Retorn de la Primavera
| Versió sonora interpretada per Ada Parellada (origen: Dia de la poesia) |
Ales, aromes, flors a miríades,
càntichs y festes de vida pròdiga...
Ton triomf es axò, Jovenesa,
qui sempre nova per cad'any avansas.
Les noves fulles t'aclaman, trèmoles
de goig, y l'ayre te fa caricies;
te dú flors tot herbey, tota rama,
fins el betzer y l'argelaga adusta.
Fins a l'escorxa del tronch decrèpita,
com si hi colava sanch d'Hamadríades,
surten brostes vermelles y gràcils
pera oferirte renaxents corones.
Ta lley pregonan, gentils y ràpides,
les orenelles, quan fidelíssimes
van refent els niuets que tingueren
dins el sopluig d'hospitalaries cases.
Els nius palpitan. Arreu salúdathi
de l'aucellada la veu polífona;
y al silenci nocturn Filomela
diu tos encants ab melodiós deliqui.
Per tu bellugan, com flors volàtiques,
les papallones y les libèlules,
y els insectes humils se decoran
a ton passatge de lluentes gales.
Dins les pastures d'herba fresquívola
per tu se forman les vives èglogues:
delitós el remat juga y salta,
mentre'l pastor son flaviol modula.
Tot riu: sol, ayre, la terra pròvida,
la mar calmosa, l'aygua reguívola,
sols que passis, gentil Primavera,
sobre'l vell món ab voladora planta!
Salut, oh Reyna del temps, esplèndida!
Domína, y trèunos l'hivern de l'ànima;
y entre flors y cansons escullides,
restàura al menys nostre ideal, oh Flora!