El vas transparent/Ars poetica
Ars poètica
I
Poeta, cal resistir
la temptació primera.
No et llencis al fosc camí;
afina els sentits i espera.
Clou els ulls enlluernats,
l'orella clou al tumulte
i vindran els mots triats
a plasmar la idea oculta.
No deixis, pel mer senyal,
el tresor essencial
que als obstinats sols es dóna.
Cerca'l, amb seny pacient,
al fons del teu pensament,
com la gerra al fons de l'ona.
II
No cal pas que el poeta digui sempre grans coses,
ni que escrigui molts versos per dir-nos... potser res.
No recordeu Les roses
de Saadí, o La Dama del poeta xinès?
Un sol vers, moltes voltes, un poeta acredita
i val per cent estrofes que ens deixen fred el cor.
De l'instant més efímer, la cosa més petita,
ell sap extreure un tresor.
L'encís, més que en la cosa, està en l'art com és dita:
en les mans del poeta tots els metalls són or.