Contes Extranys/Noticia biográfica
Nasqué a Salem (Massachussets, Estats Units) el 4 Juliol 1804, y sa infancesa transcorregué tranquila en una granja proxima al llac Sébago, en l'Estat de Maine. Feu sos estudis de primer al collegi del seu pais nadal, després en el Borodoin, ont tingué per condeixebles Longfellow y Franklin Pierce. Acabà sos estudis en 1825.
Els primers assaigs publicats en varis Magazine, y aprés reunits baix el títol de Twice told tales (Contes contats dues vegades) començaren atraure l'atenció del públic envers el novell escriptor.
En 1828 obtingué un empleu en la duana de Boston, peró en 1841 el deixá pera casarse y anarsen a establir a
Concord en una tranquila y alegre casa de camp, ont, consagrat als seus estudis literaris, passá els anys més felissos de la seva vida.
En aquest oasix escrigué el seu admirable recull intitolat Mosses from and old Manse (Molça d'una vella abadia.
Sortí d'allí pera anar a ocupar un modest empleu a Salem, ont durant ses estones de lleure, composa sa novela La lletra roja (The scarlet letter), obra admirable que ha sigut traduida en totes les llengues y potser la més coneguda d'ell.
Pocs mesos més tard se retirava a Lenox, ont escrigué dues noveles. Retorná a sa solitut de Concord y allí publicá la Vida de Franklin Pierce pera fer propaganda en favor de la candidatura d'aquest a la presidencia de la Republica. Elegit el seu amic, li manifestá sa gratitut enviantlo de cónsul a Liverpool. Durant sa estada a Anglaterra reuní els materials del llibre que dedicá més tard a la vella Europa: Our old home (Nostra antiga llar).
Hawthorne abandoná el seu cárrec pera viatjar per Europa y finalment retorná als Estats Units, ont publicá aquesta obra extranya y magnífica que porta per títol Transformation. Aquesta fou sa darrera obra y son darrer éxit. Morí en 1864 a Plymouth (New Hampshire), durant un viatge que feia pera restablir sa salut en conpanyia de son amic Franklin Pierce.
La tria de Contes que avui donem al públic l'havem feta sobre diferentes coleccions y havem cuidat de traduir tots aquells que son representatius de quiscuna de les multiples maneres del autor.
S'ha comparat moltes vegades a Hawthorne ab Edgar Poe, el seu compatrici y coetani; peró si bé es veritat que per l'afició y la tendencia d'abdós a lo meravellós y extraordinari se recorden mutualment y despleguen també una igual potencia de fantasia, apareixen per altre costat fondament diversificats en quant als procediments y a la finalitat de llurs concepcions. En general, se pot dit que l'obra de Edgar Poe té una trascendencia metafísica y la de Hawthorne una trascendencia moral.
Donem al públic aquesta traducció, segurs de que será per ell un motiu d'alta fruició estética, per poc encertada que hagi estada la nostra difícil tasca de traductor.