Horacianes/Adolescencia

Sou a «Adolescencia»
Horacianes





VIII


ADOLESCENCIA




Tu qu'en la gràcil pubertat empinas,
pom d'esperanses, l'axerida testa
d'ayre fresquívol y color de rosa,
 rosa qu'esclata;

ríu en bon'hora! Dolsament te besan
somnis de l'auba qu'esmaltats relluen,
per que té Psiquis jovenil les ales
 de papallona.

Ríu, qu'ara núbil te somriu la vida:
ella t'enflora'ls caminals, t'axampla
brassos simpàtichs y horitzons te mostra
 per espayarthi.

Fins si gemegas, ton ocult desfici
ara t'esplica'l rossinyol qui canta;
si ploras, pluges del Abril be semblan
 llàgrimes joves.

Tot te delita y t'encoratja: estudis,
llar protectora, viatjar placèvol,
altes empreses, entrellums de gloria,
 art y natura.

Créix, donchs, avènsa, coratjós triómfa;
véssa ton càntich, que si't manca lira,
fins d'una canya sab l'Amor compondre
 rústica flauta.

Ay! mes, alerta a divagar inútil
per les florestes d' ociós platxeri,
lluny de les sanes amistats qu'imposan
 noble fatiga.

Dels Argonautes en l'heroych navili
Hylas l'esplèndit jovincel anava,
quan va sortirne pera durhi ab l'urna
 aygua de beure.

Embadalintse a la floresta ignota,
flors variades tot arreu cullía...
Se'n feu corona, se mirà en les aygües,
 juga qui juga...

L'urna oblidada al recullir, de sobte
pres entre dolsos y fatals abrassos,
reya y plorava dins un gorch: pujarne
 ja no podía.

Hèrcules màxim, recorrent la costa,
Hylas! cent voltes va cridar, cercantlo...
Hylas! les penyes a la veu del hèroe
 fort ressonaren.

Entre nenúfars a la fi aquell jove,
com entre somnis sentí'l crit del hèroe;
mes al respondre, ja una veu sortía
 flèbil y vana...