' agrada créuremho que va ser aixís, y m' ho fantasiejo jo mateixa. (Pausa.) Ah! Y res més; qu' al despertarme 'm vaig trobar damunt d' aquesta platja, lligada á un tros d' aquell barco perdut y voltada de mariners y de donas que somreyan estranyats mirantme y 'm socorrían.
Sí, sí. Nosaltres, nosaltres. Y en aquell tros de barco hi havía sencer, ben trevallat á la fusta, un cap de moro, qu' era el de la prora del barco ahont ella anava.
Sí qu' ho era, sí.
Digas: y després?
Després tu 't vas posar á riure, com que eras tan petita, y en acabar te vas posar á plorar, y deyas cosas que no s' entenían en una llengua més revessa!...
D' ahont venía jo? Quína terra era la meva?
Duyas un vestit que no era d' aquesta terra, y lletras que trobarem en trossos del barco y aquella figura de moro.. No t' enfadarás pas, verita? Perque tu no hi tens cap culpa... (Ella fa que no ab lo cap.) Donchs tot alló volia dir, segons després s'ha esbrinat, que tu havías nascut entre moros, y que 'ls teus pares debían ser... ja ho he dit, moros.
Bueno, no se 'n parli més d' aixó.
Oh, es que á n' ella la van fer batejar totseguit, y 'ns varem disputar molt per qui se la quedaría. Al últim vam dir: deixém al mitj á l' Agata y tothom que se separi y l' Agata que se 'n vagi ab qui vulgui; y tu no vas venir ab nosaltres. Ah bona pessa! (Rihent.)
Debía ser per seguir á la Mariona que tindría cuatre anys més que jo.
Bueno, ja t' ho vaig perdonar, ja; sino que quan se van morir els pares de la Mariona, enlloch d' anárten ab l' oncle d' aquesta mossa, podías venirten á casa.
Y si pleguessim y nosaltres anessim á la barca, Agata?
Sí, enllestim.
Donchs la Mariona á tu no 't...
Qué vols dir?
Res, res. (Qu 'ella no se l' estima á l' Agata.)
Mírat, Pere Mártir, jo no soch ningú, sabs? Pero soch molt agrahida. Hi ha duas cosas que me las estimaré sempre, perqu' ellas son la meva familia. (Arrenca á riure.) Mes que n' has de fer tu d' aixó? Deixemho corre. (Va rapidament á agafar la fitora.)
No. Dígamho, dígamho.
Donchs aguanta de primer, que tinch d' afinar les puas, que no 's clavan gayre y relliscan als peixos. (Abaixantse á terra arregla la pedra de esmolar.) No has pescat may tu, eh?
No, sí... No ho sé.
Ara alló que anavas á dir.
Ah, sí. Que las duas cosas que més m' estimo son, la Mariona y un' altre cosa: aquella figura de fusta que tinch al meu cuarto y que tant me la miro, y fins quan tinch massa penas li enrahono y m' hi encomano.
La d' aquell moro del barco ahont venías, oy?
Aquella, aquella. Alló es meu: veurás qui no té res més... mira! Y alló 'm sembla que 'm lliga á la meva vida d' abans de venir aquí. Com si alló fos d' un altre mon, d' allá ahont jo vinch, y fos la meva familia, el meu Nostre Senyor y tot; per que á Nostre Senyor, si un se l' estima se 'l pot representar com vol; y jo aquella cara la veig hermosa, y soch tota d' ella; y mírat, cada any com avuy m' hi abrasso y li dich: Pare meu! Pare! Y tot el guarneixo de flors. (Ella riu.) Ja pots riure, ja, home.
Donchs, veus, no rich gens.
Veritat, no rius... Donchs que no 't faig gayre fástich?
No: al revés, créume. En bona refé t' ho dich.
Jo he dit al revés?
Has deixat unas puas, que al peixot que las hi clavi!...
(La primera vegada que m' hi trobo: no hi sé bromejar ab aquesta xicota.)
Mireu, fins ara no ve la Mariona.
T' esperava el Pere Mártir, dona.
Y qué n' haig de fer jo? Sí, per mi ve el Pere Mártir!
Mariona, un' altre abrassada avuy.
Jo estaré totseguit. Baltasanet íssala.
Pere Mártir, aixó de no poderte parlar sempre 'm fa patir molt.
Sí, molt, molt. Baltasanet, vos vuy demanar un favor.
Dígali.
Que 'm deixeu venir á pescar ab vosaltres.
Vina si vols.
Anemhi nosaltres també?
No, no.
Aquí sí qu' es á casa! Ala, la vela, la vela!
Creurías qu' ara el Pere Mártir me sembla que va per l' Agata?
Qué se 'ns endona á nosaltres?
Es que 'n fas massa. No hi vagis.
Espereuse, que falta 'l mariner nou.
Ja vinch. Oh, no hi arribo.
Dónam la ma y salta. Alsa! Ara! (Segueix rihent.)
Bona sort, y molt peix! (Tots cridan.)
Adeusiau! Adeusiau!
Adeu, Mariona! Adeu, Mariona! (La barca s' allunya.)
Me sembla que 's pesca peix gros avuy pe 'l mar.
Déixam. (En fa massa el Pere Mártir.)