La filla del mar - Acte Tercer
| Sou al capítol «Acte Tercer» | |||||
| La filla del mar | |||||
|
Acte Segon | Portada | 
| ||
La mateixa decoració del primer acte. Es nit completa.
Toquéu, toquéu! Forsa gatzar, forsa!
Visca el Pere Mártir!
Deixéume arribar á terra! Reira!...
Música! Música al poca vergonya!
Quí es el que m' ha dit poca vergonya? Quí es, veyám?
Y ara s' enfada!
S' enfada! Ara s' enfada!
Visca el Pere Mártir!
Per molts anys!
Qué n' heu de fer de mí, vosaltres?
Companys, visca 'l més guapo del poble!
Ay reira de bet! Quí es el que ho ha armat aixó? Y per qué us heu de ficar ab mí? Que respongui algú!
Volém que 'ls homes siguin honrats y no pillos!
Ja no 'n podía ser d' altre qu' aquest ximple!
Sí, sí, honradas! (Molts ho repeteixen).
Un bandoler, que no respecta cap dona!
Deixéume, qu' ell me las pagará per tots!
Quan vulgas me trobarás á fora.
Ara mateix! Aném!
Anemhi!
Gregori!
Deixéunos passar!
Vuy escarmentar al Pere Mártir!
Te 'l vuy deixar com nou al marit!
A qui deixarás com nou?
A tu! A tu! (Se volen agafar).
Que no passin! No 'ls deixéu acostar! Sogre! Sogre!
Qué son aquestos crits? (Al férsen cárrech.) Pere Mártir! Gregori! (Imposantse.) Qué passa aquí? Qué son aquestas barallas?
Es que 'l Pere Mártir vé de festejar á la Agata.
Mentida! Aixó es mentida!
Sí: que l' hem vist sortir per la finestra.
A tu?! Pere Mártir?!
Venía de veure á l' Agata.
Qu' us dich qu' es mentida!
El qué es mentida? Veyám, el qué?
L' Agata es tant honrada com las vostras germanas; (Tos ho negan.) y com vostras mares! Sí, sí, com ellas, com ellas! (Idem.)
Si aixó fos veritat hi haurías anat per la Mariona?!
No! Per la Mariona no! Per la Agata!
Donchs se m' ha acabat la paciencia; y ja no m' aguanto més. Afora tothom d' aquí! Tothom! Y al primer que s' acosti li bado 'l cap!
¿Qué farás? Qué?
Pere Mártir! Prou! Y vosaltres, fora d' aquí! (Se resisteixen, mes van sortint). Fora d' aquí tothom! Desseguida! Que estéu escandalitzant al poble!
Per qué fa pilladas!
A fora he dit! A casa seva cadascú, que 's fará de día aviat!
Aném! A escamparho pe 'l poble!
Visca l' Agata! La enhorabona á l' Agata!
(Me pegaría jo mateix un tiro! Y ara l' Agata no 'm voldrá creure d' una sola paraula, que deu estar desesperada contra de mí!)
Pere Mártir, no 'n tením cap culpa nosaltres de lo qu' ha passat. Dígali, Gregori.
Y qué se me 'n dona á mí de vosaltres! (Gregori vol parlarli incitat per Catarina.) No 'm diguéu res! Deixéume, deixéume!
Donchs jo no 't deixo, que t' ho haig de dir: qu' ets un indigne, un home dolent, un malvat! Que lo que tu has fet no ho fan sino 'ls pillos! Sí, sí, els pillos!
Baltasanet, que 'm faréu tornar boig tots plegats! Que no sabéu lo que m' está passant!
A n' aquest l' han armat els altres. (Per Gregori.)
Sí, 'ls altres (A Gregori) Aixó no 's fa, ho sents?
Veus, dona?
Y á tu t' haurían de ficar á un presidi per tota la vida! Y ja la sabs quina es ara la teva obligació?
Pero... pero si ara no 'm voldrá l' Agata á mi! Si deu estar rabiosa contra de mi, ara!
(Pero qu' está dihent!)
Y encara ho gosas á dir que no 't voldrá? Infame!
Y qué sabeu vos de lo que hi ha hagut allá dintre? (Li van á enrahonar Catarina y Gregori.) Ni vosaltres tampoch! (A Catarina que insisteix.) Si no m' heu conegut may á mi, vosaltres! (A ella, ab despreci.) No, no m' heu conegut may! (Riu Catarina) Perque jo no me 'n he estimada may á cap d' altra, may, sinó á l' Agata. (Indignació de la Catarina.) Sí, sí! Perque totas las altras han sigut unas...
Pillo! Malehit! Lladre! (A Gregori.) Que no 'l sents com las maltracta á totas?
No sé com tinch paciencia y no t' escupo á la cara!
A mí, Baltasanet? Pero si ara vos m' ajudareu á mí? Escoltéume! (La Catarina se 'n enburla.)
Que jo t' ajudaré? Descarat! Y que t' escolti? Maligne! Més que maligne!
No crideu.
El Rufet. Escoltémlo, escoltémlo.
Ah! El Rufet! Digas: qué passa allá dintre?
No m' han vist sortir, no. Per tu he vingut; perque 't vol fer agafar el Cinquenas. Ab aixó vésten del poble ara mateix.
Sí, aixís se fa agafar á la gent! Digas: y l' Agata? Qué fa l' Agata?
A l' Agata no l' agafarán pas, home! Ab aixó tu fuig, que ell va á baixar; que ara mateix vol donar part al jutje de lo qu' has fet!
Aixó, aixó: al senyor Jutje; y jo l' ajudaré al Cinquenas. Ja veurás!...
Vos m' ajudaréu á mí, ho sentiu? Vos m' ajudaréu á casarme ab l' Agata.
Oh, aixó sí, veus? Y si vols desseguida!
No sé res jo; no m' emboliqueu á mí, no sé res! Que va á venir el Cinquenas!
Pero esplícat!
Que no sápiga el Cinquenas que he avisat al Pere Mártir. Veuréu, que no 'm trobi aquí.
Es que voldríam treure l' entrellat de tot aixó....
He dit que á dintre desseguida!
Y a tu, si 't ficas en res més te mato!
No tingas por, home, no tingas por! (Ja me las pagarás totas plegadas.)
Baltasanet, ara baixa 'l Cinquenas y, teniu: li vuy parlar.
Tigas prudencia, sents? Que potser encara...
Calleu!
No tingueu por; no m' aturaré.
Avi Cinquenas, esperéuvos.
Quí es que m' atura? Tu!? Y encare tens valor!?...
Sí, perque vuy esplicarme ab vos.
A mí no 'm tens d' esplicar res, pillastre. Devant del senyor Jutje t' esplicarás: ab aixó apártat.
Espérat, Cinquenas.
Qué aneu á declarar al senyor Jutje? Que he entrat á casa vostra aquesta nit, veritat?
Sí, y ara mateix. Y escarmentarás per tota la vida, per saltejador y deshonrador de donzellas.
Pero escolta, Cinquenas: lo minyó s' hi casa.
Calleu...
Sou massa vell!... Y m' aguanto, y callo.. perque 'm convé callar! Fins insultant á l' Agata.
Pero si ell... pero si ella...
Y gosas á defensarlos, tu?
Baltasanet, tingueu calma; y a vós... no més una paraula. Si voleu la tranquilitat de... casa vostra, entornéuvosenhi desseguida. Ahir vespre us vaig demanar algunas horas, ara us las torno á demanar encara. No digueu res á ningú, ni á l' Agata, ni á la Mariona, ni á ningú, y sense cap escándol tot s' arreglará avuy mateix; y mireu, aviat se fará de dia.
Sense cap escándol, diu 'l bandoler, després que aquesta nit!...
Pero que no 't diu que s' hi casará?
Deixéume passar que tots dos me feu fástich!
Es que si moveu soroll y arriba allá ahont no convé que arribi... jo no responch de res, Cinquenas. Y vos us enpenediréu d' haverme denunciat.
Y encare m' amenassa 'l descarat! Te denuncio, sí; y tothom declarará contra tú que tinch testimonis, tinch testimonis!
Pero déixal fer, home; casanthi tu qué hi fá que diga?
Es que hi pot haver un daltabaix si enrahona una altre xicota, y fer quedar enlayre 'l meu casament ab l' Agata!
Ay, Reyna Santíssima!
Veuréu: aném nosaltres á la rectoría, y que no ho sápiga ningú que m' hi caso.
Es que me la estimo com á filla, ho sabs?...
Sí, sí. Anemhi, anemhi, depressa!
Surt, Gregori, surt. Ja son fora.
Pero, dona, ara ells que se las compongan. Veurás; jo m' estich cayent de son, que tota la nit que no dormo.
Espérat. No 't moguis d' aquí, que aixó no está llest. Y, créume, queda lo millor. Mírat, jo aquí m' assech, y vigilo.
Pero si aixó no es cosa nostra!
Seu, seu, tonto.
Qué hi ha, Catarina?
Ara ja no hi ha res. Qué voleu que hi hagi? Que en aquest mon qui la fa la paga.
Ab aquesta ni 'ns hem ficat al llit. Y ab unas orellas que paravam per si sentíam els esquellots!
Que 'ls hem sentit! Els hem sentit! (Rihent.) Y que 'n sabeu de fer aquestas cosas!
Tot es obra del meu home, tot. (Al Gregori.) Ja ho veus com t' alaban.
Pts! Un hom fa 'l que pot!...
Ay, espliquéunosho!
Ves qui s' acluca sens saber com ha anat!
Prou!
Y l' heu vist vos mateixa al Pere Mártir com gambejava per la paret?
May veyem res nosaltres!
Y tal! Ab aquestos: com ara á vosaltres. Veuréu: el Gregori 's ha quedat allá dintre tenint conte als minyons perque no moguessin fressa, y jo me n' he sortit arrossegant, fins á aclofarme aquí mateix: y al cap d' un no res ja me 'l veig al bandoler que 'm passa pe 'l devant, y al acabar de fer la creu ja me 'l veig paret amunt més llest! ... Com que ja hi estava fet... Y á dintre! Ab aixó tothom s' ha posat al aguayt aquí mateix, ab las teyas encesas, aguantantse 'l riure y fent el mort esperant: fins que s' ha tornat á obrir la finetra y al véurel que treya 'l cap ja aixó ha sigut un ball de tots els dimonis!
Y nosaltras consumintnos á casa!
Y 'l Pere Mártir qu' enverinat, oy?
Conteu!
Dígansho! Dígansho!
Ja us ho he dit, que no sé res.
Ah, el Rufet!
Rufet, ho volém saber tot nosaltres.
Cóntaho, cóntaho!
Mireu, aixó no es viure! A cada porta una mossota que m' emprén! Qué ha passat, Rufet? Que ho volém saber tot, Rufet! Rufet, que 'ns dalim! Rufet!... (Ellas l' interrompen pregantli que ho conti.) Y fins me pessigan! Anéu al botavan, qu' encara m' acabaréu la paciencia! Catarina, que ja s'ha escapat el Pere Mártir?
De qué s' ha de escapar el Pere Mártir? De qué?
Ay, jo 'm torno tota roja!
Y per qué t' has de tornar roja, veyam?
Jo ara ja ho entench: el Rufet fa 'l mut perque té por que li peguin si xerra.
Té por! Es clar que té por! Que ho conti! Que ho conti!
Malehidas, calleu! Ni 'm deixéu respirar! (Va callant tothom.) Y á mi no m' espanta ningú, ho sentiu? Y ara ho sabréu tot d' una vegada. (Alegría de totas.) Donchs qu' he passat molt mala nit jo. Calleu! (Perque enrahonan ellas ab ellas.) Que tota aquesta matinada que somio que... Vetaquí que féyam una cucanya, y jo m' hi enfilava perla entena de la cucanya, que no acabava may d'arribar al cap damunt. Oh, y 'l que patia! Perque al capdemunt de la cucanya hi havia la Filomena lligada com un pollastre cap per avall.
Qué tens que dir de la Filomena?
Que t' he vist cap per avall, ves!
Pero ves a lo altre! Pesat!
Sí, bueno. Pero no ho teniu de dir á ningu. (Tots li prometen.) Que 'l Pere Mártir aquesta nit ha entrat per aquella finestra. (Tots diuhen que ja ho sabían.) Oh, es que encare hi ha més: que també ha sortit per la finestra. (S' enfadan.)
Y quí hi havia, quí, quan ell ha sortit?
El Cinquenas, l' Agata, la Mariona, jo, tothom.
Y ellas duas qué 's deyan?
Ellas rabiosas s' han anat á agafar, y l' Agata deya que 'l Pere Mártir venía per la Mariona, y la Mariona que ell venía per l' Agata.
Per l' Agata. Es clar, per ella.
Y després la Mariona s' ha tancat al seu cuarto, y l' Agata s' ha tirat per terra cridant com una boja, y revolcantse, que encara hi deu ser. Oh, y que diu... ves qui ho enten, que vol matar al Pere Mártir.
Al Pere Mártir?
Sí, sí, l' Agata, l' Agata. (Eh, jo no m' hi puch estar ab aquest dupte. Vaig á fer que cantin.)
Espérat, que surten.
Calleu: l' Agata. L' Agata baixa.
CATARINA
Y com s' ho deu haver compost pera engrescar al Pere Mártir?
Y gosa á presentarse al devant de la gent!
Apartéuse; y no li digueu res, que fa molta llástima.
Jo 'l vuy matar al Pere Mártir. (Pausa.) Jo 'l vuy matar al Pere Mártir.
Fem soroll que 'ns veurá. Feu soroll
Quánta de gent! (Pausa. Mira á tothom.) Qué fan aquí? Per qué 'm míran d' aquesta manera?
Jo ja no li parlo may més. Mireu qu' haver sigut la preferida del Pere Mártir! Ella!
Quina vergonya, oi?
Anéusen, anéusen.
Jo vuy matar al Pere Mártir.
Apartéuvos! (Perque no s' apartan mirantla fixament.) Qu' us aparteu!
(Ave Maria! Sembla boja!)
(No hi es per aquí; no hi es.)
Pero anéusen á casa vostra!
Deixemla fer, veyam.
(Tampoch se veu per aquí. No hi es. No hi es tampoch.) (Després de mirar á tothom y per últim á Catarina.) (Potser allá dintre. Ah.) (Se dirigeix corrent á casa de Catarina.)
Ahont vas? Qué vols?
No 'm toqueu! (Ab crit llarch y agut.) Pere Mártir!
No hi és a casa. Qué vols que hi fassi á casa?
Y al devant nostre que 'l crida!
Al devant vostre, sí, al devant vostre! (Acostantshi.) Jo vuy matar al Pere Mártir! (Riuhen baixet enburlántsen. Anantlas á esgarrapar ab los brassos estesos y 'ls dits com urpas.) Ah!... Jo vuy matar al Pere Mártir!
Al Pere Mártir? Tu? Y per qué? Y per qué al Pere Mártir, veyám?
Veyám? Veyám tu! Si ets tu qui m' has de respondre á mí! Tu, que ho sabs tot, y sempre 'm vigilavas, mirantme als ulls, aixís, aixís, quan m' estava ab ell, com un gos que sedeja y ensuma la frescor de l' aygua! Ahont es el Pere Mártir?
Y qué ho sé jo, per ventura?
Tu ho sabrás, vés.
Y tu 'ns ho dius?
Jo, sí, jo! Y ab lo cap alt, y ben honrada! (Se n' hi enriuhen.) Ah, malehidas! Donchs ara mateix! Aquí! Malehidas! (Tirantse al demunt d' ellas.)
Pere Agata! Déixala estar! (L' Agata la deixa.) Y ja s' ha acabat. Totas fora! Deixéula!
Au d' aquí totas! Y si no jo us escarmento, jo!
Jo vuy veure sanch avuy! Molta sanch! Y la veuré, y la veuré corre per terra, xopantmhi 'ls peus pera esquitxarlas á totas! (Queda abatuda y acaba plorant.) Ay que m' han enganyat á mí! A mí, perque no soch ningú, y faig nosa! Faig nosa á la terra; á la terra, á la terra!
(Ah malas entranyas! Ah si no més t' has estimat á n' aquesta que dius! (Anant cap á la escala.) Veyám la Mariona!)
Aquí, en aquest lloch, me vá parlar aquell día; y allí esmolant la fitora... (Pausa.) La fitora?... (Pausa: després corre á buscarla sota la escala, ab feréstega alegria.) Ah! Ja la sé! Ja la tinch! Es aquí, aquí, qu' es meva. (Besantla.) Meva! Tota la vida que 'ns fem ella y jo, que som com mare y filla y 'ns estimém, ens estimém! (Bressantla en sos brassos com si fos una criatura y cantant á mitja veu.) «Qué li donarém á la pastoreta, qué li donarém...» (Llensa la fitora escupint rabiosa.) Eh! Qué estich cantant! Si aixó m' ho deya ell quan m' enganyava! Fora, tot fora! Ell y jo y la Mariona! Oh! Y quína rabia que li tinch á la Mariona! Sino que á ella no la puch matar perque sos pares me salvaren la vida... Allá, en aquest mar, d' ahont devegadas sento veus que m' hi cridan, com si hi hagués quedat per sobre la veu de mos pares. Filla! Filla! Ah! quina alenada més grata que m' arriba! (Descordantse 'l coll y 'l pit pera rébrela millor.) Y cóm se m' aixampla 'l pit al respirarla! El mar sí que m' estima! Aixó se n' entra á l' ánima! Aquí á terra miserias y llágrimas y mort: allá la pau ab els meus, sens angoixas, ni mentidas! Eh! Per qué veure més á aquest mal home? Que s' afarti de goig, que ja está be entre la gent com ell! (Ha llensat lo mocador del coll quedant espitregada.) Ay pare! Ay mare meva! Ja prou vos he anyorat! Obríume 'ls brassos, que vinch al vostre cor! Rebéume! (Corre á llensarse al mar.)
Agata! Per Deu!
Pare! Mare meva!
Agata del meu cor!
Apártat, mal home, que 'm cridan!
No, no, Agata!
Déixam morir!
May, que tu ets meva! May!
Pares! Cridéume, Pares!
No, que 't lligo assobre meu!
Que 't mossego! Que 'm deixis! Que 't faré á trossos!
Ets meva!
Té, lladre, té! Que jo soch teva? Teva y m' has enganyat! Té, que t' haig de fer á micas! Pillastre! Bandoler! Lladre!
Pégam, sí, tant com vulgas, que jo 't besaré las mans, sí; á la cara, sí, pégam, y á cada cop jo 't diré, jo 't dich que t' estimo!
Donchs no; ab las mans no pegarte! (Bregant per alsarse.) Matarte, com á dofí lladregot de mala raleya! Y ara, ara!
Agata! Escolta! (Ella s' ha alsat, mes Pere Mártir desde terra la té subjecta.) Per tos pares, Agata! Per ells, que ja ho volen que jo t' estimi!
Oh, 'ls meus pares! (Ab rabia, cridant.) Pares! Cridéume fort! Pares! Pares!
No, calla, calla! Un instant! Escolta; y si vols després mátam!
Oh 'ls pares, que ja no 'ls sento! Que no més sento la veu d' aquest home, que 'l malehit ofega la veu dels meus pares!
Parla, donchs, parla, parla!
Sí, Agata, sí; per dirtho tot, sí, Agata! Soch un malvat, sí, sí: he pujat á casa teva, cert; pero t' estimo á tu sola! Hi he anat per la Mariona, cert, per ella, per ella, sí, sí; pero t' estimo a tu sola! Lo que ha sigut ab la Mariona ho he sigut ab moltas altras, jo, jo mateix, sí, sí, pénsat tot lo que vulgas de mal home en mí, tot, tot ho he sigut; pero no n' he estimat á cap altra, may, may; y t' estimo á tu sola! No hi ha paraulas perque ho vegis aixó, reira de Deu, no més hi ha 'ls meus ulls, que t' ho diguin y l' alé de la meva ánima que t' ho probi! (Agafantla pels brassos.) Acóstat, míram y gosa, gosa á no creurem! Eh que tu 'm creus? Eh que 'm creus? Ah, per forsa, que jo ho vuy que 'm creguis, que 'm moriría si no 'm creguessis desesperat y consumit de rábia!
Ah si jo ho sapigués que t' havías de consumir desesperat y com voldría no haverte estimat may ni estimarte, pera dirho tota la vida que no 't creya! Y com me revenjaría, enrihentme de tu igual que una boja! Y que 'n sería de felís tota sola jo, freda y glassada que fos, vejente corsecar fins que 't morisses de rábia! Mes teninte com te tinch ara, aixís, ay que jo no t' ho puch dir que no 't crech, perque tot en mí, ánima y cos, Pere Mártir, ho está dihent que ho crech que m' estimas; que tot, tot ho está dihent que m' estimas, que ho diu aquest cel, y ho diu aquest mar, y ho diu aquesta terra, que 's fa de dia no més que per nosaltres; que som nosaltres ab nostre goig qui la fa tornar de dia! Y aixís, aixís voldría que sempre 'ns estéssim; tu mirantme no més que á mí de tot lo del mon, y jo teninte pe 'l coll, estrenyente, recullinte l' alé, adorminte ab petons; y vigilante adormit el cap sobre ma espatlla, per si del cor te pujés un altre nom que no fos el de l' Agata, y, avans de que 'l diguessis, ofegártel als llabis ab els meus, besante y mossegante á tu y á aquest nom. Pere Mártir, y matante, matante!
Agata! Agata! Sí, sí, aixís, aixís! Si jo may digués un altre nom que no fos el teu, si jo estimés á un altra que no fossis tu, mátam, sí, mátam!
Ah malehida la Mariona que 'm fa dubtar d' aquest home! Que t' ha volgut arrencar d' aquí! A tu, al meu Pere Mártir! (Ab resolució.) Mira: digamho que l' aborreixes y la malaheixes á la Mariona.
Sí, sí!
Sí, sí, no! Maleheixla, maleheixla.
Sí, malehida: la maleheixo, la maleheixo!
Pere Mártir, júram per la memoria dels meus pares, que d' enmitj de l' aygua veig sos ulls que 'ns miran, júram que may, que may més li parlarás, ni la veurás may més á la Mariona.
Donchs per ella jo t'ho juro també: que si 't veya ab la Mariona, un instant que t'hi vejés, te mataría! Y ara, té, ja está jugada la meva sort. Ara ja estich ben resolta.
Qué vas á fer? Qué fas?
Res: miraho. No llensarme á la mar; tornar á viure.
Agata!
Jo 't vuy creure... Jo t' haig de creure: tu ets per mí y jo soch per tu tota, tota.
L' un per l' altre per sempre.
Donchs anémsen d' aquí, que la Mariona m' espanta; y no hi torném may més.
Sí, anémsen, anémsen.
Pere Mártir, ja estich de tornada!
Baltasanet, qu' us ha dit el senyor rector?
Que está per vosaltres: y que ell ho enllestirá tot, y us casará, si de cor ho voleu.
A nosaltres!?
Y sí, Agata!
Veniu ab mí, que ara podréu parlarli.
Y jo que voldría que tot lo mon ho sapigués, Pere Mártir!
No, Agata, després! (S' atura ell, un sol instant, á recullir la gorra de 'n terra.) Anem per Deu!
Baltasanet, que encara m' enganya? Ay, potser si que m' enganya!
No, Agata!
Anem!
Pere Mártir...
Ja vinch, ja vinch, Agata.
Es que soch jo que 't parlo.
Donchs ni per tú. Y apártat.
(Jo ab l' Agata.)
Jo vuy saber ahont vas!
A fugir del poble y de tothom.
No, que jo deixo corre al oncle y 't segueixo.
Tú 't quedas aquí; y adeu!
No; que vaig á dir al Rector que soch la teva amistansada!
Que tu 't callas!
Y ara mateix ho crido. (Cridant.) Veniu tothom, que jo he sigut del Pere Mártir!
Que t' escanyo!
Ara ja 't tinch, y no fugirás!
Si 'm fas fástich, que no més vuy á l' Agata!
No hi anirás; que no m' arrencas d' aquí!
Déixam anar! Remalehida!
No! No!
Míratel; ab la Mariona!
L' abrassa! M' ha enganyat!
S' estiman! S' estiman!
Déixam! (Sense poderse despendre d' ella.)
Ens estimém! Ens estimém!
Ah, lladre! Té! Y móret!
Ah! Jesús! (Cau á terra.)
(Gracias, Agata!)
Rihém tots, ara! Rihém forsa!
Correu!
Ay, Agata! Contra mi, tu?! Qué has fet!
M' he revenjat! Quina alegría! Ja estich revenjada! {{Dreta|(La seva riallada acaba ab gemech.)
Ella t' ha mort, ella, Pere Mártir!
Tu á mi? Donchs era veritat! Oh! Qué he fet!
T' estimo á tu, á tu sola! (Ella s' hi abrassa.) Y jo venia á trobarte! Deu meu! (Mor.)
Veniu! Correu!
Ah! Jo no vuy que moris, qu 'ets meu! (A la gent que s' hi acosta.) Deixéunos, mala gent! Aixó es meu! Es la meva vida! Vosaltres ja ho teniu tot, lo del mon y del cel: jo no més tinch á n' ell!
Al Pere Mártir? Si ja és mort!
Ah! (Cridantlo com boja.) Pere Mártir!
Y tocan per vostre casament!...
Y jo l' he mort! Jo l' he mort! (Ab crit fort, encarantse ab la Mariona, plorant rabiosa.) Ah no! Pere Mártir!
Heretje! Mala sanch! Sí, sí: l' has mort tu mateixa!
Sí, sí, jo, sí: y al matarlo ha quedat pera sempre meu! Y tú t' has quedat una perduda; sola, més rica: rica, sí, mes dintre del or, bagassa, bagassa, bagassa!
Malagrahida, que m' ho deus tot, que fins la vida la deus als meus pares!
La meva vida?! Si no te la vuy la vida! Apartéuvos!
No! Aturéula!
Fora tothom! Deixéume! Malehit siga 'l dia que 'm va recullir aquesta terra!
Aturéula! Aturéula!
Pares! Ja torno! Mare! Pare!
Senyor, misericordia!